La inversió serà de 16 MEUR en vuit anys, permetrà estalviar un 50% de costos i reduir el temps d’execució. Foto: ACN/N.Bertola
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) renovarà en els pròxims vuit anys 31 quilòmetres de la xarxa de clavegueram de la ciutat amb un sistema innovador de mànega sense obertura de rasa, és a dir, sense necessitat d’executar una obra civil i d’aixecar tot el carrer. Aquesta nova tecnologia, que suposarà una inversió de 16 milions d’euros, permetrà reduir a la meitat els costos, així com reduir el temps d’actuació, passant d’entre dos a tres setmanes a 24 o 48 hores. D’aquesta quantia, 1,8 milions d’euros s’invertiran enguany. De fet, aquest dimarts ja han començat en un tram de 75 metres del carrer Méndez Núñez. Des d’Ematsa han afirmat que Tarragona és pionera en utilitzar aquest sistema en un desplegament massiu.
“Serà una meravella pels ciutadans que no hauran de patir les conseqüències de les obres civils”, ha celebrat l’alcalde de Tarragona i president d’Ematsa, Rubén Viñuales, qui ha afegit que la vida útil del nou material és de 50 anys “com a mínim”. El fabricant, però no descarta que arribi als 100 anys.
|
Altres notícies: |
Dels 31 quilòmetres previstos en els pròxims vuit anys, els tècnics calculen que en quatre d’ells no serà viable utilitzar aquesta tecnologia. “Quan l’estructura del col·lector estigui molt deteriorada i amb la mànega no sigui suficient, s’haurà de fer obra”, ha detallat el gerent d’Ematsa, Dani Milán.
En aquest sentit, els tècnics han afegit que en el mapa de calor que es va executar fa uns mesos es va evidenciar que en la xarxa de clavegueram de Tarragona “hi havia parts molt preocupants”. De la trentena de quilòmetres previstos, deu estaven en un estat “bastant greu” i vint en estat “greu”, ha afirmat Milán, qui ha subratllat que aquest estat de la xarxa ha impulsat la nova tecnologia. Durant els pròxims vuit anys es renovarà un 10% del total de 300 quilòmetres de clavegueram que té Tarragona.
Sistema innovador i pioner
Tot i que Tarragona ja va començar a utilitzar aquest sistema l’any passat de manera puntual i com a prova pilot, mai abans ho havia fet en un desplegament de “molts quilòmetres”. De fet, Milán ha afirmat que això els converteix en pioners a Catalunya. “Hi ha experiències similars a Madrid, Múrcia i Alacant, però a Catalunya amb aquest desplegament massiu som pioners”, ha subratllat.
El mètode es coneix com a CIPP, pel nom en anglès Cure in place pipe, i permet assegurar l’estanqueïtat del col·lector de clavegueram instal·lant un nou tub dins l’existent. La tècnica al detall consisteix en la instal·lació d’una mànega flexible de fibra de vidre, impregnada d’una resina de poliester adherent, que es desplega dins la canonada existent mitjançant tir per tracció amb mitjans mecànics. Un cop desplegada dins el tram, la mànega s’infla amb aire comprimit i s’endureix per la reacció de la resina a la llum ultraviolada a través d’un robot equipat amb aquestes llums que es fa circular per l’interior de la mànega.
A la dreta, una mostra de la mànega abans de ser instal·lada i, a l’esquerra, una mostra de material ja endurit. Foto: ACN/N.Bertola
El resultat és un col·lector autoportant funcionalment nou amb gran resistència als agents químics que, a més, millora el rendiment hidràulic de la xarxa. Així mateix, augmenta la velocitat de circulació de l’aigua residual del col·lector i, per tant, es redueix el risc de sedimentació. D’altra banda, en eliminar les juntes, també desapareixen possibles problemes d’estanquitat i es redueixen els focus de proliferació de plagues.
Les tasques impliquen treballs previs i posteriors per assegurar la correcta instal·lació de la mànega. Prèviament, per dur-ho a terme, s’inspecciona amb càmera amb circuit tancat de televisió, s’acondiciona amb robot fresador i es netegen els col·lectors amb vehicles amb sistemes d’aigua d’alta pressió. Posteriorment a la instal·lació de la mànega, es procedeix a realitzar les connexions de les escomeses, el tall i segellat dels extrems del tram instal·lat i una darrera inspecció amb càmera per verificar el correcte funcionament.
ACN/Neus Bertola
Equip de redacció
