Un moment de la presentació del Congrés que s’ha fet avui. Foto: Tots21
Va ser un mausoleu, un recinte militar, residència d’un bisbe o d’un particular? El misteri envolta, com si fos una novel.la històrica, la vil.la de Centcelles, a Constantí, considerada un exemple únic a l’extens terrritori de l’Imperi Romà d’Occident en la seva etapa final.
A modus de completar la informació i comparar-la amb altres recintes de l’antic Imperi, experts de nivell mundial vindran a Tarragona i a Constantí, que serà així la seu del Congrés internacional ‘El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes’, que tindrà lloc entre els dies 28 i 30 de juny i que reunirà de manera excepcional experts del Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma, el que que esdevindrà una trobada d’alta volada cultural i patrimonial.
El Congrés refermarà la importància de Centcelles en el conjunt de la història cultural romana, especialment en una època de profundes transformacions com van ser el triomf del Cristianisme, el saqueig de Roma amb el seu impacte emocional i la caiguda de l’Imperi d’Occident, uns moments en què sant Agustí havia de defensar a ‘La Ciutat de Déu’ els cristians davant l’atac dels romans pagans, que els acusaven de ser la causa de la perdició de la ciutat eterna. Un recinte excepcionalment ben conservat per ser del segle V i amb una riquesa de mosaics a la seva cúpula inèdita, amb escenes de l’Antic i Nou Testament i altres.
El Congrés ve apadrinat per una eminència en Teologia, el doctor i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, ex degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i autor, entre altres obres, de la biografia de Jesús, a més de la contribució en l’organització d’Andreu Muñoz, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i un dels màxims referents intel.lectuals en teologia i història de la tarraconense.
Així, el congrés està organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana (PIAC). Vol plantejar el tema de la naturalesa i les funcions d’un monument difícil d’interpretar i d’explicar, que forma part del Patrimoni Mundial de Tàrraco i que està dotat ‘d’una singularitat i d’una importància excepcionals’, destacava Armand Puig. En aquest sentit, s’analitzaran les diferents hipòtesis fins ara establertes, així com els resultats que s’han assolit amb la intenció d’avançar en el coneixement sobre aquest conjunt patrimonial.
Detall d’un dels rics mosacis conservats a Centcelles. Foto: Tots21
Per a fer-ho, el Congrés comptarà amb la presència activa dels màxims especialistes en arqueologia, història, història de l’art i teologia, per a tenir en compte en l’estudi del monument. En total, participaran en el Congrés més de vint especialistes dels centres de recerca i universitaris d’Europa, en unes jornades que es desenvoluparan en català, castellà i italià.
El Centre Tarraconense El Seminari acollirà les diferents ponències i activitats del Congrés, entre les quals destaca l’homenatge a Theodor Hauschild, que tindrà lloc el darrer dia. Per altra banda, el conjunt de materials i ponències seran publicats com a actes del Congrés a la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
Durant l’acte de presentació, Armand Puig, rector de l’AUSP, ha remarcat que «aquesta cúpula és de les més grans de l’Imperi romà que encara es conserva», fet que ha atribuït a «la gent de Constantí que, al llarg dels segles, han sabut mantenir aquest monument». Per la seva part, Andreu Muñoz, director de l’INSAF, ha destacat que el Congrés serà una «gran oportunitat per donar visibilitat a aquest monument tan singular que tenim».
Aquest esdeveniment compta amb el suport de l’Arquebisbat de Tarragona, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Constantí, Repsol i Fundació Privada Mútua Catalana, i amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Jaume Garcia
Equip de redacció
