Laia Estrada és militant de la CUP a Tarragona.
A la nostra ciutat hi ha més de 10.000 pisos buits, alhora que hi ha gent que no té lloc per dormir, a la que ara, a més, hi ha qui vol sotmetre a persecució. En el millor dels casos, les famílies es refugien a casa dels avis i àvies, generant situacions de convivència carregades de tensió.
En quant a l’atur, a les nostres comarques i a les Terres de l’Ebre tenim una taxa del 27%, que a la nostra ciutat es tradueix en gairebé 12.000 persones sense feina. Això, és clar, en base a les dades oficials, però sabem que la realitat és molt més crua. Moltes d’aquestes persones no reben cap prestació, les que sí que en reben, són quantitats tan miserables que dures penes els permet arribar a final de mes. Algunes viuen de la pensió dels mateixos avis i àvies (generalment de les àvies, per una qüestió d’esperança de vida i també de tradició patriarcal, que fa que a les dones els agradi emparellar-se amb homes més grans) que han acollit tota la família.
A Tarragona tenim una sanitat pública permanentment amenaçada pel creixement de la teclarització, que avança alhora que es desmantella el nostre hospital públic i es tanquen els nostres CAP’s, de la mà de CiU i amb el vist-i-plau d’ERC. Tenim una educació pública amenaçada per la legislació pepera, elitista i espanyolitzadora: a la URV (la universitat catalana amb major precarietat laboral) s’expulsa els fills i filles de la classe treballadora amb les seves taxes desorbitades; les escoles i instituts tenen edificis que cauen a trossos i les aules a vessar, amb ràtios que impossibiliten una tasca educativa de qualitat; i, per últim, l’educació a les llars d’infants municipals de Tarragona està en mans de Florentino Pérez!
A Tarragona, hi ha mostres contínues de sexisme: amb assetjaments de carrer, violència a les llars, pressió estètica a aparadors que fan apologia de l’anorèxia, punts negres a la ciutat per on les dones no passem per por de ser agredides,etc. També hi ha homofòbia i es criminalitzen les pràctiques homosexuals.
A la nostra ciutat estem exposades a una contaminació permanent de la qual la majoria de vegades no en som ni conscients. Estem exposades a un risc permanent de fuites o d’accidents perquè vivim al costat d’un polvorí. Ignorem els efectes reals sobre la nostra salut perquè sembla que no hi ha interès en impulsar estudis com el que es va fer públic l’altre dia, a càrrec de la Plataforma Cel Net.
En quant al model de ciutat, hi ha una dispersió, una diferència de tracte i una bretxa tan gran entre els barris cèntrics i els perifèrics, que qui viu fora del centre, quan agafa l’autobús diu “vaig a Tarragona”… Els actes a les festes de la ciutat i les Diades o les condicions de mobilitat, exemplifiquen a la perfecció aquesta diferenciació.
A la nostra ciutat també hi ha corrupció, frau i especulació. La CUP ja hem posat en mans de la Fiscalia diverses denúncies. Entre elles, el cas Inipro i el de FCC; a banda, també està el pendent el cas Jaume I, i amb sort, s’investigaran les Obres del Mercat Central. La gestió dels pressupostos municipals, que és el que permet que es doni la corrupció, és opaca i està carregada de connivència entre govern i oposició.
I a Tarragona hi ha tanta caspa… feixista, masclista i espanyolista, que recordem que van escollir la nostra ciutat perquè beatifiquessin los 500 mártires del siglo XX de España, i el proper 11 de setembre l’han triada per a fer la manifestació unionista de Societat Civil Catalana. Associats a aquests esdeveniments, recordem, existeixen grups organitzats de l’extrema dreta. I seguint amb aquesta, a un dels nostres barris, un dels seus grupuscles ja hi ha obert una seu.
La resposta: BCN World, Jocs del Mediterrani, Smart City i grans superfícies comercials… O el que és el mateix: treball precari (ja veurem quants llocs, a més), especulació, més destrucció del territori, màfies, etc. Tarragona es mou, cert. En quina direcció? Sembla que fa cercles, com passa arreu de l’Estat Espanyol, on ni el govern central, ni els autonòmics, ni la majoria de governs municipals, tenen ni idea de cap a on avançar.
L’excusa de la manca de competències en moltes de les problemàtiques sembla ideal per sortir del pas, juntament amb l’endeutament municipal. Però la resposta per a deixar enrere la lamentable situació en la que ens trobem les classes populars només pot ser rupturista, desobedient, transformadora. Les decisions polítiques han de deixar de prendre’s al servei dels mercats, i el primer àmbit per a fer-ho ha de ser el municipal. Un primer pas per a sortir del cercle viciat de la política convencional: transparència i participació; un exemple de materialització: els pressupostos municipals.
Laia Estrada (militant de la CUP de Tarragona)
