Captura de pantalla de la jornada
Europa es prepara per afrontar la crisi de la covid amb un ambiciós pla de recuperació, un pla Marshall, com l’ha definit l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, amb un paquest de 750.000 milions d’euros damunt la taula, una xifra mai vista al continent des de la fi de la Segona Guerra Mundial i de la que a l’Estat espanyol li tocaran 140.000 milions. Ara bé, perquè les seves empreses, incloses les de Tarragona, s’hi puguin sumar, cal que els projectes que hi concorrin reuneixin una d’aquestes condicions: ser sostenibles o ser digitals. No és una ajuda directa. Si les empreses necessiten ajudes directes, que vagin a picar a una altra porta.
‘El món serà economia circular o no serà’, resumia en una jornada el director de l’Agència de Residus de Catalunya parafrasejant el ‘Catalunya serà cristiana o no serà’, de Torras i Bages. ‘Hem de fer un esforç perquè els diners d’aquest pla Marshall vinguin a Tarragona i no passi com a la pel.lícula Bienvenido Mr. Marshall’, resumia l’alcalde de Tarragona.
Europe Direct Tarragona ha reunit aquesta tarda un grup d’experts via telemàtica i ha portat a Tarragona les directrius del que es coneix com a Next GenerationUE, el ‘pla Marshall’ que hauria de posar-se en marxa l’1 de gener de 2021 si els governs més populistes d’Europa, Polònia, Hongria i Eslovenia, no el torpedeixen més. Experts com la directora adjunta de la Direcció General de Pressupostos de la Comissió Europea, Rosa M. Aldea; el representant de la unitat de Desenvolupament i Coordinació de la Política Digital de la Comissió, Jorge Castro; el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, i el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, hi han intervingut, moderats per la responsable de l’oficina d’Europe Direct Tarragona, Marta Domènech, i amb la cloenda de l’alcalde Ricomà.
Rosa Maria Aldea, una catalana en un lloc clau a la Unió Europea, situava el tabler de joc amb el que està manegant Europa per sortir de la crisi i què és el que demana. Ha reaccionat fins ara la UE ‘amb la flexibilització del deute públic, del deute de l’estat, amb la compra massiva de deute públic per part del Banc Central Europeu i amb un ús dels fons estructurals amb un confinançament del cent per cent’, una cosa mai vista, amb préstecs als estats i a les companyies financeres. ‘Però no n’hi havia prou degut a les conseqüències molt diferents que la crisi oferia en cada país. No volíem que un o dos països en sortissin enfortits, sinó els 27’, destacava. D’aquí ha vingut el Next Generation, que agafa un nom irònic perquè ‘seran les properes generacions d’europeus les que el finançaran’.
El paquet d’ajudes destinarà 360 mil milions d’euros a préstecs i 390 mil milions a subvencions. ‘Té dos mecanismes importants’, afirmava Aldea: ‘La recuperació i resiliència, amb 672 milions d’euros de fons, i un fons estructural de 47 mil milions’. La base és la transició ecològica -un 37% dels ajuts- i digital -un 20%-. Qui ho finançarà? ‘El deute públic, fins al 2058’, d’aquí això de Next Generation. Qui ho pagarà? ‘Els estats que obtinguin préstecs i subvencions’. És ‘un deute per a les futures generacions’, recalcava sense embuts. Serà cada estat membre qui presentarà els projectes i Europa vigilarà el seu compliment. A més, ha d’estar en línia amb les directrius que cada sis mesos fixa la UE per Espanya. ‘Només es pagarà en funció dels resultats’, subratllava. I sobretot, ‘no es paga despesa corrent, es tracta d’invertir en innovació’. A més, la competència serà dura i caldrà presentar els millors projectes. És a dir, es vol que la UE surti reforçada de la crisi de la covid, posicionada internacionalment en sectors estratègics.
Predir les catàstrofes naturals
La digitalització ha estat el motiu de la intervenció de Jorge Castro. Ras i curt, la UE vol reduir el consum elèctric del material informàtic i la seva petjada contaminant, a la vegada que es demanarà a les empreses més transparència de cara als consumidors i que detallin de què estan fets els materials informàtics i quina vida tenen. Temes centrals seran també acabar amb l’obsolescència programada dels aparells a partir d’un passaport digital de productes, i ‘poder predir les catàstrofes naturals que pateix el planeta permeten que un grup d’usuaris públics, científics i privats interactuin amb grans quantitats d’informació de manera que es creï un bessó digital del planeta’.
El Port de Tarragona
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha intervingut recordant el ‘canvi de paradigma’ que suposa la sostenibilitat i les demandes ciutadanes de transparència i ha fixat la magnitud del problema de la crisi per a les administracions públiques: ‘En 2005, el deute sobre el PIB era del 35% i ara és del 111%. A més, durant els set mesos de la covid ha pujat 15 punts’.
Cruset ha relatat el Pla de Sostenibilitat del Port, que incorpora 23 objectius i 82 accions, basat en ‘la sostenibilitat ambiental, el creixement sostenible i el compromís social’. Ha anunciat que l’antiga gran cimentera ja s’està desmuntant i que s’està tramitant l’electrificació del Moll de creuers amb la finalitat que aquests usin electricitat i no combustibles fòssils en la seva estada a Tarragona. També ha afegit que s’està construint una quarta planta fotovoltaica al Museu i s’està desdoblant la via ferroviària perquè les mercaderies usin més el ferrocarril i menys el transport per carretera. ‘L’any 2030 haurem reduït la petjada de carboni un 99%’, ha conclòs.
Com transformar residus en recursos
La ponència del director de l’Agència de Residus de Catalunya, el riudecanyenc Josep Maria Tost, ha despertat una especial atenció. Ha estat directe, sense embuts i molt didàctic. La situació dels residus no és bona, la ciutadania no acaba de reciclar bé i acabarem pagant, que és la línia que fixa la UE. A més, ciutats com Tarragona encara reciclen menys que els pobles per una suma de factors. La solució: ‘Recollir la brossa porta a porta als llocs on sigui possible, identificar les persones que no seleccionen bé i sancionar’. ‘El món serà circular o no serà’, ha resumit Tost. ‘Estem davant una revolució que ens ha de trasformar de manera radical’ on caldrà parlar de ‘circulació de recursos i no de residus’.
Com fer-ho? Ha citat diversos exemples, com que la mutinacional Coca Cola abandonarà la llauna pels packs de cartró mentre s’està dedicant a recollir residus a les platges. Una empresa holandesa fabricant de moquetes ja no les ven, les lloga. I el cas de les neveres del futur: ‘No les comprarem, les pagarem’. Cal ‘canviar el model de producció i el de consum. A la natura no hi ha residus. Europa té clar que això no és un joc, hem de produir d’una altra manera i consumir d’una altra manera, generant llocs de treball, creant noves oportunitats de negoci, i quan abans ho tinguem clar, millor ens anirà. A Catalunya produïm deu milions de tones de residus domèstics, industrials i de la construcció a l’any i això no ens ho podem permetre’. Ha acabat desvetllant la conciència ecològica, que s’ha desfermat els darrers dos anys a Catalunya gràcies a l’activista sueca Greta Thunberg.
L’alcalde de Tarragona ha clos la sessió reclamant que l’administració central s’encarregui de les ajudes i bonificacions ecològiques, i no els ajuntaments, ‘que són les administracions més febles’. Ha apostat també perquè es generin sinergies entre actors públics i privats, inclosa la Universitat Rovira i Virgili i el Port, provocant la generació de projectes, i ‘anar encaminats cap a l’àrea metropolitana’ del Camp de Tarragona.
Jaume Garcia – Mayo Lorda
Equip de redacció
