És la primera vegada que fins a tres start-ups de la Incubadora de Redessa apareixen en aquest rànquing anual. Foto: Cedida
L’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha publicat el seu llistat anual amb les 100 start-ups més destacades de l’any 2024 ubicades als parcs científics i tecnològics presents en 15 comunitats autònomes espanyoles. En l’APTE Top 100 Startups d’aquest any hi apareixen tres start-ups participants de la Incubadora TIC i Foodtech de Redessa: Melius Organics, Next Reef Ecosistems i GrupB.live.
El llistat inclou 100 projectes innovadors de sectors capdavanters com ara biotecnologia, intel·ligència artificial, energies netes, telecomunicacions, salut, espai, automoció, agrotech, blockchain, programari, electrònica i sostenibilitat ambiental.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha explicat que “de les tres empreses seleccionades de l’ecosistema Redessa, al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus, dues impulsen projectes relacionats amb tecnologies agroalimentàries o foodtech, fet que confirma el valor de la innovació pel que fa les tecnologies alimentàries, un sector en creixement”.
En aquest àmbit de les foodtech, l’APTE ha reconegut el component innovador i disruptiu de Melius Organics, dedicada a donar suport a les empreses farmacèutiques i agroquímiques per desenvolupar nous principis actius; i de NextReef Ecosystems, que treballa per cercar solucions per a fomentar la protecció, la recuperació i la regeneració de la biodiversitat marina i en la investigació de noves tecnologies agroalimentàries per al cultiu d’espècies destinades al consum animal i/o humà. Finalment, la tercera start-up reconeguda és GrupB.live, que es dedica a la creació de software, en concret de videojocs o e-games.
La Incubadora TIC i Foodtech de Redessa
Amb programes com la Incubadora TIC i Foodtech, des de Redessa i l’Ajuntament de Reus es treballa per impulsar el creixement del sector tecnològic i impulsar la digitalització del sector agroalimentari a Reus i la Catalunya Sud, dos àmbits estratègics pel territori.
La Incubadora TIC és un servei d’incubació i acceleració de projectes de base tecnològica i projectes amb vinculació al sector agroalimentari, escalables i amb potencial de creixement. Per accedir a aquest programa es pot consultar la web www.redessa.cat/incubadora, el correu incubadora@redessa.cat, o bé trucant al telèfon 977 300 304.
L’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya
L’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (www.apte.org) es va crear el 1989 com una associació sense ànim de lucre l’objectiu principal de la qual és col·laborar, mitjançant la potenciació i difusió dels parcs científics i tecnològics, a la renovació i diversificació de l’activitat productiva, al progrés tecnològic i al desenvolupament econòmic. Actualment, compta amb 57 parcs membres repartits per tota la geografia espanyola. 51 d’ells són parcs “Socis”, és a dir, plenament operatius, 2 són “Afiliats”, que estan en procés de desenvolupament i per últim 4 membres “Col·laboradors”. Aquests parcs van acollir el 2023 a 5.908 entitats que van facturar 28.917 milions d’euros. Aquestes empreses proporcionen ocupació a més de 161.435 persones, de les quals 38.656 es dediquen a tasques de R+D.
Els responsables l’empresa, del Hub i de Redessa, aquest dimecres amb els guardons de la Nit de l’Oli de Catalunya. Foto: Cedida
Miliunverdha estat una de les empreses guardonades a la Nit de l’Oli de Catalunya, l’esdeveniment organitzat per primera vegada pel Govern de la Generalitat per reconèixer la producció oleícola del país. La gala, presidida pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i AlimentacióÒscar Ordeig, es va celebrar divendres passat a la Fatarella. L’empresa va obtenir dos reconeixements pel seu oli Casolí, concretament en les categories de millor monovarietal arbosana i en la d’afruitat verd lleuger.
L’empresa ha estat la darrera a incorporar-se al Hub Foodtech & Nutrition i la seva gerent, Eva Cabanas, ha visitat aquest dimecres Redessa Tecno per presentar els seus guardons als responsables del projecte, Cabanas ha explicat que “a Miliunverd apostem per elaborar productes de qualitat, cuidant des del camp fins a l’embalatge. Per a nosaltres, que som una empresa petita, obtenir un reconeixement així a casa nostra és un motiu d’orgull. Els Premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra de Catalunya han demostrat ser una bona eina per aglutinar el sector de l’oli i per nosaltres és una molt bona notícia el fet que tindran continuïtat amb properes edicions”.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha volgut destacar l’èxit de l’empresa reusenca, la qual “a partir d’un treball minuciós, delicat i rigorós ha estat capaç de posicionar els seus productes d’alta qualitat en un mercat tan competitiu com el de l’oli, i aconseguir, a més, dos reconeixements d’aquest nivell en competència amb la resta d’olis catalans”. D’aquí la importància, com ha volgut subratllar Baiges, que empreses com Miliunverd s’incorporin al Hub amb l’objectiu de traslladar el seu exemple i de participar del sistema col·laboratiu que ofereix.
Miliunverd sorgeix de la fusió entre la tradició i la modernitat. La finca els Carlets, situada a la Sénia, és l’epicentre de la producció limitada dels seus olis d’oliva Arbor de qualitat, gràcies a les 35 oliveres mil·lenàries, declarades com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO (UNESCO) i a la resta d’arbres centenaris. L’empresa compta amb l’assessorament professional de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària de Catalunya (IRTA).
El Hub Foodtech & Nutrition està impulsat per l’Ajuntament de Reus a través de Redessa, i compta amb la participació del Clúster TIC, el Centre Tecnològic Eurecat, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, la Generalitat de Catalunya, IRTA i ACCIÓ.
Es tracta de l’ecosistema publicoprivat de la Catalunya Sud on centres de recerca, institucions, empreses i organitzacions, col·laboren per assolir els reptes presents i futurs de la indústria alimentària. Actualment, més de 60 empreses agroalimentàries estan adherides al Hub, a més de les 90 empreses tecnològiques representades pel Clúster TIC. Aquesta iniciativa compta amb el patrocini de Salut i Treball i Balañá Eguía.
Els responsables de firaReus Events i Redessa, aquets dimarts en la presentació dels resultats de 2024. Foto: Cedida
Aquest any les instal·lacions de firaReus Events han estat escenari de 200 esdeveniments. Una dada que supera la darrera xifra rècord de 190 actes, registrada el 2019, just abans de la pandèmia per la COVID-19. Entre les activitats a destacar, enguany s’han celebrat vuit fires i quatre congressos, un d’ells d’àmbit europeu. Així mateix, l’ocupació dels espais de firaReus Events (dada que inclou els dies de muntatge i desmuntatge) ha estat de 227 dies, tenint en compte que, en diverses ocasions, s’hi ha celebrat més d’un acte de forma simultània.
L’activitat de firaReus Events ha estat vinculada especialment als sectors estratègics de la ciutat i el territori, en línia amb els nous serveis que s’impulsen des de Redessa. En aquest àmbit, destaca el sector tecnològic, amb actes com els Premis TIC Catalunya Sud, amb representants d’empreses i institucions del sector; la Jornada Woman in Tech; el Speed Dating FP que va comptar amb l’assistència de més de 500 alumnes de centres d’FP de la demarcació, o la trobada de les empreses emergents del territori, Reus Start-ups Summit, entre d’altres.
El sector agroalimentari, estretament vinculat a l’àmbit d’actuació del Hub Foodtech & Nutrition impulsat per REDESSA i l’Ajuntament de Reus, ha estat un altre dels motors de l’activitat de firaReus Events, amb nou jornades organitzades des del Hub Foodtech & Nutrition, i les fires del Grup Romero o de Turismarket, vinculada més específicament al sector turisme però amb un marcat vincle amb la indústria alimentària.
Finalment, dins dels sectors tradicionals de l’activitat de firaReus Events també hi trobem l’automoció, amb tres fires (Saló de la Moto, Expofira km0 i exproReus) i dos esdeveniments vinculats al món del motor, com són la Ruta Eutyches i el Rally Costa Daurada Legend. En paral·lel, firaReus Events ha afavorit l’activitat relacionada amb línies de treball amb gran potencial i possibilitats de retorn per la ciutat com són la innovació i el talent, i la ciència i el coneixement.
En l’àmbit de la innovació i talent, les instal·lacions firals han acollit, entre d’altres, el bootcamp de la Incubadora TIC i Foodtech de Redessa, les jornades de treball sobre la Compra Pública Innovadora, el naixement del Reus Living Lab, i la jornada Tech Talent. Pel que fa a l’àmbit de ciència i coneixement, destaca la celebració de les jornades de la Dona i la Nena a la Ciència o la Nit de la Recerca, a més de ser la seu del lliurament de les orles de set estudis universitaris.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha posat en relleu que “els dos sectors econòmics amb més pes a la ciutat, agroalimentari i TIC, han comportat un total de 23 actes organitzats. Això representa la convocatòria de dues jornades professional sectorials al mes, que parteixen, en la majoria dels casos, de l’impuls de l’equip de professionals de firaReus Events i Redessa, en col·laboració sempre amb l’extensa xarxa de contactes que formen part de l’ecosistema que s’articula des del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc.”
Els actes interns suposen més del 40% de l’activitat
Dins de l’objectiu de firaReus Events i Redessa d’impulsar l’activitat econòmica a la ciutat, cal destacar que 85 dels 200 actes organitzats aquest any han estat actes interns, és a dir, organitzats i promoguts per firaReus Events i Redessa. Entre els esdeveniments que s’inclouen en aquest apartat hi trobem tres fires pròpies: el Saló de la Moto, exproReus i Yes! La ciutat dels casaments. També cal destacar els “summits” dedicats a temes amb pes específic a la ciutat i al territori i que connecten empreses, institucions i administració. Enguany se n’han programat dos: el ja esmentat Reus Start-ups Summit, i Reus Logistics Summit, aquest darrer en el marc d’exproReus.
Actes externs: fires externes i congressos
Pel que fa als actes promoguts per organitzadors externs, firaReus Events ha estat la seu de 115 esdeveniments. Aquí destaca la celebració de quatre congressos, un d’ells d’àmbit europeu, que han sumat més d’11.000 assistents: el Curs de Pediatria Pràctica; dos congressos de caire confessional (Congrés Testimonis de Jehovà Catalunya i el Congrés Església Evangèlica); i, finalment, el Congrés Europeu de Bonsai i Suiseki.
A més d’impulsar les fires pròpies, firaReus Events promou la captació de fires externes, vinculades també als seus eixos estratègics. Així, durant el 2024 les instal·lacions firals han acollit les ja esmentades Turismarket (alimentació i turisme); la fira del Grup Romero (alimentació); i l’expofira KM0 (vehicle d’ocasió). A més, també han estat la seu de la fira Camins d’FP i, per acabar l’any, el Parc Infantil de Nadal, organitzat per RELLSA.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha explicat que “bona part d’aquest èxit es deu al grau de fidelització que té firaReus Events i que se situa al 70%. També cal posar en valor la feina d’un equip de professionals que acompanya i assessora en l’organització d’esdeveniments a les empreses i institucions que trien els nostres espais per organitzar els seus actes”.
Perspectives per a 2025
De cara a l’any vinent, firaReus Events continuarà apostant pels sectors estratègics, i potenciarà els eixos de ciència i coneixement, i d’innovació i talent, amb voluntat de consolidar aquesta xifra d’activitat rècord.
En el calendari d’actes de 2025, ja hi ha confirmats tres congressos del sector sanitari (radiologia pediàtrica, cirurgia de l’obesitat i pediatria pràctica), tres fires del sector agroalimentari i turístic (Turismarket, nova fira Àpat i el showroom de l’empresa Diene) i una fira externa del sector automoció, promoguda per l’empresa de recanvis Ad Freco.
La visita s’emmarca dins d’una iniciativa impulsada per l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE). Foto: Cedida
El Dia Internacional de la Ciència, que se celebra el 10 de novembre, és el marc en el qual l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) ha impulsat el projecte ‘Espais d’Innovació APTE’ que pretén visibilitzar i acostar a la ciutadania les capacitats i oportunitats que ofereixen els espais d’innovació situats als parcs membres de l’associació.
La iniciativa s’articula al voltant d’una sèrie de visites guiades durant les quals s’han obert les portes d’un total de 39 espais innovadors, situats en 16 parcs científics i tecnològics distribuïts en 10 comunitats autònomes espanyoles. Aquestes jornades tenen l’objectiu de permetre a investigadors, empreses, societat civil i administracions públiques conèixer de primera mà les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; els living labs i altres centres dedicats a la innovació que fomenten l’experimentació i el desenvolupament tecnològic a l’Estat.
Cal destacar que els parcs científics i tecnològics espanyols són la seu del 58% de les ICTS de l’Estat, i són un pilar fonamental per a l’avanç en àrees clau de la ciència i la tecnologia. Aquestes infraestructures abasten una àmplia varietat de sectors, incloent: electrònica, agroalimentari, biotecnologia, energia i medi ambient, automoció, aeronàutica, nanotecnologia i tecnologies immersives.
El Centre de Ciències Òmiques (COS) de Reus
En el cas del Parc tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus, l’espai escollit ha estat el Centre de Ciències Òmiques (COS), una unitat mixta entre la Universitat Rovira i Virgili i el centre tecnològic Eurecat. Des del 2014, el COS és una de les 29 instal·lacions que formen part del Mapa Nacional d’Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), essent un dels nodes de la ICTS Omicstech.
Es tracta d’una infraestructura científica equipada amb eines i tecnologies capdavanteres en el camp de les ciències òmiques per a l’estudi de biomarcadors que ajuden a entendre els sistemes biològics i a analitzar els mecanismes d’acció i l’efecte de fàrmacs o nutrients per a avançar cap a la nutrició i la salut personalitzades, entre d’altres.
La singularitat de COS és que en un mateix centre es pot fer recerca per a grans projectes combinant diferents camps de les ciències òmiques com la metabolòmica, la proteòmica, la transcriptòmica i la genòmica, entre d’altres. És a dir, permeten analitzar molècules biològiques com proteïnes, gens, lípids, etc.
El Centre de Ciències Òmiques (COS), una unitat mixta del centre tecnològic Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili, és un dels tres nodes de la Infraestructura Cientificotècnica Singular OmicsTech. El COS constitueix un dels nodes de la xarxa OmicsTech, integrada també pel CNAG i el CRG, el primer centre multidisciplinari en ciències òmiques a l’Estat reconegut pel Ministerio de Ciencia e Innovación com a Infraestructura Científico-Tècnica Singular (ICTS).
Tant institucions públiques i privades com empreses, nacionals o internacionals, poden requerir els serveis d’aquesta infraestructura científica capdavantera. Les principals aplicacions de la recerca realitzada en aquest centre les trobem en els camps de la medicina, l’agricultura, les ciències ambientals, la indústria biotecnològica i l’alimentació i la nutrició.
Edifici principal de Redessa i seu també de firaReus, al polígon Tecnoparc. Foto: Arxiu
L’empresa municipal Redessa ha publicat l’informe final de la Consulta Preliminar al Mercat (CPM) per detectar l’interès per a la creació d’un sistema intel·ligent de benchmark per a la identificació i la valoració de projectes empresarials nous i innovadors, a la qual s’han presentat cinc propostes de quatre empreses d’arreu de l’Estat, les quals han aportat diferents solucions tecnològiques avançades.
El procés de CPM es va iniciar el passat 5 de juny de 2024, amb una jornada celebrada a firaReus Events que va servir per presentar el procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) i les diferents tipologies que planteja, i obrir el període de presentació de propostes. Amb la introducció de la compra pública d’innovació a l’Ajuntament de Reus a través de REDESSA, des del consistori es treballa per fomentar la innovació tant en l’àmbit públic com en el privat.
Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, “aquesta iniciativa subratlla el compromís de la ciutat amb la creació d’un ecosistema empresarial innovador i sostenible, que dona suport al desenvolupament de start-ups i noves empreses mitjançant l’aplicació de tecnologies punteres, com la intel·ligència artificial” i ha subratllat també que “fomenta la col·laboració entre el sector públic i privat, dinamitzant el teixit d’innovació i contribuint al desenvolupament tecnològic i econòmic de la Reus i el territori”.
Un cop resolta la consulta preliminar al mercat, l’empresa municipal Redessa analitza ara les característiques específiques de les tecnologies presentades, per tal de valorar la possibilitat d’impulsar una licitació de CPI, que s’adapti el màxim possible a les necessitats del projecte. Per a fer-ho, des de l’Ajuntament de Reus es treballarà per tenir en compte la visió d’altres agents d’innovació que puguin aportar la seva visió i coneixements al respecte. Aquesta concreció permetrà definir quin format específic tindrà aquesta compra pública d’innovació, que està previst que s’impulsi a principis de 2025.
Les empreses participants a la consulta han estat la Fundació Institut Tecnològic de Galícia, Dealroom.com, Alameda Software Development i Gabinet Ceres SLU. Entre les propostes presentades hi ha un sistema d’anàlisi integral que combina la IA amb el Processament de Llenguatge Natural (PLN); la generació augmentada de respostes (RAG) amb l’objectiu de comparar projectes, calcular índexs d’innovació i fomentar la millora contínua gràcies a la retroalimentació automàtica; una plataforma global interconnectada basada en la IA que permet explorar i connectar l´ecosistema emprenedor, proporcionant informació detallada sobre start-ups i actors clau del mercat per enfortir les decisions empresarials; i sistemes d’assessorament que combinen l’anàlisi de dades amb la intel·ligència humana, o el machine learning per predir l’èxit dels projectes empresarials basant-se en diverses característiques de l’equip i del projecte.
La tercera edició del Woman in Tech 2024 ha reunit 150 participants per parlar de la força femenina del sector TIC. Foto: Cedida
En la primera edició van ser 30, en la segona, una seixantena, i en la tercera han estat més de 150 les participants (i no totes dones) que han participant en la jornada Woman in Tech 2024 celebrada aquest dijous a firaReus Events.
La iniciativa ha permès novament posar el focus en la importància de la visió i lideratge femenins pel futur del sector TIC. En aquest sentit, les professionals participants a la jornada han posat sobre la taula qüestions clau com la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere al sector i treballar per la igualtat. A més d’això, s’han evidenciat aspectes que afecten directament a les dones i que no es requereixen amb la mateixa intensitat els homes, com són la pressió per demostrar excel·lència, la importància de provocar i aprofitar oportunitats laborals, així com la dificultat de trobar l’equilibri personal i professional.
La jornada ha arrencat amb una benvinguda de la regidora d’Educació reusenca, Pilar López, així com de Susana Prado i Marta Martorell, del Cluster TIC Catalunya Sud i d’i2Cat, respectivament. Després d’elles ha estat el torn de la primera xerrada, on la reusenca Magda Salas, CEO de la start-up reusenca Blickers (que ven ulleres ‘de marca’ on-line arreu del món i factura més de 22 milions d’euros), ha posat l’accent en què “la visió femenina és el que necessita el sector de la tecnologia. No és una qüestió de gènere, és qüestió de reconèixer la riquesa de la nostra perspectiva”.
Magda Salas, durant la seva xerrada exposant l’experiència de Blickers. Foto:DiariTots21
A continuació, quatre emprenedores i directives han aportat la visió femenina del liderat en la taula rodona ‘Inspirant a través del lideratge’, protagonitzada per Nadia Contreras, CEO de Nemon; Glòria Arenas, Project Manager a Basetis; Susana Prado, com a directora d’Inetum a Catalunya i Iolanda Domingo, Senior Research a DST i2Cat. Susana Prado, membre de la junta del TIC Sud i directora d’Inetum a Catalunya, ha destacat l’interès que ha despertat la iniciativa i ha apuntat que “construir el futur digital sense la mirada femenina seria impossible”. “Cal treballar per la igualtat, trencar estereotips i generar vocacions en un sector transformador”, ha afegit.
Per la seva banda, en l’última xerrada del dia, Cristina Montserrat, Public Sector Manager de Google Cloud, ha apuntat que “fins fa poc el paper de la dona a l’empresa s’enfocava només des de la perspectiva professional i ara és té una visió més global”, per la capacitat de gestionar i valorar aspectes que van més enllà de la pròpia empresa. En aquesta línia ha remarcat que “sense diversitat no hi ha competitivitat”.
Ja com a cloenda, Rosa Paradell, directora de desenvolupament de negoci en innovació d’i2Cat ha explicat que “les dones tenim una capacitat única per veure la connexió entre les persones i la tecnologia i hem de continuar treballant perquè cada cop més dones puguin accedir a llocs de decisió al sector tecnològic”.
Cristina Montserrat, directiva de Google Cloud, i amb experiència a Microsoft i Oracle, entre altres. Foto: DiariTots21
Finalment, Lucía López, delegada del Govern a Tarragona, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, han tancat la jornada i Guaita ha ressaltat que “les dones són més del 50% de la població, així que no podem permetre que es perdi més de la meitat del talent de la nostra societat. És important trencar estereotips per tal que les nenes interioritzin que elles també tenen molt a dir en les professions científiques i tecnològiques”.
La jornada Woman in Tech ha estat impulsada pel Cluster TIC Catalunya Sud i i2Cat, amb el suport de Redessa i l’Ajuntament de Reus. A més, ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat, Google, Inetum, Nemon, Blickers, Basetis, Grupo Castilla i Vermuts Miró. La jornada s’emmarca dins el programa Woman in Tech que enguany es completarà amb un webinar de casos d’èxit i dos minibootcamps gratuïts per a noies d’entre 12 i 16 anys interessades en aprendre programació de videojocs. La formació prevista a Reus es farà els dies 9, 16 i 23 de novembre. Les inscripcions estan obertes i les places són limitades (https://www.inntuyo.com/minibootcamp-woman-in-tech-reus).
El Parc Tecnològic ha organitzat el 8 de novembre una jornada de portes obertes al Centre de Ciències Òmiques (COS). Foto: Cedida
El projecte ‘Espais d’Innovació APTE’ pretén visibilitzar i acostar a la ciutadania les capacitats i oportunitats que ofereixen els espais d’innovació situats als parcs membres de l’associació, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament científic i tecnològic de l’Estat.
La iniciativa s’articula al voltant d’una sèrie de visites guiades durant les quals s’obriran les portes d’un total de 39 espais innovadors, situats en 16 parcs científics i tecnològics distribuïts en 10 comunitats autònomes espanyoles. Aquestes jornades permetran a investigadors, empreses, societat civil i administracions públiques conèixer de primera mà les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; els living labs i altres centres dedicats a la innovació que fomenten l’experimentació i el desenvolupament tecnològic a l’Estat.
El Centre de Ciències Òmiques (COS) de Reus
En el cas del Parc Tecnològic i d’Innovació Tecnoparc de Reus, l’espai escollit és el Centre de Ciències Òmiques (COS), unitat mixta entre el centre tecnològic Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2014, el COS forma part del Mapa Nacional d’Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), essent un dels nodes de la ICTS Omicstech. Es tracta d’una infraestructura científica equipada amb eines i tecnologies capdavanteres en el camp de les ciències òmiques per a l’estudi de biomarcadors que ajuden a entendre els sistemes biològics i a analitzar els mecanismes d’acció i la demostració de l’efecte de fàrmacs o nutrients per a avançar cap a la nutrició i la salut personalitzades.
La jornada de portes obertes a aquest espai tindrà lloc el divendres 8 de novembre a les 10 h. Les persones interessades a assistir-hi es poden inscriure a través de l’enllaç: https://www.apte.org/espacios-de-innovacion-apte o bé al web de REDESSA, www.redessa.cat
El conseller-delegat de Redessa, Josep Baiges. Foto: Cedida
Redessa celebra enguany 30 anys de funcionament, una aposta que ha suposat un abans i un després en el desenvolupament i acompanyament de les empreses de Reus i del seu territori. Recentment, DiariTots21 publicava un reportatge sobre els fundadors per parlar dels seus inicis. Avui, el seu conseller-delegat, Josep Baiges, ens parla del present i del futur.
Quin balanç en faria de la feina feta per Redessa?
Hi ha una dada objectiva: hem triplicat l’activitat de Redessa. Més enllà del lloguer d’espais, quant a la capacitat de generar esdeveniments, quant a la creació de la comunitat Redessa el seu volum s’ha triplicat. Les pròpies empreses generen un networking entre elles, des d’àmbits més professionals a espais més lúdics i d’esbarjo que provoquen que la gent es conegui, i aquest fenomen ha passat especialment després de la pandèmia.
Un cop superada la pandèmia, moltes empreses tecnològiques de Redessa estan administrant el que en diuen la nova presencialitat. El teletreball pot no ser ben bé productiu: al voltant d’una taula és més fàcil que sorgeixin noves possibilitats.
Com està el Cepid-2. Quan començaran les obres?
En dos anys. El Cepid-2 serà una realitat. Estic intentant que qualsevol empresa que es vulgui instal.lar a Reus tinguin identificats els solars que puguin ser-los útils. Després de més de 12 anys puc dir que un regidor de l’Ajuntament ha anat a parlar amb tots els propietaris de solars del Tecnoparc que no estan ocupats. Ja hem aconseguit que quatre empreses s’instal.lin a Reus, dos d’elles a Tecnoparc.
Quina idea tenen?
La idea és posar-ho fàcil i Redessa té l’avantatge de disposar de la gent i de l’estructura per fer-ho possible. Li calia una direcció política, que amb la Sandra Guaita al capdavant de l’Alcaldia creiem que s’ha aconseguit.
El nou equip de govern i especialment l’alcaldessa té com a objectiu central posar en valor la dona. Es fa aquesta aposta a Redessa?
A Redessa tenim un 30 per cent de dones en les empreses, però el problema és que el sector tecnològic no està feminitzat. Reus, és cert, és la segona ciutat en ocupabilitat en el sector TIC. Són dades validades, però al sector tecnològic no hi ha dones i el que estem intentant és afrontar-ho. Per això fem formació per a noies adolescents al Clúster-TIC, per exemple, o donem espai a la investigadora i matemàtica reusenca Eva Miranda, intentant que la dona es visibilitzi. Com diu l’alcaldessa, hem d’intentar vèncer el dèficits de tots aquests anys, donar-li el tomb. Jo m’hi sento molt còmode i en bona part sóc a l’Ajuntament per contribuir que una dona pugués ser alcaldessa de la ciutat.
Accediu al reportatge sobre els fundadors de Redessa en aquest enllaç.
Cartell de la Jornada Woman in Tech 2024. Foto: Cedida
El Clúster TIC Catalunya Sud i i2Cat, amb el suport de Redessa i l’Ajuntament de Reus, impulsen una nova edició del Woman in Tech a Reus amb l’objectiu de fer visible i destacar el talent femení al sector tecnològic. Aquest 2024, destacades professionals TIC participaran en una sessió centrada en el lideratge, la innovació i l’empoderament.
Magda Salas, CEO de Blickers, start-up reusenca líder internacional en venda d’ulleres en línia, obrirà la sessió amb la ponència ‘De la tradició a la innovació’ i Cristina Montserrat, Public Sector Manager de Google Cloud, oferirà la ponència ‘Dones a Google: lideratge, suport i empoderament’. La Jornada comptarà amb la taula rodona ‘Inspirant a través del lideratge’ en la qual participaran: Nadia Contreras, CEO de Nemon; Glòria Arenas, Project Manager a Basetis; Susana Prado, directora d’Inetum a Catalunya i Iolanda Domingo, Senior Research a DST i2CAT.
Pablo Mazón, president del TIC Sud i CEO de Movertis, ha destacat que “la Jornada Woman in Tech busca posar el focus en les professionals TIC que amb el seu talent contribueixen a enfortir el sector TIC i, a la vegada, apropar aquesta realitat a les dones més joves per mostrar que aquest sector també és el seu”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha explicat que “la ciutat de Reus, com a segon municipi en ocupació TIC de Catalunya, treballa per fomentar el talent i les ocupacions tecnològiques i aquesta jornada ens permet centrar-nos en les vocacions femenines, ja que és un sector on la presència de la dona és encara minoritària”.
La Jornada Woman in Tech tindrà lloc el dijous 24 d’octubre a les 10:30 h al Foyer Marià Fortuny de firaReus i la participació està oberta a tothom, prèvia inscripció. La iniciativa, impulsada pel Clúster TIC Catalunya Sud i i2Cat, és possible gràcies al suport de Redessa i l’Ajuntament de Reus. A més, compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Google, Inetum, Nemon, Blickers, Basetis, Grupo Castilla i Vermuts Miró.
La jornada s’emmarca dins el programa Woman in Tech que enguany inclou també un webinar de casos d’èxit i dos minibootcamps gratuïts dirigits a noies d’entre 12 i 16 anys interessades en aprendre programació de videojocs. La formació està dissenyada per potenciar el pensament lògic i la capacitat per resoldre problemes de les alumnes. El minibootcamp de Reus es farà al Tecnoparc els dies 9, 16 i 23 de novembre. Les inscripcions estan obertes i les places són limitades (inscripcions).
Pablo Mazón, president del TIC Sud i CEO de Movertis; Pilar López, regidora d’Educació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus i Marta Martorell, directora de l’àrea de tecnologies de la societat digital d’i2Cat, obriran la sessió. La cloenda de la jornada anirà a càrrec de Rosa Paradell, directora de desenvolupament de negoci en innovació d’i2Cat; Lucía López, delegada del Govern a Tarragona; Sandra Ruiz, directora general de Societat Digital i Sandra Guaita, alcaldessa de Reus.
Visitants, al sector de l’automoció d’exproReus. Foto: Cedida
La 52a edició d’exproReus tancarà portes aquest vespre amb unes bones valoracions per part dels organitzadors i expositors participants, tant pel volum d’assistents, com per nombre de contactes i vendes realitzades durant els dies de fira.
Com en les darreres edicions, des de firaReus Events s’impulsarà un nou estudi d’impacte econòmic per quantificar amb dades l’impacte econòmic generat per exproReus en aquesta nova edició. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “exproReus ha demostrat una edició més, que és la fira de fires, un gran aparador comercial del territori, amb una gran capacitat d’atraure visitants i generar negoci”.
La fira ha tingut una molt bona afluència de públic durant els quatre dies i ha comptat amb nombroses activitats, especialment centrades en dos sectors estratègics per la ciutat i els dos eixos centrals del Hub Foodtech & Nutrition: l’alimentació saludable i de proximitat, i la tecnologia.
L’estand del Hub ha estat un dels punt de trobada de la fira, i ha acollit ponències científiques, demostracions i degustacions culinàries, tallers i activitats destinades al foment dels hàbits de vida saludables adreçades a tots els públics.
Així mateix, les empreses agroalimentàries adherides que hi estaven interessades han pogut realitzar presentacions dels seus productes als visitants de la fira, en una clara aposta per a oferir serveis de valor a les empreses. Un altre dels punts destacats de la fira han estat les activitats infantils, amb focus en les noves tecnologies i la innovació i en les quals han participat uns 2.000 nens i nenes. Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “aquesta fira té un poder de convocatòria importantíssim, per això, en paral·lel a la seva vessant comercial, hem d’aprofitar aquest altaveu per donar a conèixer l’activitat que fem en l’àmbit del Hub, les TIC i la innovació, ja que són aspectes clau en l’estratègia de ciutat”.
Èxit de la primera jornada professional sobre logística
En el marc d’exproreus, el divendres 11, REDESSA va celebrar el Reus Logistics Summit, una jornada professional per analitzar i debatre els reptes i oportunitats del sector logístic, que va aplegar un centenar de professionals, amb representants d’empreses i institucions com ara el Port de Tarragona, l’escola de Logística de Valls, CamionProtect, Sertrans, Pañalon o P3 Logistic Parks.
La jornada va abordar aspectes com la importància de potenciar el transport aeri de mercaderies des de l’aeroport de Reus, la ubicació estratègica de Catalunya com a via de connexió amb Europa o la necessitat de crear espais logístics cada vegada més grans i que permetin la capacitat de l’emmagatzematge superior dels retailers. Un altre dels aspectes clau va girar entorn a la necessitat de ser transparents i oferir condicions laborals atractives per a cobrir les demandes de professionals al sector i retenir el talent.
Pròxima fira al mes de novembre
Després del tancament d’exproReus, l’equip professional de firaReus Events treballa ja en la pròxima fira del calendari. Serà “Yes! La ciutat dels casaments!”, estarà dedicada al sector nupcial i es durà a terme els dies 29 i 30 de novembre.
L’exalcalde de Reus, Josep Abelló, fotografiat a les instal.lacions de Redessa-viver. Foto: DiariTots21
Som al 1994. Han passat dos anys des de les glòries olímpiques amb una ciutat sent subseu d’hockei sobre patins i tres des de la creació de la Universitat Rovira i Virgili. La crisi econòmica ha retornat, com sembla succeir cada dècada. Reus té unes xifres d’atur considerables, en aquells moments ronda els 90.000 habitants, no arriba a l’1 per cent la població estrangera i des de 1991, el govern municipal el comanda un PSC insòlitament instal.lat en la majoria absoluta, però amb un resultat electoral radicalment polaritzat: 13 regidors socialistes, per 10 de CiU, 1 per a ERC i un per al PP. L’enfrontament entre Josep Abelló (alcalde i cap de cartell socialista) i el candidat convergent, l’advocat penalista Tomàs Gilabert, ha estat a matadegolla. Mai més cap partit tornarà a gaudir d’una majoria absoluta a la capital del Baix Camp.
Però els socialistes, que a Reus governen en solitari o en coalició des de la restauració de la democràcia municipal (1979), han posat en marxa diversos programes atrevits, començant per una profunda reforma del casc antic, a partir d’un lent, farragós, constant Pla Especial de Reforma Interior (PERI), conduït pel regidor d’Urbanisme, Jordi Lamas, que canviarà per sempre la fesonomia del centre de la ciutat. Dirien amb els anys des de Tarragona: “Tarragona és una ciutat bonica, que l’han deixat ser lletja i Reus era una ciutat lletja que l’han fet bonica”.
L’estratègia de govern, però, no era només de neteja, esponjament i vianalització del centre de la ciutat -hi va haver protestes quan es va decidir a finals dels anys 70 peatonalitzar el carrer Monterols!-, sinó que l’aspecte laboral-empresarial és al moll de l’os de la política local, junt amb una emergència que acabarà solucionant-se el 1989: l’arribada de l’aigua de l’Ebre a partir del minitransvasament. L’estratègia del govern liderat per Josep Abelló passava per refer l’economia, donar llocs de treball i especialment formació i oportunitats.
Relata un protagonista de l’època, el veterà periodista Francesc Domènech, com un moment clau va ser la constitució, el 1992, de l’Institut Municipal de Formació i Empresa (conegut com a Mas Carandell), “nascut per donar resposta a les noves necessitats que l’ensenyament reglat no cobreix”. I el 1994 neix Redessa (Reus Desenvolupament Econòmic, SA), “un projecte innovador, el viver d’empreses, que s’instal.la a l’antiga fàbrica Crolls, tot un símbol”, escriu Domènech al llibre ‘Reus, 1970-2020. La transformació d’una ciutat’.
Què és un viver d’empreses? Per què s’ha creat Redessa? A què es dedicarà? Eren preguntes freqüents entre els periodistes de Reus fa 30 anys. D’on han copiat el model?, era una altra pregunta. Josep Abelló fou el comandant de la nau municipal que va tirar endavant la proposta, sorgida d’un brainstorming d’idees on la principal preocupació era donar sortida a aquelles persones que no tenien formació. D’aquí va venir que es creés abans l’Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell.
Les ments pensants
En conversa amb DiariTots21, Abelló es treu part del mèrit del naixement de Redessa i l’hi otorga a l’aleshores destacat directiu de La Caixa Aleix Vives i al lideratge del regidor de Promoció Econòmica, Robert Sarobé, sense oblidar noms com el que també seria regidor i màxim responsable de Redessa Josep Morató, l’alt directiu Josep Prat o l’empresari Joan Maria Roig.
Vist en perspectiva, es pot dir que hi va haver una època on el consistori va estar governat per regidors i regidores d’alta capacitat i sòlida formació intel.lectual: Lluís Miquel Pérez -que acabaria sent alcalde quan Abelló es va retirar-, el mateixos Jordi Lamas i Robert Sarobé, l’advocat Eduard Ortiz, Misericòrdia Vallès, Ernest Benach,…
“Redessa neix de la primera gran crisi de la democràcia, que va ser molt dura. Diferents municipis de Catalunya van començar a elaborar plans estratègis per fer-li front. Jo vaig proposar al meu equip fer-ne un. Aleshores, un personatge tan impressionant com el Jordi Lamas em va dir que al final seríem nosaltres els que decidiríem què fer i per tant era preferible elaborar un procés intern de ciutat per veure què suggerim. I així ho vam fer”. Pep Abelló somriu quan recorda que “tot plegat era més barat fer-ho així que no encarregar un Pla estratègic”.
Així es va fer, comptant amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus i especialment d’experts: “Vam obrir el període de reflexió i van aparèixer dues qüestions centrals: un projecte va ser crear Mas Carandell. Per què? Perquè molta gent es trobava a l’atur, buscava feina i hi havia problema de falta de noves formacions. Ara se’n diu emprenedoria. Vam detectar, doncs, una gran necessitat en el camp de la formació. L’estel.la que ha seguit a Mas Carandell és Redessa, però a mi m’agrada molt posar en valor Mas Carandell. Hi va sortir molta gent formada i molta d’ella es va incorporar al mercat de treball”.
Als anys 80 els humoristes de la televisió li recordaven cada dos per tres al president del Govern, Felipe González, “els dos milions d’aturats que té el país”. Pep Abelló en té records locals: “A nosaltres, les anomenades comissions d’aturats ens ocupaven els plenaris. Hi havia molta preocupació per l’atur. D’això n’havíem de fer alguna cosa. I vam trobar models de diàleg, també amb els sindicats, amb qui era més complicat negociar perquè tenien la pressió de les bases”.
Aleshores, Redessa “recull gent del món empresarial que té ganes d’aportar idees i feina o bé perquè s’ha jubilat o perquè té conciència sobre el tema. I aquest és un element fonamental”, diu amb èmfasi l’exalcalde de Reus. “Hem de fer un viver d’empreses, vam acordar. Es tractava que gent jove, o no tan jove, que volgués muntar una activitat ho pogués fer de la mà de l’Ajuntament”. La gran virtut va ser “trobar les persones clau”, com Josep Morató, que era directiu del Banc de Bilbao i que acabari sent el tercer conseller delegat de Redessa: “Va ser un personatge molt actiu i amb propostes molt interessants. Ell va seguir treballant al banc, però ens va presentar gent. També ens va ajudar molt el selvatà Aleix Vives. Eren gent entusiasta i estaven al darrera del projecte, com també Josep Prat“.
La idea inicial era “com ajudar a muntar una empresa i després va venir el lloc on instal.lar-se”.
Un cop muntat l’equip de cervells, “li vam demanar al Robert Sarobé que el liderés. I quan al Robert li encarregaves un projecte s’hi dedicava en cos i ànima. Cadascú aportava idees diferents. I així vam constituir un dels primers vivers d’empreses de l’Estat espanyol”. La idea era simple: ajudar a qui vol muntar una empresa, a tenir espai “i a fer-li una diagnosi i una mentoria o tutoria per acompanyar-lo. Això va ser clau”. “La peça central va ser el Robert Sarobé, s’hi va dedicar en cos i ànima”, recorda Abelló, que vol “reivindicar” el paper de Sarobé: “El van criticar molt pel fet de ser empresari. Però va ser capaç de liderar-ho”. Abelló reitera repetidament que la clau va ser “trobar les persones capacitades i amb l’empenta per tirar-ho endavant”.
Inauguració de l’edifici de Redessa el 1995. Tallant la cinta, Robert Sarobé i Josep Abelló. Al primer per la dreta, el més jove, és Antoni Trilla. De fons es veuen regidors com Jordi Lamas -darrere Abelló, somrient-, Misericòrdia Vallès o Pilar López. Foto: CIMIR
El lloc triat
L’Ajuntament necessitava un espai: “Aleshores governava Felipe González i vam pressionar per terra, mar i aire per fer-nos amb el solar de l’antiga fàbrica Crolls. A mi em semblava molt significatiu perquè la Crolls va ser una gran empresa fora de la tradicional economia local. Era un element simbòlic muntar Redessa en aquell lloc”. Es va aixecar l’edifici de Redessa i després arribarien els cinemes Lauren al seu costat, en terrenys de Redessa, que amb els anys acabarien tancant.
“Redessa va ser absolutament innovadora, ens venien a veure per copiar el model”, rememora Abelló. El mateix Mas Carandell va interessar a l’àrea de la Tresoreria i a la Direcció General de la Seguretat Social de l’Estat: “Els agradava veure com gent aturada podia entrar en programes de formació aquells anys que eren tan durs. Era un món completament nou. La societat no estava habituada a aquests projectes”.
Aquella imatge terrible, que encara recorda, de trobar-se grups de parats organitzats demanant-li feina a l’alcalde des d’un saló de plens ocupat va tenir la seva traducció en Mas Carandell i en Redessa.
Aquell equip municipal va iniciar posteriorment el desenvolupament d’un projecte, Tecnoparc, que va crear expectatives a tot Catalunya gràcies també al seu model innovador: unir iniciativa pública i privada, més la universitat pública del territori per investigar en productes i articles típicament reusencs: els agroalimentaris. “Una idea brutal, made in Josep Morató. Era Morató en estat pur”, recorda Abelló, a qui la proposta ja no el va agafar com a alcalde: “Va ser un tema del Lluís Miquel Perez i del Josep Morató“.
D’aquell viver d’empreses embrionari tenim avui una Redessa diversificada amb empreses tecnològiques, desenvolupament d’star ups, digitalització,… i una ciutat que és la segona de Catalunya generant llocs de treball en el camp de la digitalització.
Robert Sarobé, en una imatge presa el mes d’agost passat. Foto: DiariTots21
‘Què és un viver d’empreses?’
És alforgenc, té 79 anys i durant 8 anys va ser un dels regidors clau de l’equip de Josep Abelló a l’Ajuntament de Reus. També va ser un dels més temuts pel seu tarannà directe. Del 1987 al 1995 va ser regidor i s’ocupà de tirar endavant amb èxit un seguit de propostes que li plantejava Abelló i que no tenien res de fàcil: “Sempe m’ha tocat ballar amb la més lletja”, repeteix en conversa amb DiariTots21. Exactament el mateix que deia fa 30 anys.
Des de la regidoria de Promoció Econòmica, Sarobé va dibuixar les línies mestres de la SAM Hospital Sant Joan de Reus, l’empresa d’Aparcaments i Mercats (Amersam), la construcció de l’aparcament soterrani del Mercat Central, la reforma del mateix Mercat Central. Un bon dia li va caure al damunt un encàrrec de l’alcalde molt estrany i amb molta premura de temps…
Per qüestions relacionades amb l’Hospital de Sant Joan Sarobé despatxava sovint amb l’aleshores ministre de Sanitat, Julián García Vargas. En tornar de Madrid d’una d’aquestes reunions, “em va trucar el Pep i em va dir si podia anar al seu despatx. De seguida hi vaig fer cap. Aleshores em va dir: ‘M’has de fer un viver d’empreses. Què és això? Jo només conec els vivers de truites’, li vaig respondre. Vaig demanar disposar de persones que m’ajudessin i ell em proposà dos funcionaris de l’Ajuntament. Un no va voler venir. L’altre era l’Antoni Trilla, que ho acceptà. Vam tenir una gran sort de comptar amb l’Antoni Trilla“.
El tarannà empresarial de Sarobé, el fet de ser conseller nacional del partit a Barcelona i la seva manera d’actuar independent feien que el PSC no el tingués en gran estima. Ho explica en una anècdota d’aquells temps: per a gestionar Amersam, Sarobé contractà Josep Maria Adserà, la mare del qual era de Convergència Democràtica de Catalunya, “raó per la qual, el meu partit, el PSC, em volia fer fora. Els vaig engegar. Al PSC de Reus no em van estimar mai, però sempre em van respectar”.
Tenia Sarobé, per tant, l’encàrrec de l’alcalde de muntar un viver d’empreses i disposava del tècnic Antoni Trilla i també de Josep Morató com a assessor: “Vam incorporar Aleix Vives i a banda, Joan Maria Roig -membre destacat de la Cambra de Comerç de Reus– s’hi afegí, personatge que també acabaria tenint un gran pes a Redessa. Va succeir que Redessa tenia una subvenció de la Comunitat Europea de 100 milions de pessetes a canvi que l’Ajuntament de Reus en diposités cent més. Els tràmits per part de l’Ajuntament ja estaven fets. Però no teníem el lloc on crear Redessa. I sorgiren diverses propostes. El regidor Francesc Secall, que semblava que no hi era, però sempre hi era, em digué: ‘Per què no compres la Crolls?’. Josep Abelló i Jordi Lamas intercediren: “No te’n sortiràs”.
Els terrenys de la Crolls
I aquí ve la forta empenta que rep la naixent Redessa. Ho explica Robert Sarobé: “Jo em poso en contacte amb el director general d’Hisenda, li demano hora i em rep a la defensiva. Em preguntà si parlava en nom de l’alcalde, amb qui no havia tingut una bona reunió anterior. Li vaig demanar que sortís a subhasta la Crolls i que per evitar suspicàcies la tassassió la fes l’Ajuntament de Tarragona. Es va quedar parat i va dir que no, que la fessin els ajuntaments de Reus i de Tarragona”.
El director general li confessà que tenia molts problemes amb la Crolls -que després del seu tancament havia anat a parar a mans de l’Estat- ja que l’havia de vendre a McDonald’s i McDonald’s només comprava quan feia tres anys que el propietari n’era el titular, per evitar l’especulació de terrenys, cosa que no passaria amb una Redesa acabada de constituir. “Vam fer la tassassió i en arribar el dia de la subhasta es presenta un altre comprador i li dic: ‘Això serà per a mi, perquè represento l’Ajuntament de Reus i vostè només hi plantarà cols. No va entrar a la subhasta'”. No només MacDonald’s estava interessada a obrir un negoci a la zona -encara hi és-, sinó que Repsol volia instal.lar-hi una gasolinera, també l’actual benzinera.
Arriba el segon repte: “L’alcalde em diu que he d’aixecar ràpidament l’edifici de Redessa. Doncs bé, en 90 dies vam fer totes les obres. La fàbrica Crolls, abandonada, va ser enderrocada per nosaltres, i al lloc vam aixecar el primer edifici de Redessa. El segon arribaria de la mà del regidor Ernest Benach, tot i que me’l van encarregar fer a mi”. Quan la Crolls no existia, Sarobé va convocar la premsa, amb qui va treure pit: “Planteu les càmeres -els va dir-, que d’aquí a 90 dies l’edifici estarà construït. Es van riure, però es va fer”. I es va aixecar sense aportar un duro perquè els diners ja estaven otorgats.
Havien de formar la societat Redessa l’Ajuntament de Reus, el Consell Comarcal del Baix Camp i la Cambra de Comerç, entitats públiques o semipúbliques ja que es buscava que no hi hagués afany de lucre. Però la política tornaria a intervenir: “El dia abans que es constituís la societat em va trucar el president del Consell Comarcal, Robert Ortiga, i em va dir que el seu partit, Convergència, no li deixava entrar a Redessa. Aleshores vaig trucar al president de la Cambra de Comerç, el Paco Cabré, per preguntar-li si vindria a la signatura. Em va dir que ell era home de paraula, i així va ser. Es va portar com un senyor. I em va enviar el Joan Maria Roig com a representant de la Cambra, que acabaria sent un puntal de Redessa“.
Qui va ser el tercer soci davant l’absència del Consell Comarcal? “L’Ajuntament de La Selva del Camp. Em vaig posar en contacte amb el seu alcalde, Ignasi Carnicer (PSC), que va reaccionar rapidíssimament i va convocar un ple extraordinari per l’endemà per aprovar l’entrada de l’Ajuntament a Redessa”. Finalment, amb el temps hi acabaria participant el Consell Comarcal del Baix Camp, i també l’Ajuntament de Falset.
Aleshores van vendre els terrenys annexes a Repsol per fer la gasolinera. I en el cas de McDonald’s, Sarobé parlà amb un dels seus directius a Anglaterra per dir-los que encara que la societat s’acabava de constituir i per tant no tenia tres anys de vida, l’operació no tenia afany de lucre: “I van acceptar, fent una excepció”.
Resumint: la societat Redessa va adquirir una finca de grans dimensions on hi hagué la fàbrica Crolls i més endavant s’aixecaria Redessa, es faria l’aparcament de Redessa, la gasolinera, el McDonalds,… i els cinemes Lauren del productor cambrilenc Toni Llorenç. En darrer cas, un cop Lauren va entrar en crisi i va tancar els multicinemes, va ser La Caixa qui va executar els impagaments i es va quedar l’espai, de manera que es convertí en el llogater de Redessa… fins avui en dia.
Tornem a 1994. El solar es va haver de requalifiar d’industrial a serveis: “En això, el regidor d’Urbanisme, Jordi Lamas, es va portar molt bé”. Un altre inconvenient fou que la reurbanització de l’entorn no va ser barata. I davant la creació de la gasolinera, Sarobé es va reunir amb el veïns per explicar-los el projecte i apaivagar possibles temors.
“Jo tenia lligades les vendes a Repsol i a McDonald’s i el cert és que tots ells van creure en mi, que me’n sortiria. Els vaig vendre l’espai sense tenir-ne encara la propietat, i a més la zona no estava qualificada com a serveis i McDonald’s no comprava a menys de tres anys de titularitat dels terrenys”.
Mentre no estava construïda la nau de Redessa -que aixecaria la constructora Ferrovial-, l’empresa pública municipal començà a treballar a les sales del pis superior d’Amersam, al Mercat Central. “Com que no sabíem què era un viver d’empreses, vam anar a veure els pocs que existien, a San Sebastià, a Barcelona i a una tercera ciutat de la què no me’n recordo, amb el cotxe de l’Antoni Trilla o amb el meu. Puc dir que mai vaig cobrar res de Redessa. L’únic que vam cobrar va ser el lot de Nadal”.
“L’Antoni Trilla es fixà en el que feien aquests vivers d’empresa, però jo li deia que havíem de mirar més el que no havíem de fer que no pas el que havíem de fer. El nostre principi era que Redessa no podia perdre diners en la seva gestió. Tots els vivers que vam visitar perdien diners i com es pagava això? Amb els impostos municipals. Això no es pot fer, vaig dir”. “Doncs resulta que Redessa guanyà diners quan cap viver d’empreses d’Espanya, que jo conegui, ho fa, i reinverteix sempre en el propi sector. Vaig prohibir que es parlés de guanys a les empreses muncipals: s’alliberaven recursos per a la reinversió en el propi sector”.
Redessa neix amb aquest esperit de no perdre diners i també d’aconseguir el retorn. “No hi pot haver inversió sense retorn econòmic”, repetia Sarobé. “L’Ajuntament fa unes inversions que provoquen despesa concorrent i cada any em costa diners. Nosaltres deiem que tota inversió estava subjecta al retorn econòmic, sense retorn econòmic no hi ha retorn social. Com ho feiem? Els propis llogaters pagaven el lloguer i a més ingressàvem amb els cinemes Lauren i amb el bar de Redessa. Mai vam agafar un duro de l’Ajuntament. No pot ser que pel benestar dels llogaters de Redessa paguin tots els ciutadans amb els seus impostos. Si seguim fent obres de despesa concorrent, en 20 anys no hi haurà impostos que ho puguin pagar”, sentencia Sarobé.
Es creà Redessa amb una plantilla lil.liputenca: de la mà d’Antoni Trilla com a gerent i amb només tres treballadors, una d’elles amb minusvalia física. “Ens reuníem els vespres a Amersam, on hi acudia la gent que volia ser admesa. Els entrevista jo, l’Aleix Vives, el Josep Prat, i el Josep Morató. Tres o quatre cadascun de nosaltres. El principi era admetre candidats que tinguessin coneixement d’algun ofici i que fossin capaços d’aportar els mitjans econòmics suficients com perquè aquella activitat econòmica pugués néixer”, continua Sarobé.
Recorda una candidata francesa que venia obstacles de ciment per evitar que els vehicles es dirigeixin a un lloc. La dona li presentà el pla d’actuació. “Era perfecte si als 90 dies cobrava. Si no era així, quebraria perquè no tenia fons suficients”. Li vaig dir que necessitava 2,5 milions de pessetes per poder aguantar i al cap de tres dies se’m presentà al despatx portant els dos milions i mig pessetes que havia acoseguit de la família. Li vaig dir que no eren per nosaltres, que eren perquè ella aguantés. Li va funcionar tan bé que al cap de sis mesos va sortir de Redessa perquè necessitava més espai”.
El lloguer
Triats els candidats, unes 20 persones van arrencar l’experiment del primer viver d’empreses de la província de Tarragona.
Redessa situava una quota molt baixa de lloguer durant el primer any d’estada, però després augmentava, de manera que al quart any “els sortiria igual llogar-lo a Redessa que a fora”. La societat municipal ajudava en la gestió de les tramitacions o relacions amb Hisenda, “el primer any els feies tu la tramitació i ells miraven, però al segon any, ells feien la tramitació i tu miraves, i al tercer any ho feien ells sols. Si no és d’aquesta manera, no formes empresaris”.
La gran satisfacció dels fundadors com Sarobé és viure avui en dia escenes com aquesta: “Encara em trobo algun d’ells que quan em veu m’abraça i em diu: ‘M’ho vas fer difícil, però gràcies a això me n’he sortit’.
Aleix Vives, que fou tutor de Redessa durant els primers 14 anys de vida de la societat. Foto: DiariTots21
Aleix Vives: ‘En tinc un gran record’
És de La Selva del Camp, té 78 anys, fou director de La Caixa, de l’Oficina Principal de Reus, situada a la plaça Pintor Fortuny, i fou un altre element central en la creació de Redessa. Ens va suggerir que l’entrevista la féssim a Redessa Viver: “En tinc un gran record”, assegura, mentre repassa on hi havia què en cada despatx, com era la sala d’actes convertida ara en menjador i com a l’arquitecte se li va encarregar “una obra austera, res de fer una catedral, sinó un lloc còmode per a treballar, sense gastar ni un duro de més del pressupostat, de manera que l’única llicència que es va permetre va ser la claraboia tan característica. Vam fer un seguiment exhaustiu de les obres de manera que no hi hagués desviaments del pressupost”.
Aleix Vives va ser un fitxage de Robert Sarobé, que tenia molta relació amb els bancs -principalment amb La Caixa i el Banc Bilbao-, donada la feina que desenvolupava a les societats municipals, com l’Hospital o Amesarm. Havia d’acudir als bancs per buscar finançament i així va coincidir amb Vives i van arribar a tenir una relació estreta. L’altre fitxatge estrella de Sarobé va ser el director del Banc Bilbao, Josep Morató, de manera que dues de les entitats financeres centrals van apostar per Redessa.
“A La Caixa treballàvem els matins de dilluns a dissabte, i els dijous, matins i tardes, tardes en les què no venia ningú. Doncs un dijous a la tarda es presenta en Sarobé i m’explicà que l’alcalde m’ha demanat ‘una cosa rara’, de la que no en coneix cap cas: crear un viver d’empreses per ajudar la gent que comença a tirar endavant una empresa. És un tema social i podria interessar a la ciutat de Reus. I en aquell moment comencem a plantejar idees i de forma ràpida, de manera que l’endemà mateix compareixen el Robert Sarobé, el Josep Prat i l’Antoni Trilla. Anem al meu despatx i ens reunim. Mentrestant, La Caixa m’havia donat el seu consentiment a entrar-hi perquè tot el que fos negoci per la ciutat era benvingut”. D’aquí es van anar fixant idees. Posteriorment, va venir el fitxatge de Morató: “És un fitxage fantàstic, li vaig dir, però les reunions les haurem de fer en un lloc neutral i no a La Caixa, i es va decidir celebrar-les a Amersam“.
El grup va fixar uns principis fundacionals: “No farem el viver per quedar bé políticament, sinó perquè tingui un retorn social i econòmic i no pas per sortir al diari. Som gent que provenim del món econòmic i volem resultats. Què podem fer?, ens vam preguntar. Doncs visitar els pocs vivers que hi havia a Catalunya. Ho vam fer: només n’hi havia dos i no ens va agradar cap”, reconeix Vives. I van decidir anar al País Basc, a Sant Sebastià, “on ens van donar moltes idees. Vam descobrir la importància de la sinergia que es genera amb la unió entre el sector públic i el privat. De vegades el sector públic té una visó més a curt derivat de les eleccions i en canvi, el privat mira més enllà”. De l’experiència del viver de Sant Sebastià, la gran aportació va ser la figura del tutor d’empreses, una figura de la que encara no se’n parlava aleshores”.
Aleix Vives s’incorporaria al Consell d’Administració de Redessa a títol personal i exercint de tutor d’empreses, sense cap mena de remuneració i sense compromís temporal: “El benefici que n’obtenia era la informació que ens trametien els emprenedor que s’instal.laven a Redessa”, confessa. Van ser sis els tutors, amb el suport d’un equip administratiu molt eficient dirigits per Antoni Trilla.
Vives destaca l’empenta i l’interès que van mostrar els tres consellers-delegats de Redessa amb qui va tractar: Robert Sarobé, Ernest Benach i Josep Morató, i com els principis fundacionals es van mantenir. Vives comenta que quan ho va plantejar a la Delegació General de Tarragona va aclarir-los: “La meva participació serà temporal i gratuïta, dedicant tot el temps en horari extralaboral, però cap dels nous empresaris mentre duri la tutoria serà client de La Caixa perquè es podria interpretar una relació extra-professional. Si els empresaris de Redessa buscaven solucions financeres, els adreçava a una altra entitat bancària. D’aquesta manera tenia accés a molta informació que m’era molt útil. Aquesta ‘informació’ era la contrapartida més valuosa que en podia obtenir”. Va descobrir, per exemple, quin era el banc de Reus que millor tractava les empreses. “I a mi em permetia treure’n conclusions que aplicava a la nostra gestió professional”.
El sorpèn també que “mai es va parlar de política a Redessa tot i que hi havia gent de diferents procedències”.
Com a tutor recorda molt especialment un cas, quan ell va donar suport als inicis de l’empresa de restauració de façanes Rècop, molt coneguda de fa temps, que va néixer a La Selva del Camp. Recorda la seva responsable, Roser Galcerán, ja finada, que el venia a veure per demanar-li suport i amb qui acabaria tenint una gran amistat. “Tenia un gran talent i una forta personalitat. Vaig intuir que tindria un futur d’èxit, com finalment ha quedat demostrat.
El seu llarg pas per Redessa -uns 14 anys- li va canviar per complert la perspectiva que tenia sobre el món de la banca: “Em va permetre posar-me al lloc dels empresaris, dels que lluitaven per tirar endavant el negoci posant en risc el seu patrimoni o els dels seus familiars, per pagar les nòmines i proveïdors. I la seva bona relació amb els seus treballadors. Des de la banca, aquesta experiència no la teníem, només estàvem pendents que no hi hagués impagaments de préstecs i crèdits, però no teníem una visió completa del seu dia a dia”. Aquest vessant empresarial i el social van obrir-li noves perspectives, que al llarg dels anys aprofitaria formant part d’entitats i fundacions sense ànim de lucre. “Redessa em va formar empresarialment i em va oferir un tarannà social, la importància del treball amb equip envoltat de gent molt preparada i que com a persones eren magnífiques. Va ser una experiència personal molt positiva”, conclou.
Josep Baiges, actual conseller delegat de Redessa. Foto: Cedida
Josep Baiges, periodista a Ràdio Reus… fa 30 anys
L’actual conseller-delegat de Redessa, Josep Baiges, era periodista de Ràdio Reus-Cadena SER quan es va crear l’empresa pública. Baiges coincideix també en el paper central que va jugar Sarobé en la posada en marxa de Redessa i també especialment la d’Antoni Trilla.
Baiges subratlla que “a la unió del talent existent en aquells moments s’hi afegia l’estima que tenien per Reus. Va ser una generació única”. De fet, un dels projectes més notoris sortits de la ciutat, Sagessa, holding dedicat a la gestió pública sanitària, va esdevenir, com diu encara Sarobé, el moment més evident en què Reus podia haver esdevingut capital territorial d’alguna cosa de pes.
“Vaig viure la creació de Redessa des dels Informatius de Ràdio Reus, amb el Josep Maria Arias i amb el Francesc Domènech, en una època d’ebullició de la ciutat i també de l’emissora, que llavors va fer el canvi de locals i es va ubicar al carrer Palo Santo en un moment d’una certa alegria econòmica. De Ràdio Reus sempre m’ha agradat que contínuament s’ha posat al costat de les iniciatives de ciutat i dels grans projectes, mirant-los amb simpatia, sense excloure la crítica. Ho recordo com una època d’un entusiasme absolut, també pel fet de per recuperar el nom de la Crolls. És aquest esperit el que t’ajuda a entendre moltes coses de la gent de Reus: d’allà on va caure una empresa innovadora aixequem un viver d’empreses. I que ho faci l’administració pública suposa aquell punt diferencial que té Reus respecte a altres ciutats de l’entorn. L’Ajuntament entengué la realitat de l’emprenedoria i va posar tots els mecanismes per fer possible que puguessin desenvolupar-se, amb un acompanyament directe, amb un grup de mentors al darrere que actuaven de manera desinteressada”.
Baiges recorda que “per aquí han passat 600 empreses. Crec que no es pot entendre Reus i el seu creixement sense Redessa“, creixement que es va anar ramificant fins a constituir Redessa-2, Redessa Innovació, Redessa Tecno o el Cepid, que té en marxa la construcció del Cepid-2.
Baiges posà èmfasi en el perfil d’Antoni Trilla, “un tècnic compromès, que s’ho creu, que va deixar empremta i va fixar el perfil identifictiu de Redessa“. I reconeix la col.laboració generosa d’institucions com la Cambra de Comerç i d’ajuntaments de l’entorn. “Com a cruïlla de camins, com a plaça de mercats, Reus ha tingut sempre aquesta voluntat d’obrir-se al territori, aquesta realitat metropolitana que ha abanderat la ciutat. Redessa en va ser un exemple, amb un Consell d’Administració on hi eren representats ajutaments i consells comarcals. Tots els vivers que s’han replicat als voltants de Reus agafen el model de Redessa, i t’ho diuen positivament”.
Baiges vol recuperar la memòria de Redessa, que els ciutadans recordin que la riera que hi ha al lloc “encara és coneguda com la riera del petroli”, per l’existència, abans de la Crolls, de la refineria de la Pensylvania“. I té previst que Redessa formi part també del circuit del Reus Ocult.
Però més enllà vol que resurgeixi el coneixement sobre la marca Redessa i la feina que s’hi fa, un buit que ha notat que existeix des que és conseller delegat de l’empresa pública: “La ciutadania no coneix Redessa i el trentè aniversari toca també l’àmbit més popular per arribar de manera més directa a la gent, amb les caminates que organitzem i l’àudioguia que hem editat”.
En l’anterior mandat, Redessa es va partir amb una altra regidoria de manera que va quedar-se sense les tasques d’emprenedoria. “Ara intento recuperar aquest esperit original del viver”, subratlla Baiges, que ha tirat en marxa programes com el Consolida’t, adreçat a les empreses que ja porten tres o quatre anys funcionant i que es vol restin actives i destacades en el seu sector.
Un moment de la presentació d’expro/Reus. Foto: Cedida
Més marques automobilístiques que mai. El nivell de satisfacció de les empreses concessionàries que van assistir a Expro/Reus en l’edició passada va ser molt alt i enguany es batran rècords. Seran 44 les marques presents, superant la fita de les 40. El conseller-delegat de Redessa, Josep Baiges, ha posat en valor la tasca de l’equip comercial de firaReus Events per haver assolit aquesta xifra.
La fira multisectorial de referència del territori obre portes del 10 al 13 d’octubre a firaReus amb la seva 52a edició, amb l’objectiu de tornar a ser el gran aparador comercial del territori i oferir una variada oferta d’activitats per a fer en família. L’accés a la fira és gratuït.
La inauguració oficial d’exproReus tindrà lloc el dijous dia 10, a les 12 h, i la durà a terme el president de Fira Barcelona, Pau Relat. A continuació, l’inaugurador oferirà la conferència “El valor de les fires”, a les 13 h, a l’estand del Hub Foodtech & Nutrition.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha volgut destacar que “exproReus és la gran fira multisectorial de referència a Catalunya, la fira de fires, i durant quatre dies situarà a Reus al centre de l’activitat econòmica, comercial i empresarial del territori, generant novament milions d’euros d’impacte econòmic”.
Les darreres novetats en automoció
En total, la fira comptarà enguany amb 44 marques d’automoció, entre vehicles de passatgers i vehicles industrials, la dada més alta des que se celebra la fira, amb les incorporacions destacades de marques especialitzades en vehicles elèctrics com Tesla o BYD i de nous fabricants acabats d’arribar al nostre mercat com ara Omoda o Jaecoo. Pel que fa a les motocicletes i vehicles de mobilitat personal, també es podran trobar les principals novetats del sector.
Jornades professionals
En el marc d’exproReus s’han organitzat dues jornades temàtiques. La primera, el dijous 10 d’octubre de 19 a 20 h, serà una taula rodona de la Lliga Contra el Càncer, que inclou una exposició fotogràfica i una xerrada amb professionals de l’àmbit oncològic, supervivents del càncer de mama, models de l’exposició, i les fotògrafes del projecte. La segona jornada, el Reus Logistics Summit, tractarà els reptes logístics del futur i aplegarà a professionals d’empreses i institucions del sector, el divendres 11, de 9 a 14 h.
Així, s’abordarà els temes centrals del sector: la descarbonització, la digitalització i el repte del talent, ha subratllat en la presentació Joan Llaveria, representant del Reus Logistic Summit.
Gastronomia i nutrició a l’estand del Hub Foodtech & Nutrition
El Hub Foodtech & Nutrition, el pol d’empreses i institucions vinculades al sector agroalimentari impulsat per REDESSA i l’Ajuntament de Reus, serà el punt on els visitants trobaran un programa ple de ponències científiques, demostracions culinàries i activitats que giren al voltant de la innovació en el sector alimentari, amb especial atenció al producte local i artesà.
El programa de demostracions culinàries inclou col·laboracions amb paradistes del Mercat Central de Reus i amb restauradors del territori com ara Pola Hany William del restaurant El Alkimista de Reus; Ferran Cerro, xef del restaurant de Reus que porta el seu nom; i Arnau Bosch, xef del restaurant Can Bosch de Cambrils.
En l’àmbit divulgatiu i de promoció de la salut, s’han programat xerrades i activitats en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’IRTA i el centre tecnològic Eurecat, entre d’altres.
Finalment, al mateix estand del Hub, les empreses agroalimentàries adherides que hi estiguin interessades hi podran realitzar presentacions dels seus productes als visitants de la fira, entre elles, l’start-up especialitzada en suplements amb base de polifenols, Biophenolics; la DOP Avellana de Reus, que realitzarà un tast d’avellanes a càrrec d’Ester Gomis, presidenta DOP Avellana de Reus; o la marca especialista en productes per cuinar, Valira.
Activitats infantils
Amb els més petits de la família com a protagonistes, exproReus oferirà un seguit de propostes didàctiques i lúdiques, com ara un taller de noves tecnologies en col·laboració amb el Clúster TIC Catalunya Sud, activitats de manualitats o un taller d’storytelling. Algunes d’aquestes activitats les realitzen empreses expositores de la fira com a forma de presentar els seus serveis al públic assistent.
Tasting Village
Com edicions anteriors, l’auditori exterior de firaReus Events acollirà la zona de restauració d’exproReus amb foodtrucks i un escenari per a les propostes musicals i que acollirà un concurs de Talents organitzat amb Music and Views, una de les empreses de l’edició de la Incubadora TIC i Foodtech d’aquest any. Tot i que l’horari de la fira és d’11 h a 21 h, la zona de restauració romandrà oberta fins a les 22 h.
Com ja és habitual, Reus Transport ha habilitat una línia especial, la L80, amb un recorregut que unirà la plaça de la Llibertat amb firaReus i una freqüència de pas de 30 minuts.
Consulteu el programa d’activitatss en aquest enllaç.
El regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges, amb el president de l’Associació de Paradistes del Mercat, Ildefons Vidal. Foto: Cedida
En aquesta nova edició, exproReus continua ampliant la seva oferta d’activitats per a tots els públics, posant novament l’accent en sectors estratègics de l’economia de la ciutat, com ara la tecnologia o l’alimentació, vinculada als productes de proximitat i als hàbits saludables.
L’estand del Hub Foodtech & Nutrition, el pol d’empreses i institucions vinculades al sector agroalimentari impulsat per Redessa i l’Ajuntament de Reus, serà el punt on els visitants trobaran un programa amb ponències científiques, demostracions culinàries i activitats que giren al voltant de la innovació en el sector alimentari, amb especial atenció al producte local i artesà.
Dins del programa de demostracions culinàries, el Mercat Central de Reus oferirà demostracions de cuina de mercat i de proximitat amb degustació, a càrrec de paradistes del mercat com ara SOHO by Tarraco Sea Food i Zero Gluten Sistaré. Així mateix, obsequiarà amb una bossa de roba i dues peces de fruita els nens i nenes que visitin la fira, amb la finalitat de promoure un esmorzar o berenar que fomenti els hàbits d’alimentació saludable.
La participació a exproReus del Mercat Central de Reus coincideix la celebració del seu 75è aniversari. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha destacat que “la col·laboració entre el Mercat Central i exproReus d’aquest any ret homenatge a una trajectòria que ha caminat en paral·lel des dels seus orígens. L’any 1948, just abans que s’inaugurés el Mercat Central, aquest edifici va acollir la 2a edició de la històrica fira de mostres de la ciutat”.
En l’àmbit divulgatiu i de promoció de la salut, s’han programat xerrades i activitats en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el centre tecnològic Eurecat, entre d’altres.
Finalment, al mateix estand del Hub, les empreses agroalimentàries adherides que hi estiguin interessades hi podran realitzar presentacions dels seus productes als visitants de la fira, en una clara aposta pel producte de proximitat.
Reus Logistics Summit aplegarà empreses i institucions protagonistes en el sector logístic del territori. Foto: Cedida
Redessa organitza una nova jornada professional en el marc de la seva iniciativa “Reus Summits”. En aquesta ocasió, la trobada compta amb la col·laboració dels especialistes en el sector Run Brokers, CamionProtect i Mejoramos Tus Seguros (MTS), i té com a objectiu posar el focus en els reptes i oportunitats de la logística al territori, un sector clau per a l’economia de la demarcació i del conjunt de Catalunya i de l’Estat. Segons el darrer informe d’Acció sobre Logística, publicat el 2023, el sector genera uns 31.300 milions d’euros en VAB (Valor Afegit Brut) i ocupa unes 128.000 persones només a Catalunya.
Amb accions com aquest tipus de jornades, des de l’empresa municipal Redessa es treballa el posicionament de la ciutat de Reus en sector estratègics per a la seva economia, com el de la logística. En els darrers anys, Reus ha captat importants inversions en aquest àmbit, una de les més destacades és la pròxima construcció d’una nau logística de més d’11 hectàrees de superfície per part de l’empresa P3 Logistic Parks, ubicada al sector industrial H12 Mas Sunyer de Reus.
Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, “la ciutat de Reus ha demostrat tenir un gran potencial d’atracció d’inversions en el sector logístic a escala internacional, tant per la seva ubicació estratègica com pel potent pol que s’ha generat al voltant d’aquest sector al territori. Aquesta nova jornada professional ens ha de servir per acostar les empreses i les institucions per seguir buscant oportunitats i crear sinèrgies”.
El programa de la jornada
El programa del Reus Logistics Summit inclou diverses taules rodones centrades en aspectes com les estratègies de creixement, els reptes de futur, la retenció i capacitació del talent o la descarbonització, entre d’altres.
La primera de les taules rodones parlarà del futur de sector logístic al territori i comptarà amb Luis Poch, Business Development manager de P3 Logistic Parks; Óscar Reyes, director operacions FM Logístics; Joan Mª Basora, director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona i Rafael Servent, periodista d’Economia i Empresa del Diari de Tarragona com a moderador.
El repte del talent al sector logístic serà el tema de la segona taula, on participaran Jordi Sardina, general manager d’Iveco Barcelona; Cristina Fernández, cap legal i de RH de Sertrans; Josep M. Rovira, de l’escola de Logística de Valls; Joan Llaveria, CEO de Run Broker i fundador de CamionProtect i MTS.
La importància de la digitalització a la cadena de subministrament ocuparà la tercera de les xerrades, on hi aportaran les seves visions Pablo Mazón, CEO de Movertis; Iman Nakhil, project manager de Mejoramos tus Seguros; Diego Pérez, director de cadena de subministraments de Sertrans; i Jorge Rios, CEO d’Etecnic.
Finalment, la jornada abordarà el tema de la descarbonització per una transformació sostenible, amb les intervencions de Marc Oliva, CEO de JAC Motors Iberia; Rafel López, director d’Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona; Nacho Ramos, director d’operacions d’F.Ramos; i el Dr. Josep Maria Araúzo-Carod, sotsdirector de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, canvi climàtic i transició energètica IU-RESCAT de la URV.
Per cloure la jornada, els assistents podran conèixer de primera mà el cas d’èxit del Clúster Logístico de Aragón amb una ponència a càrrec d’Eduardo Corella, president de l’Asociación Logística Innovadora de Aragón (ALIA).
La inscripció a la jornada és gratuïta i es pot fer a través de la pàgina web de Redessa: www.redessa.cat
La fira se celebrarà del 10 al 13 d’octubre a firaReus i comptarà amb la presència de 38 marques d’automoció. Foto: Cedida
La fira multisectorial de referència del territori torna del 10 al 13 d’octubre a firaReus amb la seva 52a edició, en la que, com és habitual, tindrà un paper rellevant el sector de l’automòbil, la motocicleta i el vehicle industrial.
En total, l’exproReus comptarà enguany amb 38 marques d’automoció, la dada més alta des de que se celebra la fira, amb les incorporacions destacades de marques especialitzades en vehicles elèctrics com Tesla o BYD i de nous fabricants acabats d’arribar al nostre mercat com ara Omoda o Jaecoo. A la mostra els visitants també podran descobrir la gamma completa d’automòbils i vehicles industrials de marques com: Aixam, Audi, BMW, Citroën, Cupra, Dacia, Fiat, Ford, Honda, Hyundai, Jac, Jeep, Kia, Lexus, Lotus, Mahindra, Mazda, Mercedes-Benz, MG, Mini, Nissan, Opel, Peugeot, Piaggio, Reanult, Seat, Skoda, Smart, KGM, Subaru, Suzuki, Toyota, Volkswagen i Volvo.
Entre les darreres novetats del món de l’automòbil, es podran veure models acabats d’aterrar al mercat com el nou Citroën C3 amb la seva versió elèctrica; l’MG 3 Hybrid+, acompanyant del llançament en primícia dels nous MG HS i MG HS PHEV així com del nou MG ZS Hybrid+, que es posicionarà com l’híbrid autorecarregable més assequible del mercat espanyol; els recents Peugeot 3008 i el Peugeot 5008; els nous BMW Sèrie 1 i X3; la nova generació d’Honda CR-V, amb versions Full Hybrid i Plug-In Hybrid; l’actualització del mític Mini Cooper; els renovats Kia Picanto i Sorento que es mostraran al costat de la gamma elèctrica de la marca coreana protagonitzada pels darrers llançaments l’EV9 i l’EV3; entre d’altres.
Pel que fa a les motocicletes i vehicles de mobilitat personal, també es podran trobar les principals novetats de marques com: Aprilia, BMWMotorrad, Daelim, Derbi, Ducati, Honda, Kawasaki, Lambreta, Leonart, Montesa, Moto Guzzi, Peugeot, Piaggio, Polaris, Rieju, Segway-Ninebot, Silence, Suzuki, Triumph, Vespa o Yamaha.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha recordat els resultats positius de la passada edició indicant que “el sector de l’automoció és un dels sectors claus en l’èxit d’exproReus. En la passada edició, la fira va generar un impacte econòmic al territori de 14,3 M d’euros, dels quals 13 M d’euros van ser generats pel sector de l’automoció”.
La 52a edició d’exproReus
La fira, que es podrà visitar del 10 al 13 d’octubre, comptarà amb expositors de tots els sectors, com ara el parament de la llar, tecnologia, alimentació i restauració, entre d’altres. La mostra ocuparà un total de 20.000 m2 sumant els espais del recinte interior i l’exterior i comptarà amb activitats per a tota la família, amb especial atenció en les noves tecnologies, amb tallers per a joves i petits, i també en la gastronomia i l’alimentació saludable, amb un programa d’activitats organitzat a l’estand del Hub Foodtech & Nutrition.
Els guardonats, representants d’Ipte, T-Systems, eAgora, Etecnic i Susana Prado, amb els seus premis. Foto: Cedida
Més de 180 persones entre institucions, representants de les empreses candidates i personalitats vinculades al sector han assistit a l’acte de lliurament dels Premis TIC Catalunya Sud, que organitzen Redessa i el Clúster TIC Catalunya Sud i que s’ha fet les instal·lacions de firaReus Events al Tecnoparc de Reus. L’acte ha comptat amb la conferència inaugural titulada “Málaga Tech Park, el éxito de un ecosistema”, a càrrec de Felipe Romera, president del Málaga Tech Park i de l’Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España (APTE).
El Premis TIC Catalunya Sud tenen l’objectiu de reconèixer, premiar i donar visibilitat a les empreses i projectes tecnològics que han contribuït de manera significativa al desenvolupament econòmic, social i tecnològic de la Catalunya Sud. La primera edició d’aquests premis ha rebut vint-i-quatre candidatures repartides entre les cinc categories previstes.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita ha assegurat que “uns premis com aquests eren totalment necessaris per a crear un nou espai de trobada entre les tecnològiques de la Catalunya Sud, posant en valor la seva tasca, i calia impulsar-los des de Reus, la segona ciutat TIC de Catalunya”.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha explicat que “amb aquests premis continuem treballant per acompanyar i donar visibilitat a les empreses tecnològiques que posicionen el territori en l’àmbit de les TIC, generant oportunitats i captant i retenint el talent de la Catalunya Sud“.
El regidor Josep Baiges, lliurant el premi a T-Systems, una de les principals apostes tecnològiques reusenques. Foto: Cedida
Per la seva banda, el president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis, Pablo Mazón, ha remarcat que cal aprofitar l’oportunitat que d’esdevenir un hub tecnològic de primer nivell i ha afegit que “amb aquests premis projectem el nostre territori al mapa global, destacant la capacitat d’innovació, l’èxit i el lideratge tecnològic que es construeix des de la Catalunya Sud”.
Els premiats
El jurat, format per deu professionals referents en l’àmbit TIC, la formació, el sector públic i la societat civil del territori, ha valorat aspectes com la innovació, l’impacte i valor afegit, la responsabilitat ambiental, el potencial de creixement i la diversitat de les candidatures presentades. Així, els guardonats han estat:
Creixement i expansió: T-Systems, reconeguda per impulsar des del 2007 la creació i creixement del seu Value Center Reus, que forma part del Global Delivery Center de T-Systems, i que ja ocupa a més de 400 professionals amb previsió de créixer fins als 500 en els pròxims mesos.
Millor start-up: eAgora, una innovadora plataforma per connectar els ciutadans amb l’administració pública i que ja compta amb més de 500 ajuntaments com a clients.
L’alcaldessa Sandra Guaita, amb Susana Prado, guardonada pel seu lideratge a Inetum Catalunya. Foto: Cedida
Lideratge femení en tecnologia: Susana Prado, directora general d’Inetum Catalunya, amb més de 1.000 persones a càrrec. Des de la seva responsabilitat a la multinacional tecnològica francesa, Susana Prado va promoure la instal·lació d’una seu territorial d’Inetum a Tarragona. També és professora associada de la URV i presidenta del 22@Network.
Sostenibilitat i tecnologia verda: Etecnic, dedicada a solucions de mobilitat sostenible, ha estat guardonada pel seu projecte Smart Pricing, que té com a objectiu optimitzar el rendiment econòmic d’una infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics.
Tecnologia disruptiva: IPTE, empresa tecnològica amb seu a Reus dedicada al disseny i muntatge d’equips de control de processos industrials, ha estat reconeguda pel seu innovador sistema de test per a productes de mobilitat elèctrica o emobility.
Els guardons han estat produïts per l’empresa PLASTICPeople, que recicla plàstic i el transforma en tot tipus de materials, polivalents, segurs i de disseny, creant un impacte social i mediambiental positiu. Per aquest projecte en concret, s’ha fet servir aproximadament dues planxes d’un metre quadrat cada una, el que equival a més de 1.500 bosses de plàstic i més de 4.000 envasos de Tetra Pak reutilitzats.
L’acte de lliurament ha comptat amb la presència de representants institucionals i responsables empresarials que han estat els encarregats de lliurar els guardons: l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges; el president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis, Pablo Mazón; el rector de la URV, Josep Pallarés; president del Málaga Tech Park i de l’APTE, Felipe Romera; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i el subdelegat del Govern, Santiago Castellà.
També s’ha comptat amb la presència de la nova secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, encarregada de la cloenda de l’acte qui ha destacat que “iniciatives com aquests premis mostren el potencial tecnològic i innovador del territori de la Catalunya Sud i confirmen l’aposta que des de fa anys ha fet la Secretaria de Polítiques Digitals amb l’impuls de la innovació digital a Catalunya a través de l’estratègia de les Àrees Digitals i la identificació del Clúster TIC Catalunya Sud com un agent clau”.
El Clúster TIC Catalunya Sud té per objectiu reforçar la projecció i competitivitat del sector tecnològic a les comarques de Tarragona, així com l’atracció de projectes internacionals per situar el territori com un hub tecnològic de referència a Europa. Així mateix, el Clúster treballa per contribuir a l’impuls de l’activitat econòmica oferint solucions tecnològiques a tots els sectors. Actualment, el TIC Sud està format per prop d’un centenar d’empreses i institucions que agrupen al voltant de 20.000 professionals.Per
Per altra banda, Redessa és l’empresa municipal de l’Ajuntament de Reus que treballa al costat d’empreses, emprenedors i emprenedores, start-ups i spin-offs, per ajudar-les a fer créixer els seus projectes. Gestiona quatre centres d’empreses (Redessa Tecno, Redessa Cepid, Redessa Viver i Redessa Innovació), naus i sòl industrial. Els seus centres d’empreses ofereixen serveis adaptats, creen comunitat i promouen la col·laboració i l’intercanvi de coneixement. Aquest ecosistema aplega unes 150 empreses que sumen uns 1.500 professionals, la meitat dels quals es dediquen al sector tecnològic.
L’edifici ofereix 1.300 m2 en concepte obert i servirà per donar resposta a l’increment de plantilla de T-Systems a la ciutat. Foto: Cedida
Aquesta setmana entra en funcionament Redessa Innovació, el quart centre d’empreses impulsat per l’empresa municipal de l’Ajuntament de Reus. Està ubicat a l’edifici annex al Centre Tecnològic Eurecat, situat al Campus de Bellissens de Reus. Les obres d’adequació que Redessa ha dut a terme per a la seva posada en marxa han tingut una inversió de 900.000 €.
L’edifici consta de tres plantes que sumen 1.300 m2 útils, i té un disseny molt funcional i diàfan, amb un elevat percentatge d’espais col·laboratius, destinats a fomentar el treball en equip i per projectes. Igual que la resta d’edificis de Redessa, oferirà als seus usuaris un servei integral que inclou el manteniment de les instal·lacions i videovigilància, entre d’altres.
Segons el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, “amb la posada en marxa de Redessa Innovació, des de l’Ajuntament de Reus continuem treballant per donar resposta a la demanda d’espais de les empreses que creixen als nostres centres, i també, a aquelles que cerquen una ubicació al territori; posant el focus en sectors estratègics a la ciutat com són les TIC, la salut i l’agroalimentari”.
El projecte de Redessa Innovació servirà per donar resposta al creixement de la multinacional tecnològica alemanya T-Systems, que fins ara havia desenvolupat la seva activitat als centres Redessa Viver i Tecno. La plantilla de T-Systems a Reus s’ha anat incrementant de forma continuada des de la seva implantació a la ciutat l’any 2009 i està previst que, a curt termini, assoleixi els 500 professionals.
Redessa Innovació és el quart centre de negocis de l’empresa municipal, que aquest any celebra 30 anys d’activitat i que gestiona també els centres de Redessa Viver, al Camí de Valls, i de Redessa Tecno i Redessa Cepid al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, als quals s’han de sumar les 20 naus que ofereix el complex de Redessa Naus al polígon AgroReus.
Amb aquest nou edifici, Redessa gestiona un total de 23.000 m2 amb una mitjana d’ocupació que se situa al voltant del 90%. En els centres d’empreses de Redessa hi ha instal·lades unes 150 empreses amb uns 1.500 professionals, la meitat dels quals es dediquen al sector tecnològic. Aquestes dades contribueixen directament al posicionament de Reus com a 2a ciutat en ocupació TIC de Catalunya, després de Barcelona.
Diversos dels participants en el campus, realitzant una de les activitats de robòtica. Foto: Cedida
Una cinquantena d’alumnes d’entre 8 i 12 anys han participat al Campus TIC d’estiu 2024 celebrat al centre d’empreses de REDESSA Tecno, al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus. Al llarg de cinc setmanes l’alumnat ha treballat diferents períodes històrics a través del joc i a través d’activitats de robòtica, electrònica, programació de videojocs, animació, disseny CAD i impressió 3D. Les activitats s’han realitzat en grups reduïts i s’hi han unit matemàtiques, ciència, jocs d’enginy, de coneixença i de cohesió de grup.
El TIC Sud ha organitzat per primer cop aquest campus d’estiu i es fa una valoració molt positiva del treball realitzat. Sergi Novo, Clúster Mànager del TIC Sud, ha assegurat que “hem aconseguit que els alumnes descobreixin i s’interessin per tecnologies com la robòtica i que vulguin continuar aprenent, aquest era l’objectiu principal”.
Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “estem treballant intensament les accions per fomentar les vocacions tecnològiques, ja que les empreses del sector estan en una cerca constant de talent. També volem acostar el futur districte tecnològic del Tecnoparc a la ciutadania i el Campus TIC és una bona manera de fer-ho possible”.
El Campus TIC d’estiu s’ha dut a terme amb la col·laboració de REDESSA, Petits Enginyers i l’Ajuntament de Reus. A més, en aquesta primera edició quatre dels alumnes han participat al Campus a través de beques habilitades per Grupo Castilla.
El Clúster TIC Catalunya Sud té per objectiu reforçar la projecció i competitivitat del sector tecnològic a les comarques de Tarragona, així com l’atracció de projectes internacionals per situar el territori com un hub tecnològic de referència a Europa. Així mateix, el Clúster treballa per contribuir a l’impuls de l’activitat econòmica oferint solucions tecnològiques a tots els sectors. Actualment, el TIC Sud està format per una norantena d’empreses i institucions que agrupen prop de 20.000 professionals.
Més d’una seixantena de professionals han assistit a la jornada de membres que s’ha fet aquest matí a firaReus Events. Foto: Cedida
El Hub Foodtech&Nutrition ha tancat el curs amb una jornada de membres que ha servit per a repassar la feina feta des de la seva posada en marxa i per presentar les línies de futur. Més de seixanta professionals, representants de les empreses, institucions i centres de recerca adherits al projecte, han assistit a la presentació d’avui.
Des de la posada en funcionament del projecte, al 2022, el Hub ha anat vertebrant un ecosistema que actualment consta de 65 adherits. A més, sota el paraigua del Hub s’han impulsat cinc projectes d’empreses adherides i tres de propis, entre els quals destaca el projecte europeu Soulfood, que té com a objectiu cercar eines per lluitar contra el malbaratament alimentari; a més d’organitzar jornades i participar en esdeveniments i fires del sector d’arreu de l’Estat. Per la seva banda, la vertical de Foodtech de la Incubadora TIC de Redessa ha assessorat sis start-ups dedicades a les tecnologies agroalimentàries.
De cara al futur, els eixos de treball del Hub Foodtech & Nutrition passen per:
-Connectar l’ecosistema, fomentant la generació d’idees, la innovació, la transferència de coneixement i millors pràctiques.
-Oferir serveis de valor, amb observatori de dades del sector, projectes, ajuts i consultoria a mida, entre d’altres.
-Model de relació contínua, aportant nous recursos i captant noves adhesions.
-Comunicació intensiva amb posicionament territorial i visibilitat dels agents territorials implicats.
Durant la seva intervenció, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha explicat que “l’èxit d’aquest projecte és precisament el fet que es basa en un teixit empresarial i d’investigació únic, que ja està en funcionament, i on el Hub Foodtech & Nutrition actua de catalitzador per a l’impuls de projectes i el posicionament territorial, amb l’objectiu de multiplicar el seu potencial”.
La jornada de membres del Hub també ha servit per fer un reconeixement a les empreses i institucions adherides al projecte. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, han lliurat un diploma acreditatiu de la seva adhesió al Hub als representants de les empreses adherides assistents de la jornada.
El Hub és l’ecosistema publicoprivat on empreses, organitzacions, institucions i centres de recerca col·laboren de manera estreta per dur a terme la transició cap a un sistema agroalimentari més competitiu i sostenible. La seva missió és potenciar la innovació, la digitalització i la transferència de coneixement en tota la cadena de valor de la indústria agroalimentària de la Catalunya Sud.
El cartell de la 52a edició ha estat dissenyat pel dissenyador reusenc Jordi Romero. Foto: Cedida
La fira multisectorial organitzada per firaReus Events, exproReus, encara la recta final de la seva preparació i intensifica les accions de comercialització d’espais disponibles. Enguany, el certamen arribarà a la seva 52a edició i es durà a terme del 10 al 13 d’octubre i, novament, serà d’accés gratuït pels visitants.
La nova imatge d’aquesta gran fira multisectorial del territori és obra del dissenyador reusenc Jordi Romero, un dels artistes gràfics locals més prolífics. Amb una imatge molt esquemàtica i basada en icones, el cartell sintetitza els diferents sectors que participen en la fira, posant al centre la mobilitat i la sostenibilitat, dos dels seus principals eixos i jugant amb la forma de la rosa de Reus.
El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, ha explicat que “exproReus és un gran aparador comercial i un esdeveniment que mostra tot el dinamisme comercial de la ciutat, alhora que ofereix activitats lúdiques per als visitants de totes les edats”.
ExproReus tornarà a comptar amb espais dedicats a les grans àrees temàtiques que ja són tradicionals a la fira, com automoció, parament de la llar, tecnologia, alimentació i restauració, entre d’altres. A més de la comercialització d’espais, des de l’organització de firaReus es treballa també en el programa d’activitats, el qual posarà especial atenció en les noves tecnologies, amb tallers per a joves i petits i també, en la gastronomia i les jornades professionals.
Les empreses interessades a tenir presència a exproReus, poden contactar amb el Departament Comercial de firaReus Events, a través del telèfon 977 326 363 o bé, enviant un correu a info@firareus.com
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
