Tarragona haurà de recórrer al Suprem per defensar la gestió municipal de les escoles bressol

Imatge de la llar d’infants el Ninot. Clece SA va demandar l’Ajuntament per haver municipalitzat el servei. Foto: Arxiu

L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona recorrerà al Tribunal Suprem per defensar la gestió municipal de la internalització de les llars d’infants. Aquesta decisió arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi dictaminat a favor de l’empresa Clece SA després que presentés una demanda a l’acord votat per unanimitat al ple del 16 de juny de 2017 per internalitzar la gestió de cinc llars municipals. En cas de no recórrer, l’Ajuntament de Tarragona hauria d’acatar la sentència del TSJC que implica deixar sense efectes la internalització del servei i, per tant, tornar a treure a concurs la gestió de les cinc llars d’infants que ara presta directament l’Ajuntament. Les altres dues llars d’infants, l’Arrabassada i Bonavista, no es van veure afectades perquè el 2018 quan es van internalitzar el servei, la gestió estava en mans de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que no va presentar cap recurs a la decisió municipal.

Les conseqüències, en cas de no impugnarla decisió del TSJC, també són laborals per les treballadores de les llars d’infants, perquè significaria deixar de ser treballadores municipals i, per tant, passar a estar subjectes al conveni laboral de l’empresa que guanyés el concurs per la seva gestió.

L’objectiu de la internalització de les llars d’infants “va ser educativa, però també social. Durant la gestió municipal d’aquests centres s’ha demostrat que Tarragona ha avançat cap a una ciutat educadora, ja que hem desenvolupat amb aquest model públic un projecte educatiu de ciutat com a eina de cohesió social, per fomentar la igualtat d’oportunitats per tothom”, defensa la portaveu del Govern Municipal, Sandra Ramos.

Cronologia dels fets

Als anys 80, l’Ajuntament de Tarragona va crear dues llars d’infants a Campclar, el Ninot i la Taronja, amb finalitats socials, per la qual cosa eren gestionades per l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Més tard, la Generalitat de Catalunya va disposar a la llei 5/2004 del 9 de juliol que fossin els ajuntaments qui s’encarreguessin de crear als seus municipis una xarxa de llars d’infants de titularitat pública. Però l’Ajuntament es va trobar amb un impediment i és que la Llei de Pressupostos de l’Estat limitava la creació de nova plantilla, per la qual cosa es va optar per externalitzar la gestió.

En aplicació d’aquesta llei, l’Ajuntament de Tarragona estableix un mapa escolar d’educació preinfantil en els punts de la ciutat on hi ha més demanda i adjudica a Clece SA la gestió de cinc llars d’infants, excepte les de l’Arrabassada i la de Bonavista que recau en la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Clece SA va gestionar les llars d’infants del Cèsar August, Sant Pere i Sant Pau, El Serrallo, Miracle i Sant Salvador els cursos acadèmics de 2013-2014 i de 2016-2017. Just aquest any va vèncer el contracte amb Clece SA i l’Ajuntament de Tarragona va iniciar el procés d’internalització d’aquests centres, excepte els que gestionava Santa Tecla, que es produeix l’any següent, 2018, quan venç la relació contractual que mantenia amb el consistori.

Només produir-se l’acord de ple, Clece SA va denunciar l’Ajuntament per revocar la decisió municipal.

Reivindicacions laborals de les treballadores

En paral·lel, les treballadores van començar a reivindicar tenir les mateixes condicions laborals que les treballadores municipals (d’escoles) i l’aplicació del conveni laboral de l’Ajuntament, que té més avantatges que el conveni laboral estatal de Clece.

En la negociació col·lectiva es va arribar a un acord per l’equiparació salarial. Es va negociar amb la representació sindical i, des del curs 2019-20 ja cobren com el personal laboral de l’Ajuntament. Les treballadores de les llars d’infants també reivindicaven la millora de la jornada i el calendari laboral. L’Ajuntament de Tarragona manté obertes les llars d’infants fins a la tercera setmana de juliol i es paga aquest excedent d’hores (el conveni laboral del personal d’escoles arriba fins al 5 de juliol) amb hores extres o amb contractes per l’acumulació de tasques.

Clece SA va presentar la demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara aquest tribunal ha dictaminat a favor seu. L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona ha decidit recórrer contra aquesta sentència al Tribunal Suprem per continuar defensant la gestió directa de la totalitat de les seves llars d’infants.

 

El ‘serial’ de la brossa: Tarragona acata el Tribunal de Contractes, però apel·la al TSJC

La Diputació ha rebut de nou el ple, on s’ha llegit una declaració contra l’espionatge patit per una funcionària. Foto: ACN/E.Tost

El contracte de la brossa de la ciutat de Tarragona ha monopolitzat el ple d’aquest divendres de l’Ajuntament de Tarragona com ho ha fet amb la vida política de la ciutat al llarg de les darreres setmanes.

D’entrada, la sessió s’ha obert amb la lectura d’una declaració institucional per donar suport als funcionaris del consistori després que la cap de Serveis Públics hagi estat víctima d’un cas d’espionatge vinculat a l’adjudicació del servei d’escombraries. El presumpte espionatge va saltar a la llum pública aquesta setmana a través del digital Porta Enrere i sembla ser que també hauria afectat l’alcalde Rubén Viñuales.

Totes les formacions amb representació a l’Ajuntament han volgut mostrar el seu suport a la funcionària amb una declaració que ha llegit el secretari general de la corporació, Joan Anton Font. El document reclama que s’aclareixin els fets i rebutja aquesta mena d’accions.


Altres notícies:


Dins de l’ordre del dia, la sessió també ha donat compliment a la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCC), amb l’exclusió de GBI Paprec, i demanar la documentació a Urbaser per seguir amb el procés administratiu. Urbaser va ser la segona classificada en el concurs i va ser també una de les empreses que va presentar recurs contra la firma francesa que havia obtingut la millor puntuació.

S’acata, però també es recorre

Malgrat seguir el procediment dictat pel TCC, el ple també ha aprovat recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la resolució del Tribunal de Contractes, que va excloure l’empresa GBI Paprec, guanyadora del concurs. El consistori considera que el procés de selecció de l’empresa francesa va ser correcte i que és la que aporta un millor servei al que necessita la ciutat. La decisió, inclosa com a punt extraordinari a l’ordre del dia, ha rebut el suport de tot el plenari a excepció de Vox i d’un regidor no adscrit.

A banda d’aquestes qüestions, el ple també ha aprovat una modificació de crèdit per aprofitar prop de mig milió d’euros que no s’han gastat, precisament, en el nou contracte de la brossa i que, davant el retard de l’adjudicació definitiva, es poden destinar a altres necessitats. Així, amb el que no s’haurà de pagar de més en aquest primer semestre de 2024, es podrà fer front a diversos contractes i sistemes d’informació, al finançament de la campanya de Nadal, al conveni de col·laboració amb Open Arms, a fer una aportació a l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, a més de finançar despeses de Patrimoni, el Magatzem Reial o el pagament del contracte de la grua municipal.

Aprovat el canvi de nom de quatre carrers

En un altre ordre de coses, el consell plenari ha formalitzat l’aprovació dels diferents noms de carrers i places aprovats per la darrera Comissió del Nomenclàtor del passat mes de maig. Es tracta de quatre carrers i places que passen a modificar-se per, d’una banda, actualitzar el nom, i en un altre cas, per a correcció ortogràfica.

En primer lloc, s’aprova canviar la denominació del carrer del Pau del Protectorat per carrer de la Pau, en compliment de la llei de Memòria Democràtica. D’altra banda, es retira el nom de passatge Soler Morey i, seguint en la mateixa línia, la plaça Cardenal Arce Ochotorena es passa a anomenar plaça de Montserrat Bertran. Finalment, es posa nom a la rotonda existent a l’entrada del Palau d’Esports de Camp Clar, que passa a anomenar-se plaça de la Vacunació Covid-19.

 

ERC porta als tribunals el decret de l’Ajuntament de Tarragona per retirar-se com acusació particular d’Inipro

Els republicans Xavier Puig i Maria Roig. Foto. ACN

Els republicans Xavier Puig i Maria Roig. Foto. ACN

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha admès a tràmit el recurs interposat pel grup municipal d’ERC de Tarragona contra el decret d’alcaldia que permet a l’Ajuntament retirar-se com a acusació particular del cas Inipro. Segons els republicans, la magistrada ha donat tres dies hàbils, des de la seva notificació, al consistori perquè presenti al·legacions. També han demanat mesures cautelars fins que es resolgui el contenciós.

La seva portaveu, Maria Roig, ha reiterat que la decisió de no personar-se en la causa s’havia d’aprovar en plenari: “No hi ha cap urgència per fer un decret d’aquest tipus, ha de passar per ple perquè és una decisió de l’Ajuntament”. L’alcalde Rubén Viñuales va signar el decret el 27 de juny.

El cas Inipro investiga la presumpta trama de corrupció en què s’haurien desviat 276.157,31 euros de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) al PSC. L’Audiència de Tarragona està pendent d’assenyalar el judici, que no arribarà abans de 2024, ja que encara es troba en fase d’admissió de proves.

Fiscalia demana penes de presó per a nou persones que estarien involucrades en la suposada trama de corrupció i a les quals se’ls ha imposat una fiança global 367.290 euros. Entre les persones que s’asseuran al banc dels acusats, hi ha l’exalcalde de la ciutat, el socialista Josep Fèlix Ballesteros.

ACN