Tarragona recordarà els bombardejos feixistes de fa 85 anys
Imatge de la roda de premsa de presentació del Programa de Memòria Democràtica. Foto: Cedida
“Bombes sobre Tarragona, ara fa 85 anys” és el títol del Programa de Memòria Democràtica mitjançant el qual Tarragona reviurà enguany la memòria dels bombardejos feixistes que va patir la ciutat entre els anys 1937 i 1939. En aquest període, Tarragona va patir 144 atacs aeris durant els quals van caure sobre la ciutat més de 3.800 bombes.
“La Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona ha decidit recordar enguany el patiment de la població civil que va viure aquest tràgic episodi”, ha manifestat el conseller de Memòria Democràtica, Manel Castaño, que ha recordat que “l’acció indiscriminada de l’aviació feixista va causar a Tarragona 230 víctimes mortals -166 homes i 54 dones, 15 dels quals eren menors de 14 anys- i més de 350 ferits”. “Un any més, l’objectiu del programa és difondre la nostra història recent, rebutjar la irracionalitat de les guerres i valorar un present i un futur de convivència democràtica i pacífica”, ha subratllat Castaño, que ha agraït la “gran implicació de totes les entitats i institucions que cada any fan possible aquest programa”.
Concretament, els atacs aeris van tenir lloc entre el 17 de juny de 1937 i el 15 de gener de 1939. A banda de les víctimes mortals i les persones ferides, les bombes van provocar la destrucció de 74 edificis i l’enderrocament parcial de 522 edificis més. El cost econòmic es va elevar a gairebé 20 milions de pessetes de l’any 1939, uns 3.000 milions d’euros actuals. En aquella època, Tarragona era una ciutat que no sobrepassava els 35.000 habitants. Els avions que van participar actuaven des de les bases aèries de Mallorca i formaven part de la Legió Còndor alemanya i de l’Aviació Legionària italiana. S’evidenciava, doncs, la participació directa de Hitler i Mussolini al costat de Franco.
Més d’una trentena d’actes del 15 de gener al 9 de juny
El Programa de Memòria Democràtica tindrà lloc entre el 15 de gener i el 9 de juny amb total de 35 actes. El primer acte se celebrarà aquest diumenge 15 de gener, data de l’ocupació de Tarragona per part de l’exèrcit franquista l’any 1939, quan s’inaugurarà un mural artístic d’homenatge al moviment veïnal de Tarragona (1964-1979) al barri de Bonavista.
Els 35 actes contemplen 6 projeccions, 5 presentacions de publicacions, 5 actes d’homenatge, 6 conferències, 3 exposicions, 3 visites guiades, 3 obres de teatre i lectures dramatitzades, 2 actuacions musicals i una taula rodona. També, com cada any, el Programa de Memòria Democràtica contempla, entre aquests actes, activitats per divulgar què va significar el període que va des de la Segona República fins a la Dictadura franquista i la Transició política a la ciutat de Tarragona.
A banda de les diferents àrees de l’Ajuntament de Tarragona, com en anteriors edicions, hi ha diverses institucions i entitats de la ciutat que col·laboren i organitzen activitats que s’inclouen en el Programa de Memòria Democràtica, com ara, la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV), Òmnium Cultural i la Fundació Irla.
Comissió de Programes de Memòria Democràtica
Des de l’any 2019, l’Ajuntament de Tarragona compta amb una conselleria específica de Memòria Històrica des de la qual s’han dut a terme nombroses accions, com ara la creació de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica que, entre altres tasques, coordina el Programa de Memòria Democràtica que cada any es realitza a la ciutat. “S’han realitzat accions molt importants com ara la retirada de tots els símbols franquistes de la ciutat i la dignificació de les fosses comunes ubicades al cementiri de Tarragona”, ha manifestat Castaño, que també ha destacat que s’està treballant amb la complicitat dels instituts tarragonins. “Cal continuar aquesta feina pedagògica per explicar la història a les noves generacions, la memòria històrica s’ha de treballar amb la gent jove perquè no desaparegui”, ha conclòs.
