El futur del Centre Catòlic de Reus, en ‘standby’ per unes condicions ‘inassumibles’

30/01/2023

Llauradó, Pellicer i Recasens durant la roda de premsa. Foto: Cedida

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, han comparegut aquest dilluns, 30 de gener en roda de premsa per valorar com a “inassumibles per a una administració pública” les condicions que l’Arquebisbat de Tarragona sobre el futur del Centre Catòlic, condicions que afecten el dret a la llibertat d’expressió, la fórmula jurídica i durada de la cessió de l’equipament, la gratuïtat o la disponibilitat dels espais.

La proposta de l’Arquebisbat modifica substancialment l’acord entre l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus, propietària de l’edifici, sempre en negociacions amb el prior i en contacte per part seva amb els serveis jurídics i de patrimoni de l’Arquebisbat.

L’acord per impulsar la rehabilitació de l’edifici i el manteniment de l’activitat cultural i social que s’hi duia a terme es va presentar públicament el dia 14 de novembre, i fixava una inversió vora 3 milions d’euros i una cessió gratuïta de l’ús de l’espai a l’Ajuntament per un termini de 99 anys.

Durant la roda de premsa, Ajuntament i Diputació han manifestat que “únicament seria possible reprendre les converses en cas que la negociació retorni als termes que plantejava la proposta d’acord inicial, treballada i consensuada entre les diferents parts implicades i que donava resposta a les necessitats de l’espai, als problemes estructurals de l’edifici i es plantejava en termes d’interès públic”.

Termes ètics
La proposta de l’Arquebisbat considera l’absoluta necessitat d’inserir una clàusula d’estil dins del contracte, als efectes d’evitar manifestacions i expressions contràries a la moral cristiana en uns espais que seguiran sent el ‘Centre catòlic de Reus’.

Ajuntament i Diputació consideren que “la clàusula d’estil és una frontera ètica que un Ajuntament no pot ni ha de traspassar i que trencaria amb la nostra obligació d’actuar en benefici de tota la ciutadania i amb els valors públics de l’activitat”.

Termes jurídics i econòmics
La proposta de l’Arquebisbat diu, textualment: “Estaríem d’acord en arribar a 50 anys però en un altre format. No podem fer una negociació més enllà de 50 anys en les condicions plantejades”. Així mateix, en relació a la retribució de la cessió, diu: “Proposaríem la constitució d’un comodat de l’edifici que, per la seva pròpia naturalesa, és gratuït durant un període de 25 anys. Passats aquest inicial període de 25 anys i vençut el termini del Comodat, i de forma consecutiva i pre signada, entraria en vigor el següent tram de la relació contractual que podria estar representada per un dret de superfície o lloguer per un altre període de 25 anys m&eac ute;s”.

Ajuntament i Diputació consideren que el termini inicial proposat de 25 anys no s’ajustaria al termini d’amortització de les inversions que requereix l’edifici segons el seu estat actual, fet que referma el caràcter lucratiu per al titular de l’immoble. Així mateix, consideren que no es pot pagar un lloguer per un edifici que ja s’ha pagat assumint una rehabilitació de 3 milions d’euros. S’estaria pagant dues vegades pel mateix.

Termes de gestió dels espais
La proposta de l’Arquebisbat diu, textualment: “L’Arquebisbat ha de disposar d’una planta sencera de l’edifici. No es considera viable compatibilitzar la convivència d’entitats amb activitats tan diferents en un espai. Tampoc es considera acceptable hipotecar durant un període tan extraordinari un ús tan limitat de les instal·lacions davant d’un possible increment de les necessitats d’espais per part de la Parròquia de Sant Pere o en general, per l’església. Es proposa que la segona planta sigui d’ús exclusiu per l’Arquebisbat i la planta baixa i primera per l’Ajuntament. El manteniment de tot l’edifici seria de l’Ajuntament. L’adequació bàsica de la segona planta seria de l’Ajunta ment, l’adequació definitiva per l’ús dels espais correspondria a la Prioral”.

Igualment, afirma que “el Centre Catòlic de Reus no és el Teatre Bravium i, per tant, s’ha de seguir anomenant Centre Catòlic de Reus. Dins del Centre Catòlic, per suposat, pot desenvolupar la seva activitat el Teatre Bravium o les entitats que l’Ajuntament determini però l’espai seguirà denominant-se Centre Catòlic de Reus”.

Ajuntament i Diputació responen que com a administració pública no es pot acceptar realitzar aquesta inversió i alhora reservar una planta sencera per l’Arquebisbat.