Com contribueixen les espècies botàniques contra el canvi climàtic?
Imatge de la signatura del conveni. Foto: Cedida
Què tenen en comú un jardí històric de 1881 i un innovador jardí botànic del segle XXI? Les respostes a aquesta pregunta, que es van fer fa un any els responsables del Parc Samà i el Botànic Biotecnològic d’Eivissa, han estat els fonaments en què es basa l’acord de col·laboració.
Tots dos llocs comparteixen la meta d’impactar de manera positiva en el lloc on se situen, i més enllà contribuir a la generació d’ocupació i al foment de l’economia local de proximitat i a la competitivitat de les destinacions turístiques de Cambrils i Eivissa, els dos botànics volen unir els seus esforços per a generar coneixement i accelerar projectes que mostrin la importància de la contribució de les espècies botàniques en la mitigació del canvi climàtic.
El jardí històric del Parc Samà de Cambrils és un dels millors exemples de la jardineria del Romanticisme a Espanya, pertany a la Xarxa Europea de Jardins Històrics, formada per 41 espais botànics del continent reconeguts pel seu valor històric, artístic i botànic i declarada com a Itinerari Cultural Europeu pertanyent al Consell d’Europa. El parc alberga en les seves 14 hectàrees, al costat de la mar, uns 1.500 arbres de gran port, que necessiten plans d’eliminació, sanejament i maneig, i que estan permetent incorporar nous exemplars per a mantenir la biodiversitat del parc; en concret, durant els quatre últims anys s’han introduït 500 exemplars, principalment de la família de les aràcies (palmeres), amb un nou hivernacle inspirat en els dels jardins del Romanticisme.
Per la seva part l’Eivissa Botànic Biotecnològic té cinc anys d’història i es va concebre com un centre de conservació natural de la flora pitiusa i de divulgació científica. La recuperació i conservació de la flora de les Pitiüses, -que es pot veure un recorregut pels diferents paisatges i hàbitats naturals com a senyal d’identitat- comparteix protagonisme amb la cerca de solucions a través de la biotecnologia basada en la riquesa del món vegetal.
En el Botànic es poden veure prototips i solucions biotecnològiques d’avantguarda gràcies a la col·laboració amb empreses capdavanteres en aquest àmbit: des de la producció de microalgues, parterres de producció d’electricitat a partir del sòl natural mitjançant bateries biològiques, el primer piano vegetal del món, i els Bioo sensors sostenibles.
Intercanviar coneixement i contribuir a la conscienciació
Aquesta línia de treball pretén enfortir el paper dels dos botànics com a llocs d’aprenentatge i conscienciació sobre la contribució dels parcs a la mitigació dels efectes del canvi climàtic. “Som grans aules de naturalesa i recerca, volem que els visitants gaudeixin durant la seva visita i que ho facin aprenent; en un context d’oci és més fàcil contribuir a la sensibilització i conscienciació de la importància de la conservació de tots els hàbitats, paisatges i espècies de les illes Pitiüses”, declara Eduardo Mayol.
“Cadascun dels 127.000 visitants del Parc Samà al 2022 va contribuir a segrestar prop de 100 quilos de CO₂ a l’any”, apunta Francisco Castillo. Amb aquesta manera d’expressar les dades de l’últim estudi sobre de la capacitat de fixació de CO₂ de Parc Samà, es posa en relleu la importància de les funcions dels jardins botànics i la contribució dels visitants per al seu manteniment i conservació. Dins d’aquesta línia es generaran projectes de base biotecnològica enfocada a necessitats hídriques de les espècies, a fi d’optimitzar l’ús de l’aigua i generar projectes que serveixin d’exemple.
El viver / hivernacle d’espècies històriques i singulars és el primer projecte de conservació que es desenvoluparà dins del conveni. Durant aquest 2023 se seleccionaran les espècies que formaran part d’aquest viver compartit entre els dos parcs. En principi s’han identificat dues línies de treball que se secundaran amb accions de divulgació:
- La primera, d’espècies singulars endèmiques, que treballarà inicialment amb l’espècie de margalló Chamaerops humilis, molt present al Parc Samà en un viver natural en la zona de bosc. És l’única palmera autòctona del mediterrani occidental, també present a Balears i Eivissa, on es considera protegida pel Catàleg Balear. Les seves fulles s’han utilitzat de manera tradicional per a fer escombres, fabricar barrets, cistelles i similars, també s’utilitzen les seves tiges tendres per a amanides a causa de les seves propietats medicinals.
- La segona, d’exemplars històrics, que intentarà la reproducció a l’Eivissa Botànic Biotecnològic dels exemplars del Parc Samà catalogats com a arbres monumentals, definits en la seva declaració com “els éssers vius més grans del planeta… la seva conservació és una manifestació de vida i reflecteix la cultura i el respecte per la naturalesa d’un poble”. En aquest cas es tracta d’un xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens), un cedre atlàntic (Cedrus atlantica) i un roure (Quercus robur). Els equips de jardineria faran la recol·lecció dels exemplars i a l’Eivissa Botànic Biotecnològic s’encarregaran de proporcionar les condicions òptimes per al seu creixement i desenvolupament.
Finalment, també es preveu un treball conjunt en diferents àrees pròpies de la gestió, amb el repte de posicionar els jardins històrics / parcs botànics com a part de la indústria turística. Totes dues empreses estan convençudes que el patrimoni vegetal i històric contribueix al fet que el destí sigui mes competitiu, ja que aquests llocs són únics, contribueixen a la identitat del territori, i per tant a la seva capacitat de captar nous segments de mercat.
