‘Birra’, elegit neologisme de l’any 2022, i ‘salut mental’ en segon lloc
Imatge del claustre de l’Institut d’Estudis Catalans. Foto: Cedida
L’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han llançat per novè any consecutiu una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any, una votació en què enguany hi ha participat gairebé 14.000 persones. D’entre les 10 paraules proposades per les entitats organitzadores, birra ha estat la més votada i, per tant, l’escollida com a neologisme de l’any 2022. Salut mental ha quedat en segon lloc.
En aquesta edició han votat 13.985 persones, xifra que representa un creixement molt elevat respecte dels anys anteriors (el 2021, hi van participar 8.045 persones). Els vots s’han distribuït de manera força equilibrada en les quatre franges d’edat establertes, si bé és cert que els votants més joves (menors de 20 anys) representen més d’una quarta part del total i la franja dels més grans (60 anys o més) en representen menys de la quarta part.
Birra ha guanyat en totes les franges d’edat menys entre els més grans, on ha guanyat tuti, amb percentatges que oscil·len entre el 40% (de la franja de 20 a 39 anys) i el 20 % (del grup de 60 anys o més). Salut mental ha quedat en segon lloc també en gairebé totes les franges d’edat, però en les més joves ha tingut un percentatge major (26,5% entre les persones 0 a 19 anys). En tercera posició, s’hi troba tuti, gràcies a l’entusiasme dels més grans; i, en la quarta posició, hi ha un empat entre poliamor i violència vicària (amb un 8,4%). Ben a prop, s’hi troba metavers (amb un 8,2 %). Revictimització, nanosatèl·lit, submissió química i micromobilitat són els neologismes que han quedat en les darreres posicions (els quatre mots sumen un 10’9%del total de vots).
Una campanya per acostar la llengua catalana als parlants
Com cada any, la campanya del neologisme de l’any ha servit per fer visibles el temes que interessen a la societat i per acostar la llengua als parlants, amb l’objectiu d’oferir-los la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu.
En l’edició de l’any passat, el neologisme guanyador va ser negacionisme, en el context de la pandemia sanitària. En anys anteriors, els neologismes guanyadors van ser: estelada (2014), dron (2015), vegà -ana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019) i coronavirus (2020).
L’Observatori de Neologia (OBNEO), que organitza conjuntament amb l’IEC la campanya del neologisme de l’any, va néixer com a grup de recerca l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i el 1994 es va incorporar a l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. L’Observatori de Neologia analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús i, des de 1996, ha estat reconegut com a grup de recerca amb nom específic de la UPF.
