Laura Sánchez
Malauradament la precarietat laboral s’ha fet més comú en els últims anys. Salaris baixos, males condiciones de treball, disminució dels drets laborals, hores extres que no es retribueixen… són només alguns dels trets que configuren la nostra realitat laboral.
La precarietat emmarca diferents conceptes que comencen per la incertesa i la inseguretat laboral passant per les condicions internes en les que ha de viure la treballadora o el treballador. Els dos eixos claus d’aquesta realitat són l’atur i els contractes temporals.
Pel que fa l’última dada d’atur juvenil, aquesta arriba fins al 53,7%, per tant ens trobem en que més de la meitat dels i les joves tenen una difícil situació. La desesperació del jovent per trobar feina ha fet que molts dels que “gaudim” de tenir-ne sigui en un treball precari, mentre d’altres han hagut d’emigrar per manca d’oportunitats. Tot això fa que les nostres expectatives de futur laboral esdevinguin decebedores. Actualment tenir una feina ja no és sinònim, en la majoria de casos, de tenir una independència econòmica.
Per si fos poc a finals de l’any passat es va aprovar el Real Decret 16/2013, modificant les condicions dels contractes a temps parcial. Un dels canvis més significatius que trobem en aquest decret és que es prohibeix realitzar hores extres, que passen a ser denominades hores complementàries. Aquestes hores realitzades només seran en cas de que el contracte sigui indefinit. Ara bé, només es poden dur a terme les hores complementàries en cas que les hores setmanals no siguin inferiors a 10 en el còmput anual. Aquesta primera premissa fa que entrin en escena els contractes de 24 i 35 hores mensuals, els quals no permeten dur a terme les hores complementàries gràcies a la nova modificació. Un fet que fa que el món empresarial s’aprofiti de la situació deljovent, atès que molts estarien ara mateix disposats a treballar per poques hores en males condicions on els seus drets es troben devaluats.
La reforma laboral realitzada pel govern facilita i abarateix els costos i permet a l’empresari portar a terme males praxis contra els treballador i les treballadores, com per exemple la reducció del seu salari sense que tingui el requisit de justificar aquestes mesures si és per prevenir la situació econòmica negativa de l’empresa. A més, els contractes de formació s’ampliaren amb un salari més baix.
Tot això i d’altres mesures s’han anat produint en aquests últims anys donant màniga ampla als empresaris per a què puguin fer i desfer al seu plaer sense comptar amb les treballadores i els treballadors.
Durant l’estiu és quan ens trobem amb una allau de contractes “brossa” on es treballa en condiciones extremes. Un dels exemples més clars es troba en el sector de l’hostaleria. Una de les pràctiques que més es duen a terme és la contractació en categories de rang inferior al lloc que finalment s’ocupa, com és en cas dels auxiliars de cuina que acaben realitzant les mateixes tasques que un cuiner, amb aquest truc els empresaris s’estalvien de pagar el sou corresponent a aquesta categoria. Un altre d’aquests trucs portats a terme és l’augment de demanda de personal amb el certificat del 33% de discapacitat, amb aquestes polítiques d’integració social es beneficien d’una subvenció de fins a 4.000 euros per contracte. Tot i ser una mesura positiva que afavoreix a la integració social en els últims temps se’n fa un mal ús.
Un dels altres fenòmens produïts és la contractació de becaris, les empreses s’aprofiten per imposar salaris més baixos i un seguit de males condicions laborals. Aquestes i moltes altes pràctiques abusives conformen la realitat de molts i moltes joves, la realitat de la precarietat laboral.
És ara quan es comencen a veure les conseqüències de les reformes en el món laboral. Mentre ells es reinventen nosaltres acotxem el cap. La situació de precarietat que vivim els i les joves només fa que anar en augment. És trist que tinguem que incorporar-nos al món laboral per incompliment dels requisits d’experiència i formació professional, i sovint et sents miserable treballant en segons quines condicions i el que és pitjor, és desesperançador imaginar-nos un futur incert. El jovent hi tenim molt dir, no més pràctiques pejoratives en l’àmbit laboral i deixar que ens trepitgin. El futur és nostre i només lluitant pels nostres drets podrem aconseguir que aquesta realitat canviï. La lluita continua!
Laura Sánchez
Membre de Joves d’Esquerra Verda Camp de Tarragona
