Aigües de Reus ha començat aquest mes de setembre les obres que permetran la recuperació del pou de Mas Miarnau i la seva connexió a la xarxa d’abastament d’aigua potable. Una inversió en la línia d’altres en marxa o ja finalitzades els darrers anys, amb l’objectiu d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat.
El pou que ara es recupera data del 1933 i, al cap dels anys, havia caigut en desús per raons diverses. Situat dins del recinte del Mas Miarnau (avinguda 11 de Setembre), part de l’aigua que s’obtindrà servirà per regar aquesta zona enjardinada mentre que el gruix del cabal es destinarà a l’abastament de la ciutat un cop completada la seva connexió a l’anella principal de la xarxa d’aigua potable. De les obres, que estaran llestes al mes d’octubre, se n’encarrega l’empresa Agrovial i compten amb un pressupost de 90.740 euros.
L’obtenció de noves fonts de proveïment de “proximitat” o “Km 0” és una prioritat de la ciutat de Reus des de fa anys. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica.
El regidor responsable del servei, Daniel Rubio, afirma que “a Reus sempre hem estat responsables amb l’ús de l’aigua perquè som plenament conscients que per a nosaltres és un recurs escàs que ens cal cuidar, i és per això que no podem abaixar la guàrdia i ens cal seguir treballant en la recuperació de recursos hídrics i en la reutilització d’aigua no potable, que ja és una realitat en diverses zones de la ciutat”.
Més fonts de proveïment
Així doncs, abans que s’acabi l’any, Aigües de Reus preveu iniciar altres treballs per a l’obtenció de noves fonts de proveïment a partir de l’entrada en servei de pous i mines d’aigua del terme municipal. En breu, per exemple, s’ha de formalitzar l’adjudicació de les obres que permetran l’entrada en servei de tres pous que estan situats al costat de l’autovia de Bellissens i que han necessitat d’una llarga tramitació en estar afectats pel domini públic ferroviari.
El pla que Aigües de Reus té ara mateix sobre la taula també preveu altres obres. És el cas de la recuperació del minat Barri Fortuny, que ja té el projecte redactat i en fase d’aprovació. Un projecte que ha estat objecte de subvenció per part de la Generalitat, i que servirá per regar la zona del Parc dels Capellans i i el seu entorn, així com per injectar l’aigua a la xarxa d’abastament, un cop tractada en una planta d’osmosi inversa.
Nous pous
El pla també incorpora la recuperació i posada en marxa del pou conegut com a IGME (Instituto Geológico y Minero de España), situat al final de l’autovia de Bellisens, i de diversos pous situats en l’àrea de l’aeroport, ara en fase d’aprovació. Aigües de Reus també treballa actualment en la redacció de diversos projectes per a la instal·lació d’un sistema de tractament de l’aigua provinent de pous situats a la zona del polígon Agro-Reus, amb l’objectiu de potabilitzar l’aigua i injectar-la a la xarxa d’abastament. En aquesta mateixa línia es preveu que, en un futur proper, també es redacti un projecte per a la potabilització l’aigua del pou Mas Iglesias i la seva injecció a la xarxa d’abastament.
D’altra banda, i en la línia d’aprofitament de recursos no potables per al reg, ara mateix es treballa en diversos projectes, que han de permetre el reg del Parc Sant Jordi i el seu entorn des dels pous de Mas Miarnau i Estellers; el reg del Parc del Trenet i el seu voltant dels del pou Misericòrdia; el reg del Parc del Tirant lo Blanc i el seu entorn des dels pous del polígon Agro-Reus; i el reg del Parc de la Sagrada Família des del Minat d’Almoster.
De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que s’han creat amb l’adequació del passeig, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.
Usos de l’aigua “no potable”
D’altra banda, Aigües de Reus du a terme diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament tant de recursos hídrics propis com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, com ara el regadiu d’horts urbans o d’algunes zones de la ciutat. L’objectiu és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua reciclada que, lògicament, permet alliberar aigua potable de la xarxa principal i de les fonts d’abastament.
Tot i això, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. És el cas del polígon Agro-Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro-Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca.
També es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Finalment, el Mas Iglesias també aprofita l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda.
Equip de redacció