El procés cap a la creació d’un Estat independent consta d’un procés constituent en dues fases:
– Una primera fase: que comença després del 27S amb la constitució del nou Parlament de Catalunya i una declaración d’inici del procés d’independència, amb la creació de les estructures d’Estat necessàries des d’un govern de concentració i l’inici del procés constituent de base social i popular; i posteriorment es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte a l’ordenament jurídic espanyol vigent, i a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i de la llei del procés constituent.
– Una segona fase de caràcter institucionalment constituent, que comprèn la culminació del procés de creació de l’Estat independent amb l’aprovació de la Constitució i la seva ratificació mitjançant referèndum.
El passat 26 d’octubre es va formar el nou Parlament de Catalunya sortit de les eleccions del 27-S. Una important majoria de diputats independentistes van elegir presidenta d’aquest Parlament a Carme Forcadell, diputada de Junts pel Si i a proposta d’ERC.
Sebastià Barrufet és un reconegut periodista tarragoní.
La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Fonaments que foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. La pau de Déu era el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenat sagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.
Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals.
La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). Moltes disposicions de pau i treva s’incorporaren al dret civil català de la baixa edat mitjana; algunes han perviscut en el dret civil actual.
La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.
Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276), la Cort comtal esdevingué Corts Generals de Catalunya. Però el pas decisiu fou fet en el regnat del seu fill, Pere II el Gran (1276-1285), quan, en les Corts de Barcelona del 1283, es va establir el sistema de sobirania pactada característic del dret constitucional català medieval i modern.
Les Corts catalanes es componien de tres estaments o braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants de les ciutats i viles del domini del monarca. Pel sistema d’elecció, les Corts, tot i que era una institució molt avançada en la seva l’època, responien a la concepció política i l’estructura social de la societat feudal.
El poble català sempre ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la Segona República espanyola, es constituí un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, en record de l’antiga institució d’autogovern.
El nou Parlament de Catalunya, constituït el 26 d’octubre de 2015, és el primer de l’època moderna que si tot continua com està programat en el Full de Ruta dels independentistes, entroncaria amb la vella història parlamentaria d’aquesta nació, Catalunya, que ha iniciat el camí cap a UN ESTAT INDEPENDENT amb la forma de REPUBLICA CATALANA.
Equip de redacció
