L'església de Santa Clara a Tarragona ha anat creixent i ampliant-se a partir d'una capella
Bonavista serà noticia en els pròxims anys per un esdeveniment important per al barri, i es que per moltes tendes que obrin o tanquin, o parcs que es puguin crear, una església nova no es construeix cada dia, ni és com bufar i fer ampolles.
Serà el cas de la nova església de Santa Maria de Bonavista. S’erigirà al lloc que fa cinc anys, al 2009, va deixar l’antiga església del barri, construïda al 1966 pels propis veïns, de forma precària i provisional, i que finalment va donar servei 42 anys fins a l’última missa celebrada l’any 2008, en què es va decidir ensorrar-la i fer-la de nou. D’aquesta manera, era enderrocada l’any següent amb la intenció de refer-la dos anys més tard. Els retards en l’aprovació del POUM que ho permetés va fer que aquesta espera s’hagi allargat finalment cinc anys fins aquest 2014, en què es preveu que les obres puguin començar a l’estiu, amb vistes d’inaugurar-la al de l’any vinent, tal com es va anunciar recentment.
Santa Maria de Bonavista agafarà així el relleu i rellevància de l’església de Santa Clara de Tarragona pel que fa a protagonisme i similituds diverses, en ser l’última església de la ciutat que ha presentat nova imatge, remodelacions i una important ampliació, inaugurada recentment.
I es que encara que a Tarragona no s’han construït esglésies de nova planta darrerament, Santa Clara podria considerar-se un cas similar si tenim en compte que l’església de Ramón y Cajal s’ha anat construint i creixent a base d’ampliacions a partir de la capella que les clarisses van cedir a l’Arquebisbat l’any 1980 al marxar a Reus, i adquirint els locals annexos, comenta a Tarragona21 l’actual mossèn, Xavier Morell.
Imatge virtual del projecte de la nova església Santa Maria de Bonavista
Santa Clara, tot un canvi i Santa Maria, la novetat
Diverses fases amb què el centre de culte va estrenar primerament una sala de reunions i la sagristia al 2001 i fins i tot una segona planta insonoritzada per a celebracions i actes al 2009. L’edifici havia de complir la normativa de senyalització i adequació de l’espai públic amb una correcta indicació i disposició de sortides d’emergència, limitació d’aforament i supressió de barreres arquitectòniques. Amb un plaç de cinc anys es va aprofitar per fer altres canvis estructurals, inaugurant el resultat de les obres al mes de desembre del passat 2013, com la creació a la planta baixa d’un espai diàfan entre la zona de culte i la sala d’acolliment, la creació d’un vestíbul i els despatxos capitulars adjacents. També té una planta subterrània destinada a Càritas i es va canviar l’ubicació de la porta principal d’entrada, tot amb un pressupost d’entorn els 450.000€.
Més cara sortirà la de Bonavista ja que s’ha de construir de nou totalment. Amb un pressupost previst entorn dels 3 MEURS comptarà amb una nau central de 19 metres d’alçada amb el campanar i 12 metres les dependències annexes que es projecten com la rectoria i el centre parroquial que acompanyen l’església. La superfície de parcel·la es de poc més d’1.400 metres quadrats i en superfície construïda gairebé els 1.800. Aquesta no tindrà planta subterrània per aparcament com es preveia inicialment, per tal que el projecte surti més econòmic.
Morell senya-la com a dada curiosa que la seva església, Santa Clara, va comptar primer amb església (centre) i després parròquia (institució), mentre que la de Bonavista “és parròquia i ara els hi cal l’església” diu. Si més no, totes dues aixecades en el sí de la precarietat. Una a partir d’una capella, Santa Clara, i l’altre, Santa Maria de Bonavista, en el fonaments del que va ser una “provisionalitat” duradera i que ara haurà de tornar a erigir-se per esdevenir novament, en paraules del rector parroquial, el mossèn Isidre Forguet, “un emblema identitari del barri”.
-Adrià Recasens-
