Sandra Guaita: ‘Hem de resoldre els problemes diaris dels ciutadans i també pensar en gran’

🔊 Escoltar la notícia

Sandra Guaita, la primera dona alcaldessa en la història de Reus, repassa en aquesta entrevista a TotsReus21 els temes de futur de la ciutat, centrats en la mobilitat, la sostenibilitat, l’escolta a les persones i la promoció econòmica, sense perdre de vista la configuració del que pot ser l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

Reus ha estrenat la Ganxeta, el sistema de bicicleta compartida que suposa un canvi profund de mentalitat per a la ciutat. Què esperen d’ella? Quina resposta preveuen? La ciutadania està preparada per aquest canvi?

Crec que sí. A la ciutat tenim històricament la capacitat d’adaptar-nos i de ser innovadors en moltes coses. Jo els emplaço que la provin, que visquin l’experiència de comprovar que tenim una ciutat molt còmode per anar en bicicleta i veure que és fàcil fer-ho. Crec que la ciutadania s’hi adaptarà, tot i que és cert que tot canvi implica que hagis de modificar les teves rutines i de vegades costa uns dies. Veurem la part positiva no només en l’aspecte sostenible sinó també en el saludable.

Han buscat la implicació d’entitats com la Federació de Veïns o els comerciants per donar una empenta a la Ganxeta

Quan vam entrar a governar ja vam anunciar que faríem del que en diem l’escolta activa un pal de paller del nostre govern. Volem implicar les entitats i de fet ja ho estem fent. La Ganxeta és un nou model de mobilitat sostenible que es desplega per tota la ciutat i pensem que per fer-ho de manera adecuada hi han d’estar implicats tots els veïns i veïnes i també l’eix comercial: la Ganxeta és un avantatge per al comerç. Crec que ha sortit tan bé que en zones de la ciutat que no tenen la Ganxeta, ens l’han demanat. A la segona fase hi haurà un nou desplegament d’estacions.

Es tracta essencialment que la gent deixi el cotxe per la bicicleta, però també deixi de caminar per la bicicleta?

Es tracta que hem de ser conscients que hem de canviar la manera de moure’ns. A Reus tenim l’avantatge que podem gaudir de noves mobilitats que fins ara no existien, i nosaltres ho posem a disposició de la ciutadania. Una és anar a peu, l’altra es la Ganxeta i d’altra banda, que els que es moguin pel nostre municipi puguin aparcar el seu vehicle. No només despleguem la Ganxeta, sinó també els carrils bici, amb un millor servei del transport en autobús, un millor servei dels aparcaments municipals, dels dissuasius, de manera que tinguin un punt d’intermodalitat. No es tracta de substituir sinó de disposar d’un ampli ventall d’opcions. Es tracta que no cal que agafis el vehicle privat.

En quina fase es troba el pla per tirar endavant els aparcaments dissuasius?

S’estan buscant els difefents espais per als aparcaments dissuasius al nord, sud, est i oest de la ciutat, en quatre punts, i justament amb aquesta vinculació amb el transport públic, es faci amb la Ganxeta o en autobús. Reus Mobilitat i Serveis és qui s’encarrega de fer l’estudi, i ja existeix un dibuix d’on poden anar de manera que tota la ciutat quedi coberta per aquests aparcaments.

El passeig Mata podria ser un d’ells?

Estem pensant també en la zona nord. Els aparcaments es faran aquest mandat i no vol dir que se’n facin quatre. Ara com ara tenim dos aparcaments dissuasius que s’estan utilitzant, davant l’escola Pi del Burgar i l’altra, davant les piscines municipals, que ha estat arranjat recentment. Els que es troben en solars privats, probablement s’hauran de canviar d’ubicació perquè hi haurà desenvolupaments urbanístics.

L’equip de govern té en un dels seus eixos del mandat el pla de creixement urbanístic al sud de la ciutat. Per què al sud?

Primer perquè és on hi ha espai per créixer. La zona nord encara té un cert espai de creixement, però tradicionalment el sud havia estat la zona oblidada de la ciutat. Això no vol dir que no pensem en la resta de la ciutat: tenim creixements urbanístics previstos en altres llocs. El sud és un entorn de molt fàcil accés, també a la universitat i a l’Hospital. Tant la part pública com la privada hi aposten.

Anem al centre-nord de Reus en aquest eix sud-nord que vostès estan dibuixant: Com acabarà sent la connexió del carrer Ample amb la plaça pintor Fortuny?

Tenim el pla de connexió sud-nord, des del barri Montserrat i fins al passeig Mata. El desenvolupament del carrer Ample ja està definit i el farem tal com estava previst. Ara estem desenvolupant la zona sud. Volem que la ciutadania pugui anar caminant des del barri Montserrat fins a l’estació. Això no vol dir que tot sigui per a vinants, sinó que el vianant se senti còmode i segur: en algunes zones conviurà el vehicle privat, la bicicleta i el vianant. El carrer Astorga està pensat d’una manera, Escultor Rocamora d’una altra, i el carrer Ample, també d’una altra forma. Es tracta de facilitar la vida a la gent pacificant els entorns. Moltes queixes que ens formulen els veïns dels barris i del centre de la ciutat obeeixen als sorolls, a la contaminació i a la mobilitat. Per tant, el Pla d’Acció Municipal de l’Ajuntament es basa molt en aquests tres eixos, a partir d’una ciutat verda, saludable i sostenible. I també les zones de baixes emissions, que per llei les desenvoluparem.

On aniran aleshores les paradistes del Mercat del Carrilt i quan duraran les obres?

No està definit on aniran. Les obres duraran dos anys perquè el procés de tramitació és llarg.

Un altre dels seus eixos de treball és l’escolta activa, escoltar els ciutadans, col.lectius i entitats. Quins temes preocupa a la ciutadania?

Tenim la ciutat del dia a dia, és a dir, la de la neteja, l’estat de la via pública, les polítiques de seguretat i d’habitatge. Veure que un banc està trencat o el carrer brut molesta a la gent. Cal donar-hi resposta. I encabat tenim una ciutat que tradicionalment ha estat molt activa, on la seva gent s’hi ha implicat molt i això semblava estar oblidat des de feia uns anys: parlem de la col.laboració de l’Ajuntament amb la universitat, amb el teixit empresarial, amb el teixit comercial, aquesta capacitat de pensar en gran acompanyant les demandes dels ciutadans. Hem de ser capaços de fer les dues coses: resoldre els problemes diaris de la ciutadania i també tenir la capacitat de pensar en gran per saber on vols portar al teva ciutat a mig i llarg termini, i una cosa no ha d’impedir fer l’altra. Molta gent tradicionalment implicada en la ciutat ens ho reclama.

Pensar en gran què vol dir?

Definir el teu model econòmic, si vols desenvolupar Tecnoredessa o no, un model de creixement econòmic basat en el sector agroalimentari, les TIC i el coneixement,… Volem ser ciutat referent en el procés de descarbonització. Tenim ara el referent de la Ganxeta i estem treballant per tal de ser neutres en emissions de CO2 i això es fa des de la regidoria de Medi Ambient. Volem ser climàticament neutres.

Hem de ser conscients de quin paper ha de jugar cada actor: la indústria química està fent accions de descarbonització, i les ciutats hem de ser conscients del nostre paper. Crec que els reusencs i les reusenques, que són referents en moltes matèries, també ho seran en això. Parlem també de polítiques de reciclatge, d’aigua -on tradicionalment hem estat molt curosos-, parlem de consums d’energia verda, on tenim l’empresa municipal d’energia. I parlem d’un servei funerari supramunicipal.

Quan va néixer Tecnoparc, va ser una idea referent a Catalunya quant a unir el sector agroalimentari i de nutrició local, investigació científica i universitat pública. Anem per aquí?

Nosaltres ens hem centrat en dos eixos: Tenoredessa i Redessa, amb els sectors agroalimentari, i les TIC -tecnologies de la informació i la comunicació-.  I gràcies al Clúster TIC Catalunya Sud els projectes es creuen i sorgeixen propostes molt interessants, vinculant TIC i salut, intel.ligència artificial i salut,… L’Ajuntament ho acompanya i ho facilita perquè passin aquestes coses.

En turisme es parla de la necessitat de desestacionalitzar. Aquest Nadal Reus ha batut rècords de visitants. Es va en aquesta línia?

Des de Reus Promoció s’està treballant en la desestacionalització amb els sectors professionals. A Reus no tenim platja, però tenim cultura, modernisme, gastronomia, vermut, comerç,… Aquest tret diferencial ens permet ser un complement de l’època estival i fora de l’estiu poder fer accions específiques, com ha estat durant el Nadal. I també treballem amb les comarques d’interior, com és el cas del Priorat. A més, organitzem accions amb públic de llocs com el País Basc o França i així mateix en el terreny del turisme esportiu. I no oblidem que ja tenim propostes que organitzem des de fa anys, com és el Trapezi, al mes de maig, o la Festa Major de Sant Pere, al juny, i la de Misericòrdia, al setembre. Hem de ser capaços d’anar atraient els visitants durant l’any.

Parlem de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Com s’hi arribarà i quines són les seves prioritats?

Ja s’ha constituït el grup impulsor, ja es disposa de les quatre comissions de treball i ja se’ns ha demanat els tècnics i regidors de referència que en formaran part. Parlem d’àrea i no de regió perquè tècnicament ho som. Hi ha sectors on avancem més, com és en el cas dels residus pel fet que ja existeix la Macomunitat d’Incineració de Residus –Sirusa-. En transport hi haurà canvis en aquest mandat. Però no cal que les quatre comissions treballin en paral.lel.

Set municipis formen el grup promotor. Altres els han demanat d’entrar-hi?

El grup impulsor el formen els municipis que tècnicament el poden formar, amb l’afegit de Valls perquè té molta mobilitat amb Reus i Tarragona. A banda del grup impulsor hi haurà la zona d’influència, on s’hi afegiran altres municipis que mostren una interconnexió amb fluxe de mobilitat. Per això s’hi han afegit els consells comarcals del Baix Camp i del Tarragonès.

Quina posició té l’Ajuntament de Reus sobre l’enviament d’aigua de l’Ebre a Barcelona?

Com a Ajuntament de Reus no ens compet decidir sobre aquest tema i no entrarem en batalles estèrils amb altres municipis ni amb altres zones del territori. Històricament, els reusencs i reusenques i l’Ajuntament han fet bé les coses en matèria d’aigua. Tenim tres fonts de subministrament molt potents: l’aigua de l’Ebre, el pantà de Riudecanyes i els pous i minats propis. Hem reduït les pèrdues de les canonades a nivells acceptables i l’aigua que surt de la depuradora pot ser un recurs davant la sequera de manera que vagi destinada als pagesos del territori. Crec que cal solucions estructurals perquè ploure més no ho farà.

Parlem de la brossa. Com pot millorar la ciutat la separació en origen? Quins plans hi ha?

Cal millorar-la amb una feina activa. Ara estem treballant les campanyes de sensibilització. Estem estudiant si cal fer tancament de contenidors o en alguns espais fer la recollida de la brossa porta a porta. Si no reciclem bé ens costarà molts diners als reusencs i reusenques. Tot el que va a rebuig costa molts més diners.

L’increment de la taxa de la brossa obeeix a la mala selecció en origen?

Ve determinat per un reial decret, que diu que el cost del servei ha de ser suportat per la taxa. Sí que en el preu de la taxa hi ha la part corresponent a la incineració, que és el rebuig. Com menys enviem a cremar menys ens costarà.

Jaume Garcia