Salvador Ferré, regidor de Cultura de La Canonja, davant l’Orfeó Canongí Teatre Municipal. Foto: Alberich
La Canonja ha iniciat una nova temporada de programació de l’Orfeó Canongí Teatre Municipal (OCTM), que aquest mes de gener ha acomplert dos anys de vida i la seva reapertura ha suposat un abans i un després en la relació de la ciutadania amb les arts escèniques. N’hi que titllen l’equipament de ‘Ferrari’ donada la seva potència i prestacions. Ens ho explica en aquesta entrevista el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Salvador Ferré.
Quin balanç fa d’aquests dos anys?
N’estem molt, molt satisfets i molt orgullosos perquè la gent del poble així ho veu: se sent orgullosa de disposar d’aquest equipament, on hem pogut descobrir tota una programació amb un nivell de qualitat altíssim.
Quina és l’ocupació mitjana del teatre?
Estem una mica per sobre del 70 per cent. En el projecte inicial ens vam fixar com a fita per tirar endavant passar per sobre del 60%. Dirira que en gairebé cap espectacle hem estat per sota del 60%. I això des del primer any.
Vol dir que existia una demanda latent a La Canonja, no?
Sí, sí, per suposat. Hi ha tota una generació que no va conèixer l’anterior Orfeó Canongí, que va deixar de funcionar l’any 2016-17, però com a programació regular, molt abans. El que es fa ara no s’havia fet mai, tot i que hi havien desfilat grups com Las Grecas, Azúcar Moreno o solistes com Toni Ronald. La reforma important de l’edifici es va fer a començaments dels anys 80, amb Sebastià Falguera al capdavant de l’entitat. L’espai va quedar millorat.
Llavors no era municipi independent, La Canonja
Aleshores no érem municipi ni Entitat Municipal Descentralitzada, érem un barri de Tarragona, i tot el pes de la cultura el tenien les entitats, i especialment l’Orfeó. Aquella junta que presidí Falguera li va donar una arrencada molt important, però com en totes les entitats no hi hagué relleu generacional, mantenir les coses costa molt i el que abans es feia amb bona voluntat es va acabar.
L’espai es trobava degradat i en risc, ja no s’hi podia programar res. Allò accelerà les negociacions per arribar a l’acord de cessió de l’espai a l’Ajuntament. Som titulars de tot l’immoble, mentre l’entitat té l’usdefruit per 35 anys del bar i les sales de la planta baixa. Vam tirar endavant el projecte de reforma, una obra que ha superat els tres milions d’euros de cost.
‘Intentem portar obres que et remoguin la consciència, que t’aportin alguna cosa més, que tinguin un rerefons crític’
Quina és la filosofia que guia a l’Ajuntament quant a la programació? Parleu d’esperit crític, parleu que les obres provoquin una reflexió i no siguin només un pur ‘divertimento’
Exacte. Aquí no veuràs mai, mentre jo sigui regidor, un Pajares o un Esteso. Sí programem molta comèdia, on s’hi ha apostat, perquè ho demana el públic. Però són comèdies diferents, intentem portar obres que et remoguin la consciència, que t’aportin alguna cosa més, que tinguin un rerefons crític, encara que hi vagis per a riure. També refusem obres que presentin estereotips de gènere o d’altres classes.
Comentàveu aquests dies al respecte del canvi que suposa l’equipament renovat el cas del Concert de Nadal
Sí, quan es programava a l’església i hi assistien unes 70 o 80 persones, però a l’Orfeó han superat les 300. És un exemple del que deia.
El canongí va al teatre i es ‘muda’ per anar-hi. Això és nou?
Sí, segueixen aquest ritual, és un acte social que s’ha recuperat, és allò que dècades abans es feia. La gent se’l sent seu. N’hi ha qui té amics de Tarragona que han vingut al teatre.
Què els diuen les enquestes que fan entre el públic?
A la pàgina web del teatre es pot respondre una enquesta, on demanem saber què li agradaria veure. També és cert que no rebem massa respostes, com ens passa a tots quan rebem enquestes. L’any passat vam buscar uns prescriptors, gent del poble que sabem que vénen i que ens han servit per palpar la resposta del públic, com també ho veiem simplement al final de l’espectacle, copsant-ho directament amb la gent.
El teatre es carateritza per tenir una caixa escènica reduïda per tal de respectar l’edifici original. Limita això les propostes a oferir?
Hi ha hagut dues obres que no hem pogut programar perquè no cabien a l’Orfeó Canongí, una d’elles ‘Un matrimoni de Boston’, amb Emma Vilarasau i Marta Marco, tot i que van readaptar-la.
A Barcelona també hi ha teatres de format més reduït
Són teatres com el Maldà o el Borràs, i la majoria d’espectacles que presentem a La Canonja vénen d’aquests teatres.
La programació té obres en abonament i fora d’abonament. Qué s’hi presenta en aquest cas?
L’actual programació ofereix 10 espectacles, cinc d’elles amb abonament, però a part hi ha l’obra que oferim sempre per la Festa Major, també la del 9 de març -el Dia Internacional de les Dones– gràcies a disposar d’una regidoria de Polítiques Feministes i Igualtat, així també programem un acte al teatre, el monòleg ‘De perras y criadas’, dirigit per Paco Mir. A més a més, per la Festa de la Municipalitat presentem sarsuela, un record a aquells ciutadans a qui els agradava el gènere i on l’Orfeó Canongí en va ser un referent, en sarsuela i cant líric. Per això es diu Orfeó. I aleshores és quan et preguntes, com devien fer-les amb una caixa escènica petita? Doncs en van programar moltes.
Hi ha certs episodis de recuperació de la sarsuela al territori: n’hem vist a llocs inesperats, com a L’Argilaga, i ara a La Canonja. Segueix tenint el seu públic actualment la sarsuela?
Amb la sarsuela passa una cosa, era com una programació de segona divisió perquè no eren obres de Wagner o Puccini i no eren en alemany o italià. Aquí, el fet de ser composades en català o castellà semblava que els feia de consum domèstic. En certa manera s’ha recuperat. El Liceu també programa sarsuela.
‘Als joves, els costa anar no només a la sarsuela, sinó al teatre en general, tot i oferir descomptes molt interessants’
Té seguidors a La Canonja?
Sí, però a Catalunya costa. I als joves, els costa anar no només a la sarsuela, sinó al teatre en general, tot i oferir descomptes molt interessants. Per això la col.laboració amb l’escola i l’institut és important per tal d’anar-los educant. No tot és Rosalia, que està molt bé que l’escoltin, però hi ha més coses. Cada any, l’institut munta un musical a l’Orfeó, hem vist ‘El rey león’ o ‘Grease’. I el resultat és molt, molt digne. Fa dos anys, els vam organitzar una sessió per a ells, un monòleg sobre la violència.
Enguany, La Canonja celebra 20 anys de les jornades de màgia Impossible. La màgia també serà present a l’Orfeó Canongí a banda de les jornades. Com?
El primer que organitzarem serà la presentació del llibre ‘Impossible. La Canonja viu la màgia‘, escrit pel mag Gerard, el director artístic del festival. Serà el dia 24 i dins la programació de la Festa Major. És un llibre on explica fins a 14 trucs de màgia adreçats als infants.
El regidor, sentat a la platea del teatre. Foto: Alberich
Posteriorment, el 22 de març actuarà el Mag Lari, en el segon tast de celebració dels 20 anys d’Impossible. Presentarà un espectacle de nivell, ‘Strafalari‘. El Mag Lari ja va venir en el desè aniversari d’Impossible i redescobrirà un teatre completament diferent de quan va venir. Aquell dia ho vam passar malament perquè va saltar la llum i vam estar patint tothora. Crec que va ser el detonant per iniciar les converses de cara a reformar el teatre. En el cas del Mag Lari, ens estrenarem en la programació del ‘Cap butaca buida‘. També de cara a l’estiu, al Surt a la Fresca tindrem algun espectacle de màgia. A l’octubre arribarà el festival Impossible, en el que pujarem el llistó, i estem buscant programar també màgia per acabar l’any, com per exemple una obra de teatre on dins la mateixa obra hi hagi màgia.
Retomem el teatre: teniu una relació de públic local i forani del 70 i 30%. És el que volíeu?
El teatre s’ha fet pensant en la gent de casa. La sala té una capacitat mitjana, de 350 cadires, i la proximitat amb Tarragona ciutat fa que molta gent vingui a La Canonja. La gran majoria dels foranis són justament de Tarragona. També de cara a donar-lo a conèixer fora hem apostat per participar al Festival Internacional de Teatre de Tarragona. Això fa que tota la gent que segueixi el Festival pugui venir a La Canonja. A finals d’agost ens vam trobar la sala pràcticament plena per seguir l’obra ‘Jo, travesti’, i la majoria era de procedent de Tarragona. L’organització va portar dos autocars.
‘He tingut també la sort de poder tenir la confiança de l’alcalde per ser regidor de Cultura, a qui estic molt agraït ‘
Teniu clar de portar a La Canonja grans producions catalanes assequibles al públic
Sí. El públic es pot trobar amb obres de primer nivell per només 12 euros quan a Tarragona o Reus costen 20 o 22.
La base de l’aposta és tenir-ho clar políticament, però l’execució tècnica també és clau, no?
Tenim un equip tècnic amb una persona potent, i un equip de comunicació molt bo que ens ajuda molt a donar-ho a conèixer, i sobretot, tenir la volutant política de fer-ho i poder disposar de pressupost per tirar-ho endavant. He tingut la grandíssima sort de ser regidor de Cultura en aquesta època, amb un teatre nou i un centre d’interpretació, el Mammuthus, a punt d’obrir. I a banda, no em vull oblidar del Castell de Masricart, on s’organitzen moltes activitats i té una biblioteca que va poder entrar al sistema de lectura pública de la Generalitat. He tingut també la sort de poder tenir la confiança de l’alcalde per ser regidor de Cultura, a qui estic molt agraït.
Quin pressupost anual dediquen a la programació cultural a La Canonja?
185.000 euros. És una xifra considerable, però jutgem una prioritat difondre la cultura.
Equip de redacció
