Imatge del sopar. Foto: Helder Moya
Infinitum tenia ganes de Summer Night. El restaurant Flamma Beach Food House es va vestir de gala el passat dissabte per donar la benvinguda a uns comensals, disposats a assaborir la gastronomia brasilera amb toc mediterrani. Nit d’estiu amb una lluna gairebé plena, presidint l’horitzó d’una terrassa mediterrània i on una trentena de gourmets, brindaven d’inici per una vetllada que aixecava el teló amb el rabo de galo, un cocktail elaborat amb cachaça i vermut dolç.
Coixinhas (croqueta de pollastre) i el pa de formatge. Foto: Helder Moya
La gastronomia que el magnífic equip de restauració d’Infinitum va preparar va estar de nota, i com apuntaria un brasiler, tot dient que va ser uma noite muito boa (una nit molt bona). L’equip de servei, qui amb la seva professionalitat i simpatia, atenien les diferents taules al Flamma, van servir las coixinhas (croqueta de pollastre) i el pa de formatge perquè els paladars s’endinsessin en la gastronomia del país descobert per Pedro Álvares Cabral.
Binomi de gastronomia i música
L’atmosfera del sopar va estar ben acompanyada de Maracujazz Trio. Foto: Helder Moya
L’atmosfera del sopar va estar ben acompanyada de Maracujazz Trio, amb la dolça i brasilera veu de Priscilla Barbosa, amb Pedro Vera fent les delícies amb el saxo, i de Cesar Vasconcelos amb la guitarra. Les diferents notes musicals de la nit ens van dirigir a viure una Lluna Plena sota Rio de Janeiro, a conèixer la influència del jazz en la música brasilera en la dècada dels 70, o a viure la Bossa Nova amb ritmes de Caetano Veloso o Joao Donato. Sense cap mena de dubte, el més difícil de la nit, va ser no arrencar-se a ballar amb alguna d’aquestes cançons.
Ara bé, a falta de ball en pista, tal i com marca el Procicat, el ritme a taula el va posar la caipirinha molecular, una delícia minimalista que, explotant al paladar, et feia viure un tastet magnífic d’aquest cocktail brasiler, conegut internacionalment i dels que molts i moltes, en som fanàtics.
La carn també va sorprendre, pato no tucupí, un plat tradicional brasiler. Foto: Helder Moya
Els plats principals tampoc van deixar indiferents als assistents. L’aposta del peix va ser per una moqueca de peixe i unes superlatives gambes roges, és a dir, llobarro amb gamba roja amb salsa de coco i ají molt. La carn també va sorprendre, pato no tucupí, un plat tradicional brasiler que es troba principalment a la zona de la ciutat de Belém, a l’estat de Parà. La reducció de lluca, llima i vi blanc va accentuar el sabor d’una cuixa d’ànec molt saborosa.
La cirereta de la nit va ser la doble ració de postre, amb el mugunzá primer, similar a l’arròs amb llet tradicional, amb la novetat d’introduir el gra de moresc en una combinació deliciosa. Per acabar-ho de rematar, el mousse de maracujà, cuinat amb diferents textures, va endolcir una nit que, sens dubte, era molt esperada. L’expectativa era molta, el resultat de l’experiència, excel·lent.
Helder Moya / Sal i Pebre
Equip de redacció
