Roda frena el projecte de desviar l’N-340 a l’Arc de Berà a l’espera de la decisió que es prengui sobre la carretera

🔊 Escoltar la notícia

L’Ajuntament de Roda de Berà ha deixat aturat el projecte de reordenació de l’entorn de l’Arc de Berà, a la N-340, desplaçant la carretera i creant una zona per poder visitar el monument romà, precisament perquè no vol prendre una decisió abans que l’Estat prengui una determinació sobre què fer amb el trànsit de la nacional, l’A-7 i l’autopista AP-7.

A l’hora de fer el balanç de 2016, Virgili subratlla que “vam plantejar un pressupost que algú va titllar de ‘continuïsta’, i a mi no em fa basarda que m’ho diguin. Si moltes coses s’han fet bé perquè no fer-les de la mateixa manera, intentant millorar-les?”. L’actual legislatura “serà la mateixa a nivell econòmic, amb un endeutament a final de mandat similar al d’ara, al voltant del 30 per cent, i havent pogut invertir al carrer tot allò que ens deixi els romanents positius de tresoreria”.

L’Ajuntament “no té intenció” de fer grans obres, “ja les hem fet en 2016, com ara acabar la passarel·la que comunica el nucli antic amb la zona de les escoles i l’institut, i també les obres de la nova caserna de la policia, o reparar carrers molt malmesos de la zona de Costa Daurada”.

‘No farem grans obres’

“Ningú ens recordarà per grans obres, però sí per petites actuacions de manteniment que per estabilitzar-nos econòmicament en el mandat de 2011 al 15 vam haver de deixar de fer. Això ho hem de recuperar ara: voreres, fanals, etcètera”. D’aquí al 2019, “no hi haurà cap placa que digui que això ho he inaugurat jo”.

L’any passat ha estat “d’estabilitat econòmica”, “acomplint-se més del 90 per cent del pressupost, en inversió i despesa, i s’ha generat més ingressos, generant romanents positius importants, de manera que a final d’any s’ha amortitzat un préstec de gairebé 700.000 euros concertat amb el BBVA”, destaca Virgili. Així les coses, “el ratio d’endeutament municipal se situa en el 30%, cosa que permet al consistori endeutar-nos per fer grans obres, però entenem que no toca”.

Els pressupostos de 2017 no estan encara tancats, fet que permet imputar més despeses de l’any anterior. “El fil conductor està bastant tancat”. En inversions “es podrà destinar al patrimoni municipal del sòl, amb l’alineació d’una finca comercial situada al Francaset, i amb els ingressos que generi es podrà fer alguna inversió”.

El pressupost municipal rondarà els 12 milions d’euros, similar a l’anterior. “En funció de l’alineació es podria adquirir algun pis per incidències en episodis de maltractament a la llar i per emergències com ara incendis”. Serien dos habitatges que “estarien tancats, per usar-los en casos d’emergències”.

El consistori ja disposa de quatre habitatges de lloguer a la zona de la platja (La Barquera) i en posarà de nous a lloguer social, d’entre 70 i 90 metres quadrats. “L’Ajuntament no vol crear guetos, sinó repartir-los en diferents llocs del municipi”. Amb els anys voldrien disposar de tres o quatre pisos de lloguer social. Els actuals quatre pisos de lloguer acaben contracte enguany.

Control de la plantilla municipal

Per a 2017 es preveu també entrar en els pressupostos la vorera de connexió del nucli urbà i la carretera N-340. Es faria amb el suport de la Diputació. Quant a personal municipal, augmentarà una plaça de la Policia Local, a més de comptar amb una bossa d’interinatge de vigilants de cara a l’estiu, format per quatre persones, que “podrien fer patrulles mixtes i altres feines d’acompanyament”.

En 2016, el capítol de personal “només va poder créixer un u per cent per les restriccions de l’Estat i enguany no ho sabem perquè els pressupostos de l’Estat no estan aprovats”. La solució ha estat externalitzar serveis: “Així es va fer amb el monitoratge del campus i de l’escola d’estiu i ho haurem de repetir”. Un lloc de consergeria ha estat també externalitzat: “No ho podem fer d’altra manera”, diu l’alcalde.

Ajudes a l’ocupació

Les ajudes municipals a l’ocupació seguiran. Una comissió se n’ocupa del tema i van arribar a una despesa prevista de 85.000 euros en 2016. “Els perfils més castigats seran aquells en els que més incidirem. Les dones de més de 45 anys, per posar un exemple”. Les ajudes inclouen els autònoms. “Com a Ajuntament no podem créixer més i hem d’intentar que siguin altres els que creïn ocupació”.

L’Arc de Berà

El projete de reordenació de l’entorn de l’Arc de Berà es troba “en stand by”, pendent de la solució que prengui el trànsit a la carretera N-340. “Si aquell tram acaba quedant per al trànsit intern, potser haurem de fer un altre plantejament. Proposàvem desplaçar la carretera, però potser ja no caldria. Si els camions passen a l’autopista i es trallada la bonificació de l’autopista cap al nord, entenc que hi passarien menys vehicles, els que vénen del límit del Vendrell o els de Roda que anem a Creixell i els que anem a Torredembarra. No seria una via urbana, però tindria molt menys trànsit”.

L’autopista AP-7

“Nosaltres, Roda, Creixell i El Vendrell no volem l’autovia A-7 perquè no ens tornin a trinxar el municipi. Volem que traslladin els vehicles a l’autopista. És absurd que et trobis amb dues vies gratuïtes paral·leles”. Es proposa “fer un carril més a l’autopista i que s’aixequin les barreres”. Roda demana també una sortida a l’AP-7, entre Roda i Creixell, per aconseguir més permeabilitat: “Ens afavoriria perquè se situaria al polígon industrial de Roda”.

“L’aposta de l’Ajuntament i de la Generalitat és un sistema de funcionament d’autopistes pagant un impost de circulació anual que et permti circular per les autopistes els dies que vulguis i les vegades que ho desitgis”. Així s’eliminarien barreres, de l’AP-7 i de la C-32. La Generalitat ha calculat que la fórmula els cobriria les despeses. “Ens hem de treure del cap que les autopistes siguin gratuïtes perquè tenen un cost”.

L’hotel del Port esportiu

L’alcalde de Roda segueix insistint a tenir un hotel al Port, tot i els impediments del Govern central. “Hem aconseguit posar-nos d’acord amb el Port en el canvi en l’estratègia comercial, abaratint els amarraments, amb descomptes del 25 per cent per als qui tenen propietats a Roda de Berà. La proposta em sembla que pot revifar la zona en locals comercials. Fa pena veure’l ara, amb una botiga i un o dos bars. No acaba de consolidar-se. L’explotadora ha de posar de la seva part”, afegeix Virgili.

El problema de l’emissari

Hi ha problemes amb el port, però. Un d’ells són els abocaments d’aigües residuals  la platja de la Pallisseta, de qui es queixa l’entitat urbanística del Roc de Sant Gaietà, “i tenen raó”. És un tema que ve de lluny, de fa 17 anys, del trencament de l’emissari quan es van fer obres de construcció del port esportiu perquè no el tenien ben geolocalitzat.

“Portem des de llavors reclamant que s’ha de reparar, i la sorpresa és que la Generalitat deia que ens havíem de posar d’acord entre el concessionari i nosaltres a veure qui ho reparava. Ho tenen mal entès. El Port es troba en un espai que és de l’Estat i el gestiona la Generalitat, que és qui adjudica el Port. Qui pateix les conseqüències és l’Ajuntament, els veïns. O ho arregla l’empresa que ho va trencar o la Generalitat, com a subsidiària”. L’Ajuntament ha demanat una reunió amb la Generalitat perquè “se solucioni ja” el tema. “Quan hi ha un abocament, qui se’n fa càrrec és l’Ajuntament”.

Canvis en el servei de la brossa

En el servei de la brossa, Roda viurà novetats, però no properament, sinó potser al cap d’un any, quan entri en vigor el nou contracte comarcal. L’Ajuntament proposa adherir-se al servei mancomunat del Consell Comarcal del Tarragonès, fet que provocarà “moltes millores”. És a dir, el servei passarà a fer-lo el Consell Comarcal en comptes de l’Ajuntament.

“No suposarà un augment de la tarifa de la brossa”, subratlla l’alcalde. “La taxa genera un milió i mig d’euros de cost anual”. El cost d’adhesió al Consell Comarcal serà “el mateix”. “No caldrà que la pugem i en canvi millorarem molt el servei perquè tindrem tots els vehicles i contenidors nous, amb més freqüències i més seguretat en la recollida, i més control”.

Els contenidors de la recollida selectiva passaran de formar cent illes a 200, el que implicarà comptar amb mil contenidors. Tots ells se situaran en aquests punts i Virgili reconeix que “en algun lloc serà lleig de veure’ls, però és la millor manera de fer-ho”. Els contenidors seran més voluminosos i disposaran d’un xip que informarà del pes o el volum que contenen. En 2016, l’Ajuntament es va gastar 280.000 euros a reparar camions de la brossa. Els contenidors soterrats s’aniran eliminant, ja que provoquen molta despesa i problemes de pudors i de seguretat.

La via del tren

L’Ajuntament ha demanat a la Generalitat la creació d’un grup de treball per evitar els problemes de rodalies i solventar les mancances en infraestructures ferroviàries. Roda té la línia Barcelona-València, Barcelona-Lleida, l’antiga Reus-Roda i la línea del Tren de Gran Velocitat. “Tot això només ens comporta tenir dues parades de tren al matí i dues a la tarda”. A través d’una moció aprovada en un ple recent es demanava un baixador a la línea de la costa, “i anirem a Adif a demanar-lo”. “A la línia Barcelona-Lleida reclamem més parades i el canvi del nom del baixador, que es diu Roda Mar i això provoca confusió perquè no es troba a la costa”.

El pas a nivell

Té un altre problema Roda com és el del pas a nivell del poble perquè històricament Adif ha volgut suprimir-lo sense oferir alternatives. La primera proposta va ser de 1998, que s’ha anat repetint en el temps, però fer realitat la seva supressió “suposaria tallar el poble en dos, crear una paret ben bé al mig del nucli antic”. “En 2008 hi hagué una mobilització important i es va conseguir aturar-ho”. Des d’aleshores “s’ha creat la frase que Roda té el darrer pas a nivell amb guardabarreres a tot l’Estat”. Després de moltes converses “es va pactar amb Madrid que s’automatitzaria el pas a nivell, i es va fer en 2012, amb una inversió de 400.000 euros”.

Adif es comprometé a mantenir transitòriament personal supletori de vigilància i de manteniment del pas a nivell, però no ho va acomplir i ha estat l’Ajuntament qui ho ha fet durant cinc anys. “Ara esperem quina serà la nova proposta. A Adif li he dit que si el que ha de dibuixar el projecte no coneix el lloc, ho farà endebades. L’ideal és que vinguin aquí i parlin amb l’Ajuntament”. L’alternativa prevista al Pla Director Territorial del Camp de Tarragona és desviar la via i fer-la passar paral·lela a l’autopista AP-7.

La via verda

També es demana la conversió de la via Reus-Roda en una via verda, un tema parlat amb els alcaldes de la zona, de manera que s’usaria per anar a peu o en bicicleta. Serien 19 quilòmetres entre Roda i Perafort. “Amb això estaríem dient que no volem que les mercaderis del Port de Tarragona passin per la línia Reus-Roda. Amb aquest tema topo amb els ajuntaments de Torredembarra i Altafulla perquè ells defensen que les mercaderies passin per la línea Reus-Roda perquè ells només tenen l’afectació de la línea de la costa”, reconeix. La proposta de Roda és que les mercaderies passin per la lína de la costa. L’altra alternativa, la línea de Lleida, només compta amb una via de tren.

Jaume Garcia