Part superior de la façana del Tribunal Suprem. Foto: Tania Tapia
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de quatre anys de presó per a un educador de Reus que va abusar sexualment d’una nena internada al centre de menors on treballava. L’home va ser condemnat per l’Audiència de Tarragona l’abril de 2019 com a culpable d’un delicte continuat d’abús sexual. El recurs de cassació presentat al Suprem adduïa que s’havia vulnerat el seu dret a la defensa i la seva presumpció d’innocència perquè la sentència condemnatòria s’hauria basat amb l’única declaració de la víctima com a testimoni. L’educador va arribar a assegurar que la relació era consentida i que mantenia una “relació d’amor” amb la nena, que en el moment dels fets tenia deu anys. Uns arguments l’alt tribunal rebutja de ple.
La sentència emesa pel Tribunal Suprem desmunta un a un tots els punts que la defensa de l’educador havia posat sobre la taula per qüestionar la condemna per part de l’Audiència de Tarragona. L’educador treballava des de 2002 en un centre de menors gestionat per Sagessa. L’any 2012, tot i que no exercia d’educador de la víctima, va començar a visitar-la a la seva habitació i deixar-li cartes amb missatges afectius i explícits, a més de regals. Les visites van acabar derivant en tocaments a tot el cos i els genitals.
L’estiu de 2015, la nena i dos menors més van acudir al pis del condemnat on es van repetir els tocaments. També l’hauria petonejat en un cinema. Ell assegurava que n’estava enamorat. El relat judicial, però, constata que els fets van trastocar la nena, amb un gran impacte sobre la seva vida quotidiana i equilibri emocional, que es va plasmar amb un radical canvi d’actitud: de bona estudiant i madura a molt rebel i rebutjant les normes del centre.
El Suprem dona plena credibilitat al relat dels abusos de la víctima i que la defensa havia qüestionat. El recurs de cassació apel·lava a imprecisions temporals del testimoni de la víctima i del fet que l’haguessin pressionat per perjudicar el condemnat. La sentència, però, recorda que, a banda del seu relat, existien element corroboratius externs “intensíssims” que li donen major fiabilitat, entre d’altres, el testimonis del seu germà, i un altra nena, així com de treballadors del mateix centre.
L’educador condemnat, a més, seguia defensant davant del Suprem que existien errors de valoració de les proves apel·lant a la suposada “relació sentimental consentida” que mantenia amb la nena i rebutjat una “relació d’abús”. Un extrem que es considera que no ha quedat acreditat en cap moment i, en qualsevol cas, el consentiment d’actes de contingut o significat sexual no tindria validesa tractant-se d’una persona menor de tretze anys. Per contra, remarca com a fets provats els tocaments en les zones genitals per refermar l’existència d’abusos sexuals i, en aquest sentit, que la nena va veure la seva llibertat limitada quan va ser sotmesa a la voluntat de l’educador sense el seu consentiment. “pertorbant la seva intimitat personal i indemnitat sexual”.
A més dels quatre anys de presó, l’educador té prohibit acostar-se a menys de 300 metres del lloc on es trobi la víctima i comunicar-s’hi durant sis anys. També a pagar-li una indemnització de 3.000 euros.
ACN
Equip de redacció
