Mariano Rajoy durant un moment de la intervenció al Congrés dels Diputats. Foto: ACN
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha desplegat en un discurs de 40 minuts els arguments del ‘no’ del Congrés a la proposta del Parlament per transferir a la Generalitat unes competències per a la convocatòria de referèndums que, segons ha afirmat, són “indelegables” i que implicarien reconèixer a Catalunya una sobirania que “no existeix”. Rajoy, que ha estat aplaudit en una dotzena d’ocasions per la seva bancada -l’última una llarga ovació que ell mateix ha tallat- ha comparat la independència de Catalunya amb l’illa de Robinson Crusoe, i ha reiterat que les formacions sobiranistes tenen una via oberta “de bat a bat” per encaminar les seves propostes: la reforma de la Constitució.
Rajoy ha pres la paraula just després de la intervenció dels tres representants del Parlament. Ho ha fet -ha dit- per “responsabilitat” i per deixar clar que “no és possible” atendre al que sol·licita la cambra catalana. En primer terme, segons el president espanyol, perquè “no ho permet la Constitució”, i en segon lloc perquè implicaria cedir a “una part”, els ciutadans de Catalunya, una decisió sobre “el tot”, Espanya.
I és que segons Rajoy la Constitució deixa clar que la competència per convocar un referèndum és quelcom “indelegable” que l’Estat no pot transferir a cap territori ni administració. També perquè un referèndum sobre la independència de Catalunya impliacaria proclamar una sobirania sobre aquest territori que la Constitució “no reconeix” i que, en definitiva “no existeix” perquè la sobirania espanyola “correspon a tots els espanyols” i no n’hi ha de “locals”.
“No ho podem resoldre Mas i jo amb un café”
A més, Rajoy ha volgut deixar clar a les formacions catalanes que “no serveix de res vestir les reclamacions de clamor popular” perquè “algunes coses no canvien ni amb manifestacions ni plebiscits” quan “no són possibles”. “No es tracta d’una qüestió de voluntat política, ni flexibilitat, ni de trobar un punt de trobada”, ha dit, “ni ho podem resoldre Mas i jo amb un cafè”, perquè “encara que ho fessin no podríem tenir la potestat que la Constitució ens nega”.
