El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta. Foto: APT
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta, compleix el primer any de mandat al capdavant de la infraestructura pública més important de la demarcació de Tarragona. Des del dia de la seva presentació en roda de premsa va deixar clara la seva intenció de situar la lluita contra el canvi climàtic i descarbonització com els objectiu primordials del Port fins al 2030, data en la qual ha d’aconseguir haver reduït el 50% de les emissions de diòxid de carboni.
Però Garreta vol anar molt més enllà, lligant el futur i la competitivitat del port al compromís per millorar l’entorn, i per això afirma contundentment que “hem corregit el rumb per posar les bases per aconseguir un port zero emissions, eficient i competitiu”. Garreta, a més, vol que el Port de Tarragona es converteixi en un agent clau de la descarbonització i la transició energètica i en reivindica el co-lideratge a nivell de l’àrea metropolitana de Tarragona.
Un co-lideratge que passa per un impuls a l’economia tarragonina que no té més remei, afirma Garreta, que seguir el camí de la descarbonització, de la transició energètica, de la innovació i el de la cooperació público-privada.
La seu de la Vall de l’Hidrogen
El Port de Tarragona ha establert aliances per liderar i impulsar la transició energètica a Catalunya. Al mes de maig passat anunciava l’obertura de l’Oficina Tècnica de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya a les dependències de la seu institucional de l’APT, fruit d’un acord amb l’entitat APPORTT, per tal d’establir sinergies entre aquesta entitat públic-privada, en la qual hi ha -entre d’altres- les universitats Rovira i Virgili i UPC o empreses de l’envergadura de Repsol o Enagas, i les polítiques d’energia renovable del Port.
Setmana de l’Hidrogen – Catalunya Hydrogen Week. Foto: APT
Un dels primers fruits d’aqueta col·laboració ha estat la celebració de la primera edició de la “Setmana de l’Hidrogen – Catalunya Hydrogen Week” al Tinglado 1 del Moll de costa del Port de Tarragona amb una participació de més de 700 participants en els 5 esdeveniments organitzats al voltant dels àmbits estratègics, científics, tècnics i polítics de la transició cap a l’hidrogen com a vector energètic. La transició energètica és un dels punts claus per a la descarbonització de l’activitat portuària junt amb l’electrificació de molls i la reducció d’emissions de l’activitat de creuers, a la que l’APT dedicarà 16 milions d’euros en els propers anys.
La potenciació d’APPORTT: creació d’una comunitat energètica
Un altre avenç en la cooperació público-privada, ha estat la potenciació i ampliació de les àrees de col·laboració entre el Port i APPORTT, l’entitat empresarial que agrupa un centenar de socis vinculats a la comunitat portuària de Tarragona. APPORTT és l’encarregada de desenvolupar l’estratègia energètica del Port i les empreses que hi operen mitjançant la creació d’una comunitat energètica que permeti assolir l’autosuficiència mitjançant la producció d’energia verda de procedència solar, eòlica i, fins i tot, geotèrmica o marina. L’objectiu és assolir un ens que permeti compartir els excedents d’energia verda entre el socis d’aquesta futura comunitat que de moment ja ha fet progressos en el terreny tècnic -amb una prova exitosa de l’smart grid- i en el terreny de les aliances – amb contactes per establir un marc de cooperació amb les empreses del port-. Recentment, l’energètica catalana ha ubicat la seva delegació tarragonina a les dependències d’APPORTT a la seu institucional del Port.
L’Economia Blava
Una altra de les àrees que APPORTT ha incorporat en la seva activitat és la creació d’un espai portuari per a la creació d’empresa en l’àmbit de l’economia blava. La segona planta de la seu institucional està cridada a ser el centre d’un ecosistema d’emprenedoria i innovació que doni servei a les empreses de la comunitat portuària i de l’hinterland del Port.
Aquest entorn emprenedor contribuirà a crear noves empreses i ocupació a partir dels reptes empresarials, tecnològics i de digitalització plantejats pel teixit empresarial de Tarragona. Aquest espai per a start ups mo només comptarà amb una aceleradora d’empreses, sinó que s’aposta per a la creació d’un entorn urbanístic que afavoreixi la mobilitat sostenible, els espais verds i la inteconnexió amb el Moll de Costa, el Port Esportiu i la Ciutat de Tarragona, amb l’objectiu de crear un entorn atractiu que actui com a pol d’atracció de telent local i internacional.
Imatge virtual del futur futur Parc del Port, que suposarà una inversió de 12 M€
Urbanisme social
Aquest impuls a l’urbanisme social està íntimament lligat al concepte d’Anella Blava. Serà un espai que donarà continuïtat a l’Anella Verda impulsada per l’Ajuntament de Tarragona i que ha de tenir la seva continuïtat al mar i la costa. Es tracta d’un urbanisme més verd a l’entorn portuari i en els espais compartits amb la ciutat estarà basat en el foment de la mobilitat sostenible, la renaturalització, la millora de la connectivitat amb la ciutat, i en la integració amb els projectes del Port Esportiu i la Marina Port Tarraco. En aquests moments s’està redactant el projecte executiu del futur Parc del Port (inversió de 12 M€) al voltant de les seus institucional i administrativa que comporta la renaturalització d’uns 8.000 metres quadrats, potenciar la mobilitat sostenible, reduir emissions i convertir l’espai per a la pràctica de l’esport i el lleure.
El president, Saül Garreta, treballa per establir una agenda verda més ambiciosa i més clara amb accions que converteixin el Port de Tarragona en un dels més sostenibles de la Mediterrània. Aquesta agenda coneguda amb el nom de “Rumb EcoPort 2027”, a més a més d’incloure ambiciosos projectes en transició energètica i economia blava, recull projectes en l’àmbit de la protecció i recuperació de l’entorn natural, de la descarbonització de la logística i la diversificació dels tràfics marítims.
Imatge futura dels Prats d’Albinyana
El compromís del Port de Tarragona amb l’entorn s’ha accentuat i accelerat en el darrer any. L’APT adjudicarà a principis del 2024 les obres de restauració dels Prats d’Albinyana, un espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000, a tocar de la Pineda, en el terme municipal de Vila-seca. El Port hi destinarà 2,3 milions d’euros per restaurar un espai natural de quasi 40 hectàrees, convertint-se així en el projecte de recuperació més important de Catalunya en els darrers 15 anys,, des de la recuperació de l’Estany d’Ivars d’Urgell.
Al mateix temps, ha ampliat l’abast i la col·laboració amb la URV i altres centres i empreses mediambientals per a la regeneració del fons marí amb l’objectiu d’establir una “Anella Blava” marina que complementi l’Anella Verda terrestre. Al biòtops submergits a l’exterior del Port, a la zona del Dic de Llevant i la platja del Miracle, hi ha sumat una altra experiència en aigües internes, amb un notable èxit de regeneració de la flora i la fauna marines. En paral·lel, l’APT estudia implantar un sistema pioner de regeneració del fons marí a través de larves. L’objectiu és anar de la mà de la Confraria de Pescadors, que seria un engranatge clau a l’hora d’anar a buscar les espècies a recuperar.
Descarbonització logística
L’agenda verda del Port inclou també grans projectes d’infraestructures que contribuiran a la descarbonització de l’activitat logística, especialment en el transport. Les obres de la 2ª fase de construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo estan en marxa. Aquesta infraestructura potenciarà significativament el transport de mercaderies per ferrocarril de la mà de la seva bessona, la PortTarragona Terminal La Boella, la concessió de la qual està previst que se signi a principis de l’any vinent. En paral·lel, les obres dels accessos a la ZAL estan avançant a bon ritme i l’any vinent s’aprovarà el pla d’urbanització. El pas sota l’Autovia Salou-Tarragona està complint el calendari previst. Les obres de la rotonda que també s’ha de construir sobre aquesta mateixa carretera començaran probablement al gener de 2024.
La infraestructura més important que vol impulsar el Port és el Contradic de Ponent. Suma un pressupost d’uns 100 milions d’euros. Es tracta d’un equipament portuari que té una vessant logística, i que podria acollir la construcció d’aerogeneradors marins, u una vessant sostenible, ja que la seva construcció comportarà l’estabilització de la platja de la Pineda i la creació d’una zona natural de transició en el triangle format pel contradic, la platja de la Pineda i l’espai protegir de la Xarxa Natura 2000. Actualment, aquest projecte està en exposició pública, concretament la Declaració d’Impacte Ambiental i, al mateix temps, optarà als ajuts CEF de la UE per 27 milions d’euros.
La zona d’expansió del Port formada pels projectes de la ZAL i el Contradic de Ponent, junt amb les infraestructures ja existents, com la terminal de la Boella o el Moll d’Andalusia, seran clau en la diversificació de tràfics i en el posicionament del Port en càrrega general, però també en nous tràfics derivats de la introducció de nous vectors energètics en l’economia catalana i europea, com l’Hidrogen Verd.
Jaume Garcia
Equip de redacció
