‘La Generalitat, que està ‘superlegislant’ sense mirar a cada lloc quina casuística presenta’. Foto: Cedida
L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, aborda en aquesta entrevista els problemes que té el municipi i com els està afrontant, que comencen per la regressió de les platges i continuen pel subministrament d’aigua. Per completar el ‘menú’, el municipi es veu perjudicat pel decret de regulació d’apartaments turístics de la Generalitat.
Roda de Berà té un problema seriós amb la regressió de les platges. Quina és la solució possible?
Crec que hem arribat al moment de plantejar-nos on som. Estem pràcticament al 2024 i allò que als anys 90 era una bona opció avui segurament no ho sigui. Ningú no pot dir que no ens trobem davant un canvi climàtic que afecta les costes, i el Mediterrani ha canviat, amb la presència de tempestes que abans eren atlàntiques i que ara destrossen el nostre litoral. Tenim falta d’arribada de sediments i barreres artificials que hem anat creant, com ara els ports, que eviten el trànsit natural de la sorra, de nord a sud.
La situació és límit
Sí, això ens ha portat a viure-ho així al tram de la platja de llevant de la Platja Llarga, que està patint molt la manca de sorra. S’hi va fer una gran aportació de sorra als anys 90, com es va fer a Calafell i al Vendrell, i d’aquests rèdits hem viscut durant 30 anys, però en els últims vuit anys s’ha hagut d’aportar sorra cada any. Semblava que els espigons ho solucionarien, però veiem que altres llocs on tenen espigons, com a Sitges, no se’n surten i la tendència és deixar a la platja tot l’espai que li puguis tornar, reculant. És el que ens està passant a la Platja Llarga, a la zona a peu de l’ermita.
Vau fer una aportació econòmica des de l’Ajuntament tot i no ser de la vostra competència
L’any passat, l’Ajuntament va fer un esforç al límit de les seves capacitats, aportant 200.000 euros, posant sorra amb un sistema de dragatge, que ha aguantat tot just l’estiu. Hem garantit que hi hagi sorra allà on en necessitem. Però no hem aconseguit que aquell que té l’obligació d’aportar sorra, com és el port, ho faci, no aconseguim que la Generalitat els ho exigeixi. Aquest situació afecta directament els càmpings, a qui els preocupa que la platja es quedi sense sorra perquè el turisme vol sol i platja, més enllà que tenen magnífiques instal.lacions. A més, als càmpings hi treballen 450 famílies del municipi i això ens preocupa molt. Poden ser danys col.laterals molt greus.
És un alt risc
L’any que ve no hauríem de donar la mateixa solució perque l’Ajuntament no pot assumir aportar cada any 200.000 euros amb la conseqüència d’haver de retallar per altres costats. Nosaltres hem estat la zona zero del darrer temporal. Necessitem que l’Estat, com a titular de la costa, ens ajudi. El responsable de Costes a Tarragona ens va visitar l’endemà del temporal i ens va dir clarament que el Ministeri no repara cap passeig que estigui en zona marítimo-terrestre ni aporta sorra a les platges si no s’actua més enllà.
Què vol dir actuar més enllà?
Renaturalitzar la platja, diu el Ministeri. I això vol dir treure formigó de les platges.
Per què? Quin problema crea el formigó?
Ocupa espai que està reclamant el mar. La nostra situació és la següent: tenim mar, platja, una petita zona dunar, el passeig marítim, un vial i la via del tren, amb els càmpings al darrere. Tenim un element que es mou, que és el mar, que està pujant, i un element fixe, que és el passeig, i un segon element fixe, la via del tren: se’ns estreny l’espai que els humans volem ocupar. Ha arribat el moment d’adaptar-nos al segle XXI.
Guanya la partida el mar
No podem lluitar contra els elements. Malauradament, el passeig de formigó no té futur. Ara bé, seguirem tenint passeig, el que farem serà canviar-lo de lloc, el traslladarem tocant a la via i el farem amb materials més sostenibles, més naturals, que no es trenquin si hi acaba arribant el mar. Podem guanyar en molts trams gairebé 12 metres tirant cap enrere, treient vial i passeig. L’inconvenient? Que arribaríem al final del passeig amb les sabates brutes. El passeig podria tenir bancs, papereres, il.luminació, rentapeus,… Seria un passeig fet amb sauló comptactat.
Qui ho està movent? L’Ajuntament? Costes?
Tenim previst celebrar una reunió a tres bandes -l’Estat, com a propietari; la Generalitat, com a gestor, i l’Ajuntament com a afectat-, on buscarem un acord.
Al final és el Ministeri qui decidirà
Sí, així és. Si el Ministeri no renova la concessió a la Generalitat, que ja ha di que no li renovarà, la Generalitat tindrà l’obligació de desmuntar el passeig i retornar-lo al seu estat natural.
Per què no li renovarà?
Perquè no ho vol. No volen tenir elements urbanístics a les zones marítimo-terrestres. Han entès que no poden seguir lluitant contra el mar perquè cal donar-li espai a aquest. Ho estan fent a llocs com L’Ampolla. Si aquest ha de ser el camí, hem d’intentar que ens facin un passeig natural ben fet, i si pot ser amb poc mateniment, millor, que ens garanteixi la permeabilitat del vianant, i lligar-ho que el Ministeri es comprometi a fer una aportació massiva de sorra un cop aquest projecte estigui en marxa. Si s’actua fent aquesta reforma del passeig, llavors el Ministeri sí que podrà reposar sorra.
Això comporta un canvi de mentalitat respecte a com entenem els passejos marítims, i potser obrir un debat ciutadà?
El primer que farem -ja ho hem fet amb els grups polítics de l’Ajuntament- és abordar-ho amb els afectats -les guinguetes, Banc d’Espanya, amb l’associació de veïns de la Barquera, i més tard, amb tota la ciutadania. Tots ens hem adonat que alguna cosa hem de fer, no només a Roda, sinó a tot el litoral. Poc cosa més es pot fer que lluitar perquè sigui realitat el més ràpid possible, fer bé l’obra i garantir sorra durant 50 anys més. I que el Port aporti sorra. Té el compromís contractual de mantenir l’estabilitat de les platges de llevant i de ponent, que vol dir extreure sorra d’allà on s’acumula i reposar-la al lloc on no n’hi ha. No ho fa i la Generalitat no li obliga a fer-ho. El Port entén que només té l’obligació d’extreure la sorra de la platja de la Costa Daurada, però creu que no té l’obligació d’aportar-la a la platja de ponent del Port.
Quant de temps trigarà a estar executat el nou passeig?
Som tres administracions, les que ens hem de posar d’acord. No crec que es faci abans de quatre o cinc anys.
Què fareu fins aleshores?
Hem d’intentar que el Ministeri ens asseguri l’aportació de sorra, sigui directament o través del Port. Nosaltres podríem aportar diners cada any, en una partida petita, però no pas 200.000 euros.
Diuen que quan s’esquerda alguna cosa, apareix la llum. Pot ser aquesta una ocasió per veure la llum?
El tema del passeig l’haurem de plantejar com el de l’aigua: fa 30 anys ningú pensava que amb els pous que té el municipi no n’hi hauria prou per donar servei a tots les persones que hi vivien i a les zones que estaven projectades per a ser urbanitzades. No és així. Els aqüífers no donen per a més. Què hem de fer? Seguir demanant que l’aigua sigui la dels pous de Roda perquè ens agrada més? No n’hi ha per a tothom. L’única possibilitat que se’ns ofereix és alimentar la part nord del poble amb aigua de l’Ebre, tal com tenim a la part sud, per sort i des de fa molt anys. Amb les campanyes de conscienciació i amb els canvis de canonades per millorar-ne l’eficiència no n’hi ha prou, tot i que la ciutadania respon molt positivament a les campanyes. Voldria que la gent ho entengués.
Què fareu amb l’aigua?
Hem fet la consulta al Consorci d’Aigües de Tarragona, hem encarregat a la Diputació el projecte de la nova connexió de l’aigua i un nou dipòsit. Bonastre, municipi veí, ha demanat aigua al Consorci i que aquesta arribi des de Roda de Berà, i no des de Valls. Volem que aquesta petició no endarrereixi el projecte de portar aigua a Roda. El Consorci ens ha dit que l’obra de Bonastre no ha d’afectar els teminis, ja que aprofitarien el mateix tub de Roda i després un ramal aniria a Bonastre. Crec que haurem de passar un o dos estius apretant-nos el cinturó en el tema de l’aigua.
Demanareu camions cisterna per abastir la població?
De moment, no.
Per casos d’emergència, el Consorci no us podria subministrar més aigua?
Sí, però el problema és que no hi ha interconnexió entre el nord i el sud de la població, menys en un tram del Francaset, que sí que rep aigua del CAT. La idea és barrejar l’aigua dels aqüífers i la de l’Ebre i així ajudaríem a que no pugi tant el rebut de l’aigua. Es tracta de fer una tarifa universal perquè ara no és justa. Pensem que encara falten inversions a fer.
Més problemes: els elevats costos de la llum. Com ho afrontarà l’Ajuntament?
És una realitat i no hi ha més remei que afrontar-la. Si pugem impostos no és perquè sigui el primer any de mandat, és perquè ens ha pujat tot: el preu de l’energia ha crescut un 170% i els combustibles, entre un 30-60%. El preu de l’energia, a més, ens ve fixat. A banda, ens han incrementat el 3% del sou dels treballadors, han baixat els ingressos per IBI per les bonificacions a l’energia fotovoltaica i els ajuntaments estem molt mal finançats per part de l’Estat. A més a més, el cost et ve després d’haver-ho pressupostat i no ho tenies previst. I els ingressos són els que són. Necessitem que se’ns financiï millor: no pot ser que cada cop oferim més serveis a la ciutadania i cada cop tinguem menys ingressos per part de l’Estat i, sobretot, de la Generalitat, que és especialista en transferir-te competències, però no recursos econòmics.
Què heu fet?
Portem anys aplicant mesures d’estalvi. Hi ha dues maneres de fer-ho: generant energia i consumint-ne menys. Vam començar a consumir-ne menys i això provoca que la previsió pressupostària s’assembla molt a abans que es produís la pujada desorbitada de preus dels darrers dos o tres anys. Esperem tornar a l’equilibri. Es tracta d’aplicar mesures com el canvi d’il.luminació dels edificis municipals, de la il.luminació pública, i també la compra de vehicles elèctrics. I ara començarem amb la generació d’energia, instal.lant plaques fotovoltaiques al sostre de la llar dels jubilats. Ens estan redactant un projecte més ambiciós per al sostre del pavelló poliesportiu, que pot generar energia suficient per alimentar el propi pavelló i l’Ajuntament, i potser encara més.
Heu hagut de pujar impostos
Tot i això, la despesa que hem patit ha estat inassumible amb els ingressos que tenim. Per això, hem pujat els impostos un 10% de manera linial, però els darrers 8 anys no havíem pujat ni un cèntim cap impost i els darrers vuit anys havíem baixat un 5% l’IBI. Si sumem i restem, ara l’estem pujant un 5%. I no havíem pujat la brossa, mentre que fa uns anys havíem baixat un 10% l’Impost de Vehicles. En aquell moment es podia fer, teníem estalvi positiu i teníem romanent de tresoreria, però en el moment en què es disparen els costos -més d’1,5 milions d’euros no previstos-, has de solucionar-ho.
S’ha acabat la bonificació de l’IBI per la instal.lació de plaques fotovoltaiques?
No. A nosaltres ens suposa 200.000 euros anuals menys d’ingressos en l’IBI. Fa cinc o sis anys no afectava gairebé perquè poca gent s’instal.lava plaques fotovoltaiques. Avui en dia, cada setmana, en cada reunió de la junta de govern, entren expedients. Ho anirem disminuint fins que s’acabi.
Quina tipologia de gent ho demana?
La majoria són unifamiliars aïllats.
És a dir, nivell de renda mitjà-alt
Hem bonificat algú que pagava 3.500 euros a l’any d’IBI. Amb un rebut com aquest deixes d’ingressar 1.700 euros.
Però estan bonificant a qui més té, com passa en molts altres municipis. Què faran?
Sí, però hi ha de tot. Què hem fet? Hem reduït l’import i la durada de les bonificacions a dos anys, al 25 i al 10%. No podem prorrogar les mesures. Si ho féssim hauríem de pujar l’IBI un 15% i no un 10%. Cal repartir tant la despesa com el benefici i qui més té, que més pagui.
Heu incrementat el nombre d’agents de la Policia Local. Com està la situació de la seguretat ciutadana?
Estem incrementant despesa i per molta quantitat. Gairebé tot l’increment de personal viscut els darrers anys ha estat destinat a augmentar el planter a la Policia Local. Ens trobem en el punt de tenir una plantilla amb un nombre òptim d’agents. Estem parlant de 35 persones.
Ha millorat la situació respecte a l’ocupació d’habitatges?
Quant a convivència i fins i tot delinqüència, ho tenim pacificat. També ho afavoreix que els bancs que són propietaris del pisos, els vigilen i posen mesures de controls perquè si la propietat està buida té més valor a l’hora de vendre-la. Tenim cua per empadronar-se a Roda. Segueix venint gent de Barcelona i el seu entorn. Ja superem els 8.200 empadronats.
Anem abordant problema rere problema. Pisos turístics. Com veu la decisió de frenar-los que ha anunciat la Generalitat?
És l’exemple que li deia abans sobre la Generalitat, que està ‘superlegislant’ sense mirar a cada lloc quina casuística presenta. Abans de legislar havia de parlar amb els ajuntaments per conèixer els casos que hi ha, un per un, i arribar a un acord amb ells.
Com els afecta?
Tenim uns 600 habitatges turístics. No tenim gairebé cap llit hoteler i ho substituïm amb les segones residències: un tant per cent molt superior respecte a les primeres residències. Aquesta segona residència és susceptible de ser habitatge d’ús turístic. Si ho limiten i ens ho fan baixar a 400 caldrà un tràmit per regular l’activitat. Com ho fas? Haurem de modificar el Pla General. Nosaltres tenim els habitatges turístics molt escampats pel terme, no concentrats. No tenim un problema d’habitatges turístics i la Generalitat ens l’ha posat al damunt.
Hi haurà propietaris que tenen l’apartament llogat que hauran de deixar de llogar-lo?
Sí, a partir que se’ls caduqui la llicència. Com ho farà la Generalitat? Amb un sorteig? La sobreregulació portarà un cop més al mercat de lloguer habitacional en negre.
Jaume Garcia
Equip de redacció
