El Jocs Mediterranis son una ocasió, per posar en valor tot el que significa la ciutat de Tarragona, el seu passat i el present, per projectar-la al futur.
Pere Valls
El passat de la nostra ciutat té un exponent on l’esplendor de l’època romana la fa referent internacional de primer ordre, la declaració com a Patrimoni Mundial l’any 2000, ens va servir per començar un itinerari únic, ja fa uns anys que estem recollir-ne els fruits, recordem que en aquells moments poca gent hi creia en el valor patrimonial dels nostres monuments, ara amb al la vintena edició del Festival Tàrraco Viva s’ha posat de manifest el treball i l’esforç rigorós i científic dels seus organitzadors, essent referent internacional en tant que festival de recreació històrica.
En la seva inauguració d’enguany es va recrear la celebració dels Jocs de Nimea, amb molt de rigor científic vàrem poder reviure com eren i com hi participaven tant homes com dones interpretats majoritàriament per atletes del Club Gimnàstic, unint el passat històric amb l’esport actual, dit d’una altra manera unint cultura i esport a Tarragona.
Durant la representació dels Jocs de Nimea vàrem comprovar les similituds entre el passat i el present del mon de l’esport, avui encara son presents moltes de les competicions inclús com eren organitzades, la implicació del públic animant els equips que disputaven les curses al circ on cada un d’ells portava un color que els distingia els blau, verd, vermell o blanc. Cal recordar que al circ hi havia a l’espai central paral•lel a la graderia la Spina on el comptavoltes eren uns dofins metàl·lics a la línia d’arribada amb uns jutges que validaven les curses.
Tots els espectadors sabien per quina porta havien d’entrar i la zona des d’on veurien els espectacles, res començava abans de l’arribada de les autoritats a la llotja el Pulvinar, les cerimònies dels lliuraments dels premis on es coronaven als guanyadors en mig del clamor popular per posar alguns exemples.
També cal recordar el que significava per una ciutat grega o romana un esdeveniment com el Jocs, l’activitat comercial era un dels temes més importants, els preparatius servien per dinamitzar l’economia de la zona i per tenir les recintes sempre en bon estat, no cal dir si coincidia amb la inauguració del Circ o l’Amfiteatre.
Ara estem a punt de celebrar els XVIII ens Jocs Mediterranis a Tarragona on entre d’altres coses podrem reviure allò que els habitants de Tàrraco ja varen viure fa segles.
Durant els Jocs la ciutat rebia a gent d’altres contrades properes i llunyanes, aquest fet servia per agermanar les ciutats del Mediterrani i interrelacionar als habitants de l’imperi, cosa més difícil en aquells temps, com deien els filòsofs estoics i pitagòrics, la historia té moviments cíclics i potser tenien raó.
Ara a Tarragona tornem a l’arena, com molt bé han deixat constància científica Joan Menchon Arqueòleg i Galo Bertran dissenyador amb la creació de les medalles dels Jocs Mediterranis, recordant Eutiques i Fucus aurigues veritables ídols de l’arena del circ de Tàrraco.
Reditum arenam, Tornem a l’arena.
Equip de redacció
