La Selva del Camp tenia marcat en vermell al calendari aquest divendres, 1 de juliol. Un dels seus grans fills il.lustres, l’escriptor i polític Ventura Gassol, personatge clau en la II República i en la història de Catalunya al segle XX, n’era el protagonista absent. La Fundació Irla presentava la seva biografia política, obra de Manel Pérez Nespereira.
No era un acte més, i així ho confirmava la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Familiars de Ventura Gassol es trobaven entre el públic, com també el president de la Fundació Josep Irla, l’exconseller -de Cultura, justament- Joan Manuel Tresserras. Molta teca per digerir i una presentació d’acord amb el nivell que s’oferiria, a càrrec de Montse Palau.
Una jornada de reivindicació dels valors republicans i de la transmissió generacional d’aquests, que el president de la Generalitat ha situat també en clau de present: “Ventura Gassol es va mantenir fidel a les seves idees. Li devem molt a la tenacitat i al compromís, a ell i a tots els seus companys. Per això som aquí, per construir una Catalunya per a tothom avui em de continuar el seu llegat”.
Aragonès subratllava el prestigi republicà: la Generalitat “és l’única institució que ha recuperat la legitimitat republicana, abans que s’aprovés la Constitució, i això és deu a una generació que va lluitar per recuperar-la, fent d’ella una institució moderna, amb polítiques transformes i a favor del país”.
“Necessitem aquesta recuperació de la memòria republicana del país i conservar aquestes trajectòries vitals com la de Ventura Gassol”, recordava en el seu parlament.
En fi, conseller, empresonat junt al Govern i exilat, “és un exemple de republicanisme, compromès amb el país, que va treballar per treure la cultura d’una concepció elitista i portar-la al servei de la majoria”
D’altra banda, l’autor destacava que “Ventura Gassol va ser una de les persones que més va destacar en el salvament de persones durant el període de guerra civil. També pel que fa al nostre patrimoni cultural, des d’Empúries a fins al Delta de l’Ebre”. Ventura Gassol arriba al Govern republicà d’esquerres “amb un projecte basat en la doctrina de Prat de la Riba”.
“Ventura Gassol passa per les tres grans línies que marcaran el catalanisme del segle XX: des de militant de la Lliga Regionalista, passant per l’Estat Català de Macià fins a pertànyer a un partit republicà com Esquerra”. En resum: “És molt el que li devem a Ventura Gassol com a país i com a persona”.
Montse Palau relatava la vida d’un escriptor que publicaria llibre per primer cop en 1917 i arribaria a la fita poètica amb ‘Les tombes flamejants’. Un personatge que deixaria La Selva i el Seminari de Tarragona per anar a Barcelona i esdevenir mà dreta de Macià i després de Companys, que només en quatre anys de conseller sentaria les bases de la cultura i l’educació republicanes basades en l’empoderament de la gent i en l’esperit crític, com ho definiria Aragonès.
Palau remataria: “Aquesta biografia posa llum a la foscor no només sobre la vida de Ventura Gassol, també sobre la història que la guerra, el franquisme i el postfranquisme tan latent avui ha amagat”.
Finalment, l’alcalde de La Selva del Camp, Jordi Vinyals, recordaria un acte que Gassol va presidir ja retornat de l’exili i que se celebrà a la Defensa Agrària, i també el dia del seu enterrament: “Avui fem un reconeixement al més alt nivell d’aquest selvatà que de petit va deixar el seu poble per dedicar-se al país en cos i ànima”.
Jaume Garcia
Equip de redacció