.

Pau Ricomà, alcalde i acaldable d’ERC a Tarragona. Foto: Cedida

L’alcaldable de Tarragona per ERC i actual alcalde, Pau Ricomà, afronta el 28M el repte de repetir govern i Alcaldia amb una llista que combina continuïtat i renovació. Considera que aquest mandat, en què han hagut de fer front a inesperades i sonades crisis externes, ha estat el de posar els fonamets per canviar la ciutat.

Digui’m en una frase quina és la prioritat que tenen els tarragonins

Tarragona necessita un projecte transformador, que defensi la cohesió i aposti per la sostenibilitat. I això afecta al seu creixement urbanístic, a la mobilitat, a la cultura i als serveis socials. Una ciutat cohesionada i una ciutat on tothom se la senti seva. Aquest és el nostre objectiu.

Com s’ha notat el canvi que proposaven en aquests quatre anys de mandat?

Hem posat en pràctica el canvi a partir d’uns valors, que són els de l’honestedat, el treball i la participació, i no ens hem sotmès a cap pressió per part de ningú. Som gent humil amb la gent humil i som gent ferma amb la gent poderosa. I la gent poderosa ha estat molt acostumada a manar a Tarragona amb diferents partits polítics, i nosaltres els hem plantat cara amb fermesa.

Parleu sovint de les elits, i principalment quan parleu d’urbanisme.

Aquestes elits han jugat a l’opacitat decidint com ha de créixer la ciutat i on han de fer-se les inversions. Això es comprova en una plataforma vinculada a La Budellera i a partits de dreta extrema i que no té socis, abocant en una campanya una quantitat de diners molt més gran del que pot abocar qualsevol partit polític i volent intervenir en la campanya electoral des de l’opacitat. Es reuneixen amb alguns partits, que els riuen les gràcies, però nosaltres no els riem res i a més a més voldríem saber qui està pagant aquesta festa, i per què el PSC i la resta de grups de la dreta juguen a això (es refereix a Stop Tarragona Decadència).

Aquesta campanya està instrumentalitzada políticament?

Això es veu claríssim. Ha aparegut sense cap fonament: Tarragona està tirant endavant més que mai i el proper mandat serà el de l’execució d’una munió d’inversions que hem lligat. Estem parlant de diversos centenars de milions d’euros que arribaran a la ciutat. També parlem de la baixada de l’atur, de ser una ciutat amb la renda disponible més alta de la demarcació, és a dir, cap dels supòsits que la plataforma diu i que el PSC està comprant. Si no canviem la dinàmica d’estar pendents del que diu la gent que és a l’ombra, Tarragona mai farà el gran salt que pot fer.

En el cas del conflicte de la brossa hi veu també una manipulació política per part del PSC?

És evident que hi ha una manipulació política. Hi ha una persona que ha demanat el vot a Viñuales, la mateixa que a mi m’ha amenaçat en un ple. Es tracta d’una connivència molt estranya. Anuncien vaga per motius laborals quan no hi ha cap motiu per fer-la ja que tenen la perspectiva laboral perfectament coberta. Es tracta d’un president del comitè d’empresa que ha permès que l’Ajuntament hagi augmentat un 25% l’aportació empresarial i ell només un 14% de revisió salarial, i que amenaçà amb una vaga en un moment molt crític, com era la Setmana Santa, i a la que s’hi van sumar uns quants partits, entre ells el socialista. I la vaga es va desconvocar amb la mateixa falta de fonament amb què es va convocar.

I això per què?

Perquè dins el seu propi col.lectiu ja es veia que allò no tenia ni cap ni peus. Un divendres em va amenaçar i dilluns següent enxampem dos directius de l’empresa amb el cap de campanya del senyor Viñuales i amb ell mateix. Quan ens van veure van fugir. És una instrumentalització molt bruta. Si no plantes cara als poderosos estàs venent la ciutat al diable.

Com ha de ser el servei de la neteja i la brossa en el proper mandat?

El primer que fa el nou contracte és una millora tecnològica, i sobretot, un fet nou: un control ciutadà i a més una empresa es dedicarà a determinar que paguem per la feina feta. Succeeix que estem sotmesos a un control de la brossa que és molt difícil de fer, hem vist casos recents com la desaparició de més de 500 contenidors. Els hem imposat una multa de 250.000 euros perquè feien trampa amb la recollida selectiva. És un tema molt greu. Han volgut enganyar canviant el tipus de residus que recollien. Hi hauria d’haver una posició molt ferma dels partits i el PSC no ho està fent. Fa tot el contrari i a més intenta dilatar al màxim el nou contracte per connivència amb qui porta el servei.

El futur POUM serà un dels grans temes del proper mandat. Quines necessitats té Tarragona en urbanisme?

Les nostres dues premises en el tema del POUM són la cohesió i la sostenibilitat. El POUM ve a donar resposta a un dèficit històric com és la descohesió de la ciutat que es va viure als anys 60 i 70 amb l’arribada de la indústria, i això comporta molts problemes, especialment en dèficits en serveis o haver de necessitar una enorme flota d’autobusos donades les dimensions de la ciutat. I encara és meu greu la bretxa social i cultural. Això s’ha de superar. En cada campanya es parlava de cohesionar la ciutat, però mai ho feia ningú. I s’executava amb els promotors. Nosaltres volem que Tarragona creixi en totes les direccions i de manera cohesionada.

És mentida quan diuen que nosaltres no volem que es construeixi a Llevant. S’hi pot construir,  hi ha els plans urbanístics del Nàstic, de l’ermita de la Salut, de parcel.les Iborra i davant del col.legi sant Pau. Volem cosir el nord de la ciutat, amb el PP1 amb sant Pere i sant Pau i l’entrada a Joan XXIII. I relligar els barris de Ponent. Volem barris cohesionats amb un centre potent generador de serveis i d’economia i zones de Llevant amb una Anella Verda que volem preservar i ampliar.

Parleu del carril bici, de manera que enllaçarà Bonavista amb la via Augusta

És crucial la descarbonització de la ciutat. Es fa progressivament, però ja tenim una part del carril bici lligat amb 12 milions d’euros, que és el traspàs de carreteres, que permetrà crear carril bici, peatonal, amb zones de descans, des de la Savinosa fins a Altafulla, que junt amb l’ampliació del pont del Francolí permetrà anar de punta a punta de Tarragona en bicicleta.

No només això, tenim el pla de sostenibilitat turística que hem guanyat, que permetrà recosir els espais del Serrallo i Via Augusta per poder anar del Serrallo fins a La Móra o Altafulla en bicicleta. Això canviarà la ciutat. És important des del punt de vista de la descarbonització, però també turístic: hi ha tot un públic que es mou en bicicleta, i que té poder adquisitiu. I Tarragona formarà part de l’Eurovelo, un circuit de camins per ciclistes.

Un tema trascendental: què faran per pal.liar el problema de l’habitatge?

En totes les ciutats l’habitatge és un problema. Nosaltres hem desenvolupat una política molt activa en aquesta matèria i ens hem trobat amb un parc de lloguer inexistent. Estem generant habitatge amb una dotació de 2,5 milions d’euros de compra per posar-lo en lloguer. A més hem destinat subvencions a la rehabilitació amb la condició de posar l’habitatge de lloguer per sota del preu de mercat i estem fent promoció d’habitatge de lloguer social: un és un Next Generation que ja hem guanyat i que va situat al Pla Parcial 10. Són 180 habitatges. Parlem també de 50 habitatges a la Vall de l’Arrabassada per lloguer social. La primera convocatòria d’ajuts sumava 650.000 euros, es van presentar 49 pisos i es van otorgar 43, i la segona convocatòria era de 675.000 euros, convocatòria que està a punt de sortir.

Què ha passat amb el Sareb?

El tema del Sareb és molt dolorós: durant tot el mandat vam estar al darrera de comprar-li habitatges i el Sareb ens va tancar les portes als morros. No els volia vendre dient que era un lloc tensionat amb molta demanda. Ara ha de liquidar els actius com a data màxima el 2025 i ens ofereix comprar els actius que li queden, el sobrant, no els bons. Que el senyor Sánchez ofereixi com a gran política d’habitatge que el Sareb vengui el que li queda és trist. És una mesura electoralista.

El comerç està patint. Quines propostes feu?

Hi ha un canvi d’hàbits degut al comerç digital i ciutats com Tarragona, on s’apostà per fer grans zones comercials a l’exterior, pateixen una càrrega especial. Cal dinamitzar el sector i en això s’ha treballat força bé: que passin coses al carrer que provoquin que la gent s’hi quedi. Hem rebut molt positivament les conseqüències de l’increment turístic, que ha estat espectacular.

D’altra banda, cal organitzar la ciutat, l’espai públic, per afavorir el comerç. Hem actuat en jardineria i en microurbanisme, seguint el model del carrer Canyelles, que estem replicant a Orosi i altres carrers. Tenim un eix important que va de la Rambla al carrer Reial, amb Unió i Apodaca, on ampliarem voreres, fixarem un sol sentit de circulació i generarem una plaça gran a la Mitja Lluna. Aquest entorn s’unirà amb Corsini i el Fòrum de la Colònia,  on hi ha tres milions d’euros aprovats dels fons Next Generation, on tindrem espais peatonals, com el carrer Solé. Es tracta de fer una ciutat més amable, guanyar espais per als vianants i vehicles no contaminants, generant més vida. Les persones compren i els cotxes, no.

Tarragona arriba tard a la peatonalització, a la vianalització?

La trasformació de Tarragona es fa des del lideratge d’ERC. Mai s’havia plantejat la ciutat més enllà d’interessos immediats. Estem davant d’una transformació brutal. Penseu també en les inversions en equipaments públics: 175 milions destinats a l’Hospital Joan XXIII, més 50 milions per a l’equipació mèdica. I la Ciutat de la Justícia rebrà 80 milions d’euros, i ho hem hagut de negociar amb tres conselleres diferents. I ara sembla que no sigui un tema important quan la ciutat portava 30 anys reclamant-la. Altrament, la Ciutat Residencial rebrà 15 milions d’euros per tornar a disposar d’un turisme familiar i juvenil, o els 8 MEU del Museu de la Necròpolis. A banda, 60 MEU seran per la renovació de la planta de valoració energètica de Sirusa.

Per això ha pujat tant la taxa de la brossa?

Calia invertir per superar l’obsolescència de la planta. Fa uns deu anys existia una subvenció de l’Agència de Residus de 20 milions d’euros. Però no es van fer les inversions. I ara pugen a 80 milions. Cal ser responsable o tindrem un problema enorme. A més, el que cal fer entre tots és millorar la selecció ja que els cànons per portar-la a incineració pugen molt cada any. O millorem la selectiva o anirem mot malament.

El ciutadà que no separa bé la brossa acabarà pagant més?

Sí, i no serà un tema opcional. Ve per mandat europeu.

Què faran en matèria cultural?

De moment hem fet molt i volem seguir en aquesta línia, també en Patrimoni: ens vam trobar un Amfiteatre que literalment s’ensorrava, hem fet inversions, tenim un acord amb la Generalitat sobre el manteniment del patrimoni, i hi destinem 200.000 cada any, que suposa 800.000 en quatre anys  -abans eren 25.000 i els últims anys, només 15.000- i estan a punt de començar les obres del Pretori. Hem recuperat Santa Tecla la Vella i a l’estiu li arribarà el torn al fortí de Sant Jordi. Al Teatre Tarragona vam haver d’actuar d’emergència mentre el Camp de Mart era un equipament fantasma. I hem portat a la ciutat la cultura contemporània de més nivell i més crítica a través del Centre d’Art El Mèdol, que ha canviat completament l’oferta en cultura contemporània. Hem recuperat espais i generat un discurs crític. La cultura està pensada com a generador d’igualtat d’oportunitats, i per això fem programació cultural als barris. I tenim a la Maria Roig com a número 2 de la nostra llista, es tracta d’una professional del cinema, de la producció de festivals de música i directora de l’Escola de Lletres.

És un símptoma del que volen fer que sigui la número 2.

Farem un salt endavant en cultura. Sí, és una declaració d’intencions d’on volem portar la ciutat en matèria cultural.

Situem-nos el 29M: quines són les línies vermelles per pactar?

Ja vam dir fa quatre anys que no estem aquí per ostentar el poder sinó per canviar Tarragona. Primer cal assolir un bon resultat electoral que ens permeti governar amb una certa tranquil.litat. Quant a pactes postelectorals, ho proposarem amb els que comparteixin les nostres línies de treball, que són el canvi, la promoció de Tarragona, la cohesió i la sostenibilitat.

Ara mateix, és impossible que pactem amb el PSC bàsicament perquè en aquest mandat ha tingut la gran oportunitat de regenerar-se i no ho ha fet. Va seguir una política de dretanització: sense cap complexe va convertir Tarragona en l’única capital catalana que va pactar amb el PP.

La seva llista també és una declaració d’intencions. Podien haver fet net, pèro han posat al capdavant una persona que ha estat dos cops candidata de Ciutadans, que dos cops el seu grup municipal ha quedat rebentat per la meitat, per tant la seva capacitat de lideratge és la que és: si no pot liderar un grup municipal amb quatre regidors com pot liderar la ciutat? I a més, va passar de manifestar-se en un ple contra l’escola catalana a fotografiar-se a la seu del PSC amb una bandera republicana. Va anar a manifestacions de suport a la Guàrdia Civil després de l’U d’Octubre, donant suport a la repressió, va mostrar posicions agressives anant a manifestacions amb grups d’extrema dreta, on violentaven manifestants que es reunien per defensar els presos polítics.

Junts per Tarragona no aclara amb qui pactarà

Quan se li pregunta al seu candidat (Jordi Sendra) si farà alcalde una persona d’aquest perfil a canvi de la presidència de la Diputació per al seu grup no ho nega. És extremament greu que no es pronunciï. La gent ho ha se saber, el votant ha de saber si el seu vot anirà a parar a una persona que dona suport a la repressió. De veritat és capaç de regalar l’Alcaldia a una persona que ja ha demostrat els valors que té?

El candidat socialista té a la seva llista persones que aniran al banc dels acusats. Ell (Viñuales) havia anunciat que Ballesteros hauria de dimitir quan se seiés al banc dels acusats. I ara, presoner de qui l’ha posat com a cap de llista, demana que l’Ajuntament es retiri de la causa. Em sembla que això és vendre’s l’ànima al diable.

Abans parlàvem de valors: aquest candidat no té els valors d’honestedat i transparència que es necessiten.

Jaume Garcia