La convenció sobre els drets del nen, aprovada per 193 estats, en el marc de l’ONU estableix com un dret inalienable dels nens el dret al joc. L’any 2013 el Comitè dels Drets del Nen depenent d’aquest mateix organisme va publicar l’observació general núm. 17 sobre el dret dels nens i nenes al joc. Malgrat el reconeixement que els experts en la matèria atorguen al paper del joc en la formació de les persones, la realitat és que l’organització escolar, familiar i també la de l’espai urbà fan molt difícil l’exercici d’aquest dret.
Així, ens trobem amb horaris escolars atapeïts i activitats extraescolars que omplen les hores lliures i, si malgrat això, els nens i nenes tenen un forat per poder jugar… On ho fan? Les ciutats no estan dissenyades pensant en oferir espais segurs i agradables per a afavorir la socialització i el joc dels nens i nenes. Tarragona és un exemple paradigmàtic. Trobem àmplies zones de la ciutat amb una gran densitat de població sense espais per al joc. L’Eixample Nord i Sud són espais amb una mancança històrica d’aquests espais.
Quan veiem com l’oci dels nens transcorre a la seva habitació enganxats a la pantalla d’un mòbil o d’una tauleta i no fem res per facilitar alternatives som negligents amb l’educació dels nostres infants. Oferir espais, segurs, tranquils, agradables, sigui a l’exterior (parcs o patis de les escoles) o a l’interior (centres cívics o culturals o biblioteques/mediateques de barri o zona) on els nens puguin socialitzar-se i jugar lliurement hauria de ser una obligació dels poders públics i en aquest cas de l’Ajuntament. Altres ciutats com Barcelona o Sant Boi hi estan treballant activament. En aquest última ciutat (on per cert amb altres forces també mana el PSC) s’està desenvolupant un pla per a què hi hagi un espai per al joc infantil almenys cada 150 metres i s’estan re-dissenyant els parcs comptant amb la participació i les idees dels nens i nenes.
Mentre, a Tarragona, i en especial a la zona central del nucli urbà, tenim un parc a la Plaça Verdaguer, completament saturat i un a la Plaça Cronista Sessé força ocupat que són del tot insuficients per les necessitats de la població. Durant aquests últims quatre anys, l’ajuntament ha rebutjat la nostra proposta d’ubicar un parc a Corsini, ha promès un parc finalment frustrat per raons inexplicables al carrer Ixart i un altre parc infinitament ajornat a l’interior dels jardins del Banc d’Espanya. Per quan un Pla d’espais de joc a Tarragona?
Equip de redacció
