El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Oscar Sánchez. Foto: Mayo Lorda
L’alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, és des del passat mes de juliol el nou president del Consell Comarcal del Tarragonès en virtut del pacte entre Junts i el PSC, que obliga al recanvi en la presidència a mig mandat. En aquesta entrevista a Tots21/+Oxigen, Sánchez repassa els principals reptes en matèria mediambental que afronta el Consell, que ha viscut un procés de nova contractació del servei de la brossa.
Els municipis de la comarca va en la línia dels 17 ODS de l’ONU?
Cap municipi no tant sols del Tarragonès sinó de qualsevol lloc no pot defugir dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Lluitar contra la pobresa, aconseguir erradicar la fam, reduir les desigualtats o aturar el canvi climàtic són objectius irrenunciables. En la mesura de les seves possibilitats tots els nostres municipis treballen en aquesta línia. Però és evident que les accions i disponibilitats per fer-ho que té una ciutat com Tarragona no són les mateixes que un municipi petit com Renau. I és aquí on el Consell pren part. Treballem per garantir que els nostres conciutadans tinguin les mateixes oportunitats, serveis, drets i obligacions vinsquin on visquin de la comarca.
Com està funcionant el nou contracte de la brossa?
Els municipis que han delegat en el Consell la gestió i coordinació del servei de recollida de brossa, neteja viària i de platges, i gestió de deixalleries, han fet un gran esforç econòmic per millorar la situació anterior. Hem apostat per canviar el tipus de recollida, per substituir pràcticament tots els contenidors de la via pública, per comprar nous vehicles menys contaminants i menys sorollosos, etc. I això està començant a donar resultats. Un dels objectius de la nova adjudicació és el d’incrementar els percentatges de recollida selectiva valoritzable enfront el rebuig, i poc a poc ho estem aconseguint. Els residus els hem de veure com un recurs (només una part molt petita del que llencem no té cap reaprofitament doncs fins i tot es genera energia elèctrica de la seva incineració) i no pas com a una deixalla sense valor.
Quins canvis i millores presenta respecte a l’anterior contracte?
A més de l’indicat en l’apartat anterior, el contracte actual ha incorporat al servei mancomunat municipis que fins llavors no participaven de la gestió comarcal; així mateix s’han incorporat serveis, com la neteja de platges, que fins aquest moment no estaven dins l’objecte de l’adjudicació. Només a tall d’exemple, aquest nou contracte ha incorporat una deixalleria mòbil de darrera generació, unes hidronetejadores amb mànegues a pressió i aigua calenta que ens han permès desinfectar durant el confinament espais sensibles, o uns sistemes de control dels contenidors amb els quals identifiquem la seva ubicació i en determinats casos el seu nivell d’emplenament.
També possiblement un dels elements més valorats pels municipis és que cadascún dels nostres ajuntaments pot visualitzar en pantalla els serveis, rutes i buidats que té contractats, i així controlar sense necessitat de desplaçaments la tasca realitzada.
Es canviaran els contenidors de tots els pobles?
La posada en marxa del nou contracte ja preveia la substitució dels contenidors vells de superfície (i bastants dels soterrats) per un model més atractiu i que permetia un buidat bilateral i amb monoperador. Aquesta primera fase ja ha conclòs i a hores d’ara estem immersos en una ampliació del nombre de contenidors (i vehicles necessaris per a buidar-los) en funció de les noves necessitats que plantegen els nostres municipis. Amb aquesta segona fase arribarem a gestionar més de 3.300 contenidors entre els que són per rebuig, per matèria orgànica, per poda, per paper, per cartró, per vidre i per envasos.
Hi haurà recollida porta a porta?
A hores d’ara ja hi ha servei de porta a porta en una zona concreta d’un municipi dels delegants, doncs així es va determinar al seu dia. El Plec que regeix l’adjudicació preveu que amb un preu unitari aprovat a l’inici del contracte es pugui ampliar i implantar el porta a porta ja no tant sols en aquest municipi sinó en d’altres que ho puguin necessitar. I tant és així que des del departament de Medi Ambient de la casa s’està treballant en l’elaboració d’un projecte per a un sector d’un municipi que ho ha demanat en funció d’unes determinades singularitats.
Quins reptes té el Consell Comarcal en matèria de recollida de la brossa i de neteja i com es reflexa a partir d’ara?
Com he apuntat abans, un dels objectius fonamentals és augmentar la quantitat de residus de recollida selectiva de totes les fraccions valoritzables i reduir la de la fracció resta. I tenim tant clar aquest objectiu que al mateix Plec que regeix l’adjudicació ja es contemplen uns percentatges a assolir cada any (incrementant-se els d’orgànica, paper, vidre i envasos) de tal manera que de no aconseguir-ho l’empresa adjudicatària no tindrà garantit el 100% del cobrament de la factura. És el que se’n diu “risc operacional”. Hem d’aconseguir incinerar només aquella part de les escombraries que no és reaprofitable. I de la incineració se li treu generació d’energia elèctrica.
Per a què aquest objectiu sigui una realitat, el Consell, amb la col.laboració dels municipis delegants, duu a teme campanyes de conscienciació als conciutadans. És a dir, no només és una responsabilitat de l’empresa adjudicatària assolir aquestos percentatges de recuperació. Ajuntaments, empresa i Consell treballem plegats en aquesta línia.
També m’agradaria apuntar que des del Consell estem treballant, amb els municipis que han manifestat la seva voluntat de participar, en la implantació de sistemes per millorar la quantitat de matèria orgànica recollida selectivament i en la disminució de la fracció rebuig mitjançant la identificació dels usuaris i l’obertura uns dies a la setmana de determinats contenidors. Aquesta iniciativa també permetrà que els nostres ajuntaments bonifiquin la taxa d’escombraries a aquells ciutadans que separin correctament els seus residus i els dipositin els dies corresponents als contenidors.
Es fan campanyes escolars, ciutadanes,…?
Totes les parts implicades treballem en la línia de reciclar més i millor. Però ens cal la col.laboració del ciutadà. Tots som generadors de residus, des de que neixem fins que abandonem definitivament aquest món. Per sort cada cop són més les persones conscienciades en la problemàtica mediambiental que representen els residus i el canvi climàtic.
Els convenis signats entre el Consell i els municipis delegants preveuen que cada any un 1% del pressupost dels serveis de recollida, neteja i deixalleries es destini a campanyes i accions de sensibilització. Aquest serà el segon any (amb el nou contracte) en què fem accions en aquesta línia. L’any anterior vam incidir en la recollida de la matèria orgànica i aquest any dedicarem el pressupost a fomentar la millora d’altres fraccions.
El riu Gaià ha obert un centre d’interpretació al Catllar? Quines atuacions es fan des del Consell per preservar el medi en els entorns fluvials del Gaià i Francolí?
Els dos rius que travessen el Tarragonès són de règim mediterrani. Això comporta forts estiuatges, i en el cas del Francolí la pressió urbana i industrial des del Morell a la desembocadura condiciona encara més la seva situació.
Moltes són les iniciatives existents al voltant dels dos rius. Històricament la part baixa del Gaià ha despertat més sensibilització social que la del Francolí. El Gaià, fins la presa del Catllar, té un estat raonablement saludable, i ha comptat amb la sinergia de diferents administracions i de la iniciativa privada.
El Consell, en la mesura de les seves competències i en col.laboració amb els muncipis, vol que les conques dels dos rius esdevinguin espais naturals protegits, aptes per a tothom, i elements aglutinadors de fauna i flora mediterrània.
Quins reptes hi ha quant a incineració? Alguns municipis formen part de Sirusa
El Consell no és membre de la Mancomunitat; és un client “preferent”. És cert que hi ha municipis del Tarragonès que formen part de la mateixa, però cap d’ells té delegat en el Consell el servei de recollida i eliminació del rebuig. El Consell no recull el rebuig ni a Tarragona ni a la Canonja ni a Constantí ni a Salou ni a Vila-seca. Però sí que duu la fracció rebuig a SIRUSA dels municipis delegants.
El Consell participa en una iniciativa endegada per l’Agència de Residus de Catalunya i en la que participen els Consells del Camp de Tarragona i la mateixa Mancomunitat de SIRUSA a més de l’Agència, per vertebrar i coordinar el tractament dels diferents residus. Es contempla la construcció de noves infraestructures i l’ampliació de les que ja hi ha al territori. Es tracta d’incinerar només allò que no es pugui reciclar i reutilitzar. Exclusivament el residu que quedi un cop aquest s’hagi incinerat ha d’anar a abocador.
Els ajuntaments utilitzen molt l’Oficina Tècnica Ambiental Comarcal? Quins serveis els fa?
L’Oficina Tècnica (OTAC) informa aquells expedients que, segons la Llei 20/2009, han de diposar de dictamen comarcal prèvia petició de l’Ajuntament; és a dir, només informa si el municipi ho demana i en funció de la tipologia d’activitat que es vol instal.lar, ampliar o modificar. En conseqüència l’OTAC està a l’espera que hi hagi sol.licituds de noves implantacions o modificacions per poder informar. Les activitats que necessiten informe del Consell són les que representen un risc ambiental “moderat”, com pot ser una instal.lació de telefonia mòbil, una estació de servei o un càmpig de fins a 1.500 unitats d’acampada.
L’OTAC està formada per tècnics i jurídics sota la meva presidència, i compta amb assessors d’altres administracions en funció de la tipologia d’expedient a informar.
Hi ha problemes d’abandonament de vehicles als municipis?
Doncs, sí. Curiosament hi ha una relació directa entre la situació econòmica del moment i el nombre d’abandonaments de vehicles. El problema més gran que ens trobem amb aquest servei és el de la tramitació administrativa. La gran majoria de vehicles abandonats presenten anotacions, embargs o incidències que fan molt difícil el seu desballestament ja que és previ i obligatori disposar d’autorització per part de l’autoritat corresponent. Si no fos així podem dir que el servei seria molt més dinàmic i ràpid. Però ara ens trobem amb les naus contractades plenes de vehicles que no podem desballestar i que impedeixen la retirada i custòdia d’altres cotxes. Per això hi ha determinats casos que no podem retirar tant diligentment com vol el municipi aquell vehicle que representa un perill. Estem valorant modificar el sistema de tramitació per poder donar resposta a les necessitats que tenim.
Jaume Garcia / Mayo Lorda
Equip de redacció
