Òscar Peris: “Una llei necessària”

🔊 Escoltar la notícia

No fa massa dies, vaig tenir notícia del malestar d’uns pares i mares del Camp de Tarragona amb el servei de menjador escolar de la seva canalla. Amoïnats pel que creuen que és un mal servei per part de qui se n’encarrega, i amb la lògica preocupació per una correcta alimentació de les criatures, van mirar de fer gestions per a una nova concessió.

Resultat: no es pot. L’empresa va guanyar el concurs perquè oferia el preu més barat, i això és l’únic que la llei vigent obliga a tenir en compte. És precisament per coses com aquestes que es tramita al Parlament el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que alguns han rebatejat com a llei Aragonès. El problema és que no només l’han rebatejada, també l’han tergiversada, i li fan dir coses que no diu. Perquè la llei de contractes de serveis a les persones no privatitza res, sinó que posa limitacions a les externalitzacions.

Per a fer-ho, limita el pes del factor econòmic en les adjudicacions: les administracions ja no hauran d’adjudicar al més barat, encara que sospitin –o sàpiguen del cert- que el servei no serà bo, sinó que també comptaran elements de qualitat, com ara la continuïtat, la millora del conveni col·lectiu als treballadors, mesures mediambientals… Fins ara, la llei –una llei estatal- no permetia introduir aquestes variables, i és aprofitant una oportunitat europea, les directives 2014/23 i 2014/24, que la Generalitat pot redreçar aquesta situació i marcar un nou camí.

La llei no obliga a externalitzar res ni a gestionar res directament i només pel sector públic. El que fa és limitar el pes del preu en les concessions i possibilitar criteris qualitatius en les concessions. Concessions, que no privatitzacions: el servei continua essent de titularitat pública.

A partir d’aquest nou marc, doncs, seran les administracions titulars del serveis les que decidiran el grau d’externalització, si és que la volen. I en el marc de la llei tindran la capacitat, fins ara negada, de marcar criteris qualitatius, i d’afavorir la concessió a cooperatives o altres empreses de treball social.

Res que no coneguem ara mateix, que molts serveis públics s’estan prestant per empreses sense aquestes condicions. Ara hi haurà l’opció d’afavorir, si es vol, condicions més socials i amb criteris qualitatius. Convindria, doncs, deixar de manipular el projecte de llei, i deixar de fer-li dir i fer el que no diu ni fa.

Convindria que, des de les administracions públiques, des dels governs, se’n fes una aplicació decidida en aquest sentit. I això serà possible amb la llei. Sense la llei, continuarem subjectes a una norma estatal que obliga a l’abaratiment i impedeix els controls socials i de qualitat. Això és el que volen? Jo no ho vull. Jo vull que l’AMPA dels meus veïns, amb l’ajut i col·laboració del consell comarcal corresponent, tingui opcions a triar la millor opció per al menjador dels seus fills. D’això es tracta.

Òscar Peris, delegat del Govern al Camp de Tarragona