L’ofrena floral ha tingut lloc a l’entrada del refigi de la plaça de la Patacada, amb la presència de l’alcalde, Carles Pellicer; la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, i altres membres de la corporació municipal.
L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, ha organitzat aquest dimarts 5 de maig una ofrena floral insitucional a les víctimes de l’Holocaust. A petició de l’Associació Amical de Mauthausen i com a membre de la Xarxa Mai Més, l’Ajuntament se suma amb aquesta ofrena als actes amb motiu del “Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps, i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya”. La data de l’homenatge està instaurada el 5 de maig, coincidint amb la data de l’alliberament de al camp de Mauthausen, a Àustria, l’any 1945.
L’ofrena floral ha tingut lloc a l’entrada del refigi de la plaça de la Patacada, i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, i altres membres de la corporació municipal.
La petició de l’Associació Amical de Mauthausen recorda que prop de 10.000 espanyols i espanyoles van ser deportats a camps nazis, i molts milers més van ser també víctimes del nazisme com a treballadors forçats o per altres circumstàncies. A Mauthausen, hi van estar internats prop de 7.500 espanyols, majoritàriament exiliats republicans que van abandonar el nostre país a la fi de la Guerra Civil. Desproveïts de la seva nacionalitat per decisió de Govern franquista, van patir innombrables atrocitats i un total de 5.117 van morir allà i en altres camps de concentració nazis.
Amb la instauració d’aquest dia i acte d’homenatge, que se celebra amb caràcter anual, a semblança d’altres països europeus, es vol honorar la memòria d’aquestes persones deportades i reconèixer que representen una part fonamental de la història democràtica pel seu exemple de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat. Igualment, es vol integrar el record de les víctimes del nazisme en les consciències individuals i col·lectives per conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per perpetrar el mal i per exercir el bé; i convertir-se en memòria vigilant contra missatges i insídies amenaçadors de partits d’extrema dreta i moviments socials neofeixistes que cobren cada vegada més importància per la seva capacitat d’aglutinar una part de la societat. El dia d’homenatge també pretèn fer reflexionar sobre les causes que van conduir a la persecució de tots els col·lectius considerats enemics i, per tant, esdevé un compromís de lluita contra l’antisemitisme, racisme i qualsevol forma d’intolerància, així com contra els revisionismes i negacionismes.
Redacció
Equip de redacció
