Noemí Llauradó: ‘Hem de ser autosuficients energèticament’

🔊 Escoltar la notícia

La Diputació de Tarragona, l’administració més propera sobretot als municipis més petits, té diverses línies de treball i ajut en matèria de sostenibilitat. La seva presidenta, Noemí Llauradó, no es cansa de repetir que el present és sostenibilitat i cap aquí ens encaminem. Una sostenibilitat que inclou la política de revertir el despoblament rural. Llauradó ha concedit una entrevista +Oxigen, la secció medioambiental de Tots21.

Quines són les prioritats de la Diputació en matèria de sostenibilitat?

Les nostres prioritats queden molt clares al nostre pla de mandat. La sostenibilitat ho és: la nostra societat s’encamina a una transformació energètica i la Diputació n’ha de ser model i acompanyar a fer possible aquesta transició energètica, de mitigació dels efectes negatius del canvi climàtic i d’adaptació a aquests efectes.

Com està afectant el canvi climàtic a les nostres comarques?

Ens hem trobat que el canvi climàtic està impactant de manera devastadora en el nostre territori.

Com ho està fent?

D’entrada, amb incendis. Arran del canvi climàtic, els nostres boscos no són tan resilients com ho eren i els incendis esdevenen aleshores devastadors. Hem de fer actuacions de mitigació del canvi climàtic adaptant-nos a aquest nou paradigma que tenim mediambientalment.

Com ho fan?

Ajudem els municipis a fer gestió forestal dels seus boscos. Tenim una xarxa de calor de proximitat a partir de la biomassa, on aconseguim netejar els boscos, treure’n l’estella i amb aquesta alimentar les calderes que ajuden a escalfar els equipaments municipals públics.

Potser el gran exemple seria el de l’Ajuntament d’Alcover

Sí, és dels primers que vam visitar en aquest mandat. Ara disposem de nou municipis que s’escalfen amb biomassa a través d’unes ajudes europees dels fons Feder. Ems hi vam acollir de manera que Europa financia el 50% i l’altre 50% es reparteix entre l’Ajuntament i la Diputació, al 25% cada administració. A partir d’aquí tenim una línia de subvencions nostra perquè qui vulgui canviar les calderes de gasoil, que són més contaminants, per les de biomassa, tingui el suport de la Diputació. Arran d’aquest Feder hem generat un efecte multiplicador. Estem rebent demandes d’altres municipis per implantar-ho, i és que l’any 2030 hem d’haver reduït al 50% la petjada de carboni i al 2050 hem de ser neutres. Hem d’ajudar els municipis, sobretot els més petits, a fer-ho possible.

Una altra línia important és el PAESC -Pactes d’Alcaldes per l’Energia Sostenible i el Clima-, que ve d’Europa, on s’hi estant adherint els alcaldes i alcaldesses que el van signar. Nosaltres els assistim. Així, poden demanar canviar l’enllumenat públic per llums lead, que són més sostenibles.

Altres accions fan referència a l’assessorament

La Diputació assessora tècnicament i jurídicament, des de l’àrea de Medi Ambient del Servei d’Atenció al Municipi. Ens arriben moltes consultes, com la instal.lació de plaques fotovoltaiques. Podem dirigir, aconsellar i redactar projectes. Al marge d’això, nosaltres mateixos instal.larem plaques fotovoltaiques a les nostres instal.lacions.

En quines?

A l’Ecola d’Art i Disseny de Tarragona i al mateix Palau de la Diputació.

Estan promovent la creació de comunitats energètiques?

Veiem bé les comunitats energètiques perquè signifiquen empoderament ciutadà, encaminat a la sobirania energètica. El que fem és assessorar els municipis sobre els models energètics que hi ha i quin encaixaria més bé amb la seva idiosincràsia.

Encara no estan regulades, les comunitat energètiques, però

Cal estudiar-ho bé. Els nostres juristes recomanen el model que poden seguir. Si realment tenen la determinació de fer-ho, els acompanyem.

En sostenibilitat estem executant carrils bici a les nostres carreteres. Vam fer el d’Almoster a La Selva del Camp i ara, el de la carretera de Reus a Castellvell. Tenim clar que allà on podem instal.lar carrils bici ho farem. També preveiem la instal.lació de fibra òptica: en facilitar-la hi ha menys desplaçaments per anar a treballar. La visió és apostar i ser motor i referent perquè els municipis s’hi sumin.

Sobre les subvencions, hem posat en marxa també un bloc d’ajuts en transició energètica i per l’acció climàtica destinat als municipis, amb una dotació de 6,1 milions d’euros. En ell hi haurà els PAES, les calderes de biomassa i la gestió de residus, de manera que aquesta sigui més sostenible.

Estem clarament aliniats amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible, totes les nostres línies van en aquesta direcció, també en sostenibilitat social i econòmica, i fem que els ajuntaments s’hi alinein, ajudant-los, conduint-los i incentivant-los.

Parlava dels incendis com a efecte negatiu clar del canvi climàtic. Quins efectes més hi ha?

Els aiguats. Intentem ajudar els municipis perquè les seves estructures urbanístiques s’adaptin millor. Parlem d’ajuts per canalitzar les aigües, com és el cas d’Alcanar. És un municipi que havia demanat ajuts per fer un Auditori i davant l’emergència que va viure, va sol.licitar fer un canvi de prioritat, que les nostres bases no permetien. Hem modificat les bases perquè en casos de catàstrofes els municipis puguin canviar les seves peticions.

Les inundacions en la nostra costa són constants, però també es malmeten els camins dels pobles. S’hi actua?

Els ajudem a millorar-los. A banda hi ha els ajuts que es donen en situacions catastròfiques, que hem anat augmentant: d’un milió i escaig inicial a tres milions d’euros. Tot va dirigit a mitigar el canvi climàtic, adaptant-nos-hi mentrestant.

S’està parlant de turisme sostenible a la nostra costa. Com serà la nostra costa? La veurem més sostenible?

La veurem més naturalitzada. Un dels ajuts que hem rebut és el de les vies verdes, a la zona de les Terres de l’Ebre. Allí van apostar pel camí de la via verda, un turisme més familiar, esportiu i ecològic. Hem d’anar per aquí. Després de la covid la ciutadania valora més l’espai natural, no volem tantes aglomeracions. Començo a veure que s’està consolidant aquest canvi de tendència. Els municipis turístics que abans havien apostat per grans hotels, grans aglomeracions estan canviant el xip perquè hi ha una demanda. A més, la gent també vol viure experiències, com anar en bicicleta en un espai natural. Les Terres de l’Ebre són reserva de la Biosfera; això ho hem de posar en valor. Hi ha poques reserves de la Biosfera. El nostre Patronat de Turisme està treballant en aquesta línia, junt als patronats municipals.

Parlem d’experiències com la gastronomia, també de tipus cultural i natural, com el Castell d’Escornalbou, on apostem per l’entorn natural, els camins dels frares, les antigues carboneres, la seva vegetació i fauna,… És una aposta de protecció del nostre medi i de poder gaudir de l’oci i del turisme, però respectant el medi ambient perquè ens acaba beneficiant a tots.

Quan parlem de pobles, parlem de despoblament rural. Els ajuntaments demanen feina, fibra òptica i serveis municipals, com llars d’infants, escoles i habitatges. Quina línia d’acció té la Diputació?

No només tenim una línia d’acció. Tota l’actuació que fa la Diputació ajuda a evitar el despoblament. La principal eina de cooperació és el PAM, que ajuda els municipis a poder fer inversions als carrers, al clavegueram, als equipaments, a millorar les voreres, els centres cívics o a afrontar les despeses corrents ja que és una eina essencialíssima per garantir uns servis mínims que mantinguin la qualitat de vida dels municipis.

Ara bé, hem aprofundit, per exemple, en les línies d’ajut a l’habitatge, que al principi només es destinaven a habitatge social i ara, en el cas dels municipis més petits, els destinem a arrelar la ciutadania als llocs o a fer que vinguin d’altres indrets. Es tracta de fomentar que els ajuntaments adquireixin habitatges perquè la gent s’hi quedi a viure. És cert que hi ha molts habitatges tancats. Hem d’intentar ajudar en aquest cas. Acabem de treure una línia d’ajut per fomentar que els ajuntaments puguin contractar personal, per exemple, en uns espais multifuncionals on hi puguin establir-se serveis com una perruqueria o un forn, perquè la gent no s’hagi de desplaçar a altres llocs a treballar.

Serien serveis municipals?

No, l’espai seria municipal. S’hi instal.larien emprenedors/es, que podrien atreure les seves famílies, que provocarien necessitats educatives, que es puguin deplaçar a munipis propers si necessiten el servei sanitari i disposin de bones carreteres, i aquí és on torna a entrar la Diputació, que té una àmplia xarxa de carreteres, i també hi entra la fibra òptica.

La covid ha provocat desplaçament de gent als pobles?

És una de les preguntes que faig als alcaldes i alcaldesses. I em diuen que sí, que hi van a treballar. Hi ha hagut un cert canvi i del que es tracta és de consolidar-lo. Si no els ofereixes els serveis mínims, no s’hi queden. Notem que hi ha treballadors nòmades, que van canviant de lloc, i necessiten wifi per teletreballar. A Tortosa hem creat aquest mandat l’Escola per l’Art i la Cultura, que facilita que els artistes puguin fer els seus tallers en diferents escoles, a Valls, Falset o Alcover. Es poden quedar als seus municipis a treballar professionalment. La cultura ens va salvar durant la covid.

Podem estar vivint un canvi de paradigma, de retorn al poble?

Ho volíem creure. Hi ha la concienciació de voler estar més en contacte amb la natura, de recuperació d’oficis que s’havien perdut, de comprar en forns, de reparar aparells desgastats… Al final serà una necessitat. No som autònoms en gairebé res. Hem de ser una mica autosuficients i autoabastir-nos. No podem dependre que la llum pugi o baixi de preu en funció de conflictes geopolítics, o el que va passar amb la covid, quan no teníem accés a mascaretes i a segons quins medicaments. Haurem de fer-nos un plantejament per tal de ser més autosuficients, apostant més pel quilòmetre zero i no dependre d’altres.

Sembla que en instal.lació d’energies renovables estem dien no a tot i no oferim alternatives

Diem un sí clar a les energies renovables, però controlades i decidides en el territori, i distribuïdes de manera equilibrada. I que les externalitats negatives que puguin tenir siguin repartides, que no totes les negatives vagin a un territori i les positives, a un altre. I sobretot volem evitar que ens passin línies d’alta tensió perquè l’energia es produeixi fora del nostre àmbit territorial amb la finalitat de subministrar energia en un altre lloc. Hem de ser autosuficients energèticament.

Anem encaminats a l’hidrogen verd com a combustible ecològic. Veurem autobusos que vagin als pobles alimentats amb hidrogen verd?

A Saragossa ja he vist cotxes circulant amb hidrogen verd. L’empresa Alshtom es planteja usar-lo en trens. Crec que l’hidrogen verd té més futur en vehicles -avions o vaixells- que necessiten el carburant líquid. La Diputació forma part de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya i ara, de l’aliança del Corredor de l’Ebre, amb Navarra, Aragó, el País Basc i Catalunya. L’hidrogen serà un dels elements importants per a la descarbonització a la qual hi hem d’anar sí o sí. Vol dir això que hem de tenir energies renovables, perquè si volem que l’hidrogen sigui verd, s’haurà de produir mitjançant energies renovables, si no tindrem l’hidrogen gris, que ja tenim.

És important el fet que hi ha una aposta conjunta entre la Universitat, les institucions i el teixit productiu. Crec que pot tirar endavant perquè s’està treballant amb rigor i és una alternativa estratègica del nostre territori. És molt important que es generi demanda d’hidrogen verd i que seguim innovant. Crec que a la llarga veurem autobusos amb hidrogen verd.

El transport públic segueix sent una assignatura pendent. No s’usa el suficient

La Diputació pot ajudar en la conscienciació dels municipis. Tenim flota pròpia de vehicles elèctrics, tenim carregadors elèctrics i estem presents en taules on es decideix la vertebració del territori, on s’aposta clarament pel transport públic. Hem estat ara en la reunió sobre l’estació intermodal, que serà una aposta clara per la sostenibilitat ferroviària, amb la connexió amb el tramvia i la previsió de fer un carril bici. Serà un pas i s’ha de fer consensuadament. Cal contemplar que hi ha ciutadans que no tenen la capacitat econòmica de canviar el cotxe per un que no sigui tan contaminant i altres que necessiten el cotxe. Són elements que s’han de contemplar, però s’ha de caminar cap aquí.

Hi ha una trentena de municipis que estan proposant un turisme basat en el cel net, de contemplació de les estrelles, al voltant de Prades, reduint la contaminació lumínica dels seus pobles. Com es veu aquest camí iniciat?

Des de la Diputació, els hem acompanyat a fer el canvi d’il.luminació per un model de llum més suau que permet obervar les estrelles i els hem ajudat a obtenir la certificació Starlight i la del cel nocturn protegit que ofereix la Generalitat. És un exemple de guany entre sostenibilitat, economia i turisme d’interior.

Jaume Garcia