Neus Esmel. Foto: Tots21
La llibertat és una llibreria, deia Joan Margarit. La petita història dels pobles del Baix Gaià segueix agafant forma amb els relats vivencials dels que ja tenen una edat i que decideixen plasmar-los per escrit. El present i més encara el futur agrairà treballs com els de la Neus Esmel i Mercadé, ardenyenca de 86 anys, que s’ha decidit a publicar un llibre aparentment de contes i relats, tal com es subtitula, però que recull allò que va viure en primera persona al llarg de la seva vida i allò que va escoltar a casa seva que relatava la gent gran. És la història vivencial i oral reunida en ‘Aynedra’, el títol del llibre, un palíndrom del mot Ardenya, que recorda el Sinera -Arenys- de Salvador Espriu.
‘Ayneda’, que és també un recull de poemes d’una dona reconeguda fins ara per la seva poesia, es presentava aquest divendres al Centre Cultural del Catllar, municipi d’on se la pot considerar filla adoptiva donada la seva estretíssima relació. Esmel és la veu dels sense veu d’Ardenya, de les dones que visqueren el franquisme sense poder exercir de dones, la duresa d’una vida rural en un país miserable econòmicament i culturalment. Una època on ‘abans, tot s’apedaçava, les camises d’homes es giraven colls i punys, per poder-les aprofitar més temps’, relata ella en un dels capítols. Deia Napoleó que la història és un conjunt de mentides sobre les que s’està d’acord. La generació de dones de la Neus va fraguar una lluita callada contra la història que els homes les van imposar. Calladament, tercament.
La història personal és també la viscuda en la gran gelada de 1956, quan va caldre tallar de socarrel els garrofers, una cosa mai vista, o quan amb la modernitat dels anys 60 els seus fills, dos marrecs, anaren convidats a un programa de la inicipient Televisió Espanyola als estudis de Miramar. Cançons de bressol, una havanera a l’Avi Lluís, la seva viudetat als 42 anys,… ‘Persones com la Neus ens ajuden a prendre consciència del nostre patrimoni immaterial’, apuntava Anna Domingo, tècnica de Cultura de la Generalitat i presentadora de l’acte.
Una frase del pròleg de Conxita Jiménez fa entendre què van suportar dones com la Neus ara que vivim en una època on sembla que els dirigents competeixin per ser més feministes: ‘A través d’ella parlen aquelles persones de la postguerra que no van tenir l’oportunitat d’accedir als estudis, que van haver de treballar quan tan sols eren nens, que els han quedat tan records durs i aspres, però que a pesar de tot no perden la il.lusió de fer-se escoltar’, temps en què ‘per arribar a la ciutat s’havia de travessar la muntanya a peu, en què es treballava amb el cànem, en què es parlava en veu baixa del contraban i dels carrabiners, en què els nens s’asseien per contemplar les sínies o l’arribada del tren, o en què també havien de veure la mare plorant perquè s’emportaven el pare a lluitar a la guerra’.
Es diu Neus Esmel Mercadé, és una dona d’Ardenya, té 86 anys, i acaba de publicar ‘Aynedra’.
Jaume Garcia
Equip de redacció
