Neix la Teoria de Reus per explicar l’èxit empresarial de la ciutat

🔊 Escoltar la notícia

“Reus és una de les dues zones del Principat -l’altra era l’Empordanet- obertes a la competència mundial; la resta de l’economia catalana es mantenia aleshores tancada sobre si mateixa i sobre el mercat espanyol. Aquest fet diferencial, que havia fet de Reus i de l’Empordanet uns illots de lliurecanvisme dins el gran magma proteccionista d’aquella època, donà un tipus familiaritzat amb un capitalisme més agressiu que no el que era conegut a les altres comarques”.

Qui així s’expressava era el professor Ernest Lluch, un dels descobridors que a Reus alguna cosa gran s’amagava entre els despatxos discrets i les fàbriques sorolloses que pul.lulaven per la ciutat, alguna cosa que la feia expandir-se pel món, i que cada cop que algun d’aquests sector queia en una crisi terminal, s’aixecava amb la mateixa força eixordadora un altre de diferent.

Existeix alguna raó que pugui explicar aquest dinamisme de Reus, que s’ha expressat en els pioners fundadors de Campsa, de les companyies ferroviàries, de la primera diligència d’Espanya, de les cadenes hoteleres sorgides a la ciutat o dels grans naviliers?

Teoria de Reus

El periodista i escriptor Joan Antoni Domènech, referent en la informació empresarial de Reus i del Camp de Tarragona, ha creat una tesi pròpia que l’ha bajetaja com a ‘Teoria de Reus’, prou sucosa com per parar-hi esment, i ho ha desenvolupat en un llibre de capítols breus -‘Històries empresarials de Reus’-, que acaba de veure la llum a les llibreries i que compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus i un grapat d’empreses.

El llibre teoritza sobre el per què del gran dinamisme econòmic i social de Reus al llarg dels últims segles. “Un fenomen que no pot explicar-se únicament per la força inicial que va proporcionar el seu mercat i el comerç de vi i aiguardent”, relata l’autor. El llibre recull un bon grapat d’històries —algunes d’elles inèdites— que pretenen exemplificar “aquest increïble dinamisme empresarial”.

‘Les dificultats han fet gran Reus’

Primera teoria: “Les dificultats han fet gran Reus”. “Cal espigolar molt per trobar un model històric de dinamisme econòmic i empresarial similar al de Reus, i no sols a Catalunya. En condicions semblants de població i recursos es fa difícil llistar un nombre de poblacions que s’hi puguin comparar. Almenys va ser així durant un parell o tres de segles. Un fenomen que no pot explicar-se únicament per la força inicial que va proporcionar el seu mercat i el comerç de vi i aiguardent”, explica Domènech.

“L’absència d’aigua serà clau en l’esperit emprenedor de la ciutat”, aclara l’autor. Un segon argument està definit “per la necessitat d’expansionar-se una vegada dominat el mercat local —amb l’aiguardent com a primer motor—, prenent com a base el port de Salou”. Tercer argument: “Les dificultats administratives —un patró pràcticament invariable— empenyeran encara més la societat local a la consecució de les seves metes creixents. L’absència de facilitats, en tots els àmbits, serà una constant que, en algunes ocasions, obligarà a posar en marxa iniciatives sorprenents, i un cert esperit col·lectiu empresarial i social serà clau també per crear a Reus un magma empresarial únic”.

Iniciatives sempre privades

La burgesia industrial, que aportarà riquesa i fama a la ciutat, tindria també un paper molt important, fonamental, per crear un Reus modern —obert a noves sensibilitats socials, amb la posada en marxa amb capital privat d’institucions com l’Institut Pere Mata o el Pantà de Riudecanyes i amb una forta aposta per la millora dels equipaments culturals.

Parlem d’empresaris que van crear les primeres refineries d’Espanya, i d’empresaris que instal.laran al polígon industrial de Tarragona la primera firma, Asesa. Reus comerciava amb el Port de Salou mentre Tarragona “ha estat incapaç de desenvolupar el seu fins fa cent anys”.

L’obra es basa amb una àmplia base d’informació documental cercada principalment en registres mercantils, però també a partir d’entrevistes amb familiars, treballadors i coneguts dels empresaris.

Cava espanyol nascut a Reus

El llibre aborda l’origen reusenc del segons banc de Tarragona -el Banco Comercial de Tarragona, de la societat d’Evarist Fàbregas i Eduard Recasens-, la conegudíssima firma de rentadoresa Crolls, creada a Reus per cinc reusencs, i el sorprenent cas d’un reusenc, Domènec Soberano, que en 1866 va patentar a Reus el primer cava d’Espanya. Cal llegir el capítol dedicat a ell per adonar-se que “a finals dels anys 90 del segle XIX quatre dels sis fabricants dels vins escumosos registrats a Catalunya eren de Reus. No va ser fins després de la Primera Guerra Mundial que Sant Sadurní d’Anoia va prendre el relleu de Reus com a capital de la indústria espanyola dels vins escumosos”.

Artemi Teixidó, Antoni Quinteiro, Enric Fontana Codina, Godofredo, ‘Godo’, Domínguez, Artur Suqué i Sucona -creador de la cimentera més gran d’Espanya, amb orígens a Reus-, Macià Vila o la història curiosa de l’edifici del Banc Bilbao de la plaça Prim formen altres apassionants relats desconeguts sobre la història dels èxits empresarials de la ciutat. La discreció ha fet que fins que no ha arribat la ploma de Joan Antoni Domènech – que recentment ha publicat un llibre-entrevista a Antonio Pont Amenós, president honorífic de Borges- el gran públic hagi desconegut aquests casos tan xocants.

Els germans Recasens

Un capítol destacat en aquest llibre és el protagonitzat per Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Els Recasens serviran d’exemple d’una manera de fer en què el risc i l’aventura formaran part de la motivació. Inicialment, els germans Recasens, mancats d’altres recursos, aportaran treball i idees. La injecció econòmica vindrà d’Evarist Fàbregas, el gran inancer reusenc de l’època.

“El Reus que va lluitar en contra de les adversitats, que va saber veure una clara sortida cap a la mar, que va fer del comerç el seu estendard, que va acomodar la revolució industrial imprimint-li una petjada local d’èxit, que va capitalitzar també la naixent revolució financera, que imaginà sempre sortides davant una crisi, que es va especialitzar en nous sectors, que va aconseguir recuperar el seu ADN empresarial després de la Guerra Civil no tindrà potser avui, en i, l’empenta del passat; però el Reus present manté encara les espurnes, amb esporàdiques fogonades de llum, de la seva capacitat emprenedora, un tret que no s’aprèn, el seu millor actiu”, conclou l’autor.

Reus, “sense ser capital administrativa, ni eclesiàstica ni militar, sense port, aconseguiria distingir-se i posicionar-se com a referent econòmic i d’embranzida social”, destacava Domenèch en la presentació del llibre, que ha estat saludat pel president de la Cambra, Jordi Just, que reclamava una segona part amb més casos. “Si alguns polítics tenen temps, que el llegeixin i entendran moltes coses que potser no han entès. Reus mereix atenció i fora bo que donessin suport a aquestes iniciatives sorgides del territori”, concloïa.

Jaume Garcia