El president Mas en l'acte d'homenatge a Macià
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres que Catalunya i el catalanisme “sempre han apostat per la convivència”, però també “per la seva llibertat”, en resposta al discurs de Nadal que va pronunciar aquest dimarts el rei Joan Carles. Durant l’ofrena a la tomba del president Francesc Macià en el 80è aniversari de la seva mort, Mas ha dit que el que es demana des de Catalunya és “que s’escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte”. “Volem decidir el nostre futur amb bona convivència i amb respecte amb els altres pobles d’Espanya i d’Europa”, ha reblat.
Mas ha participat aquest dimecres dia de Nadal en la tradicional ofrena floral a la tomba del president Francesc Macià, que va morir ara fa 80 anys. El president de la Generalitat ha destacat que “Catalunya segurament s’ha fixat uns horitzons llunyans” des de fa “molt de temps” i que l’homenatge a Macià “és una demostració que la voluntat de Catalunya d’aspirar a la seva llibertat i al màxim d’autogovern possible no és d’ara”, sinó que “fa moltes dècades” que hi aspira “en plena convivència amb els demés”.
Després que el Rei, en el seu discurs de Nadal, fes referència a una “actualització de les normes de convivència”, el president ha recordat que Catalunya i el catalanisme “sempre han apostat per la convivència”, tot i que “al costat de la convivència també ha apostat per la seva llibertat, que les seves institucions fossin les que governessin el poble de Catalunya”.
“Se’ns demana actualitzar les normes de la convivència, que fem les coses d’acord amb les normes que ens hem donat”, ha dit, “nosaltres el que demanem és que s’escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte”. El president ha remarcat que hi ha “una veu molt majoritària” que “reclama poder decidir el futur col·lectiu no en contraposició ni amb baralla amb ningú, sinó amb bona convivència”.
Mas ha recordat que el 2014 serà “un any carregat de simbolisme” per Catalunya “perquè farà 300 anys que aquest poble va perdre les seves llibertats, les seves institucions i els seus drets col·lectius”. “Fa 300 anys d’aquella derrota que el poble de Catalunya va saber transformar en un treball de cada dia per mantenir viva la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura i les seves aspiracions de llibertat”, ha recordat.
