Vaig llegir un article de Jofre Llombart: “El cove i el peix”.
Deia Llombart: “Rajoy no pot afluixar en res. Però és que tampoc vol. Rajoy oferirà, com a molt, una reforma del finançament autonòmic amb paràmetres que siguin un punt més
Sebastià Barrufet és periodista
beneficiosos per les comunitats que surten més perjudicades: Madrid i Catalunya. I ho podrà fer perquè toca (el sistema caduca l’any vinent), i perquè sap que és l’únic que pot fer. I ja està. Res de blindar les competències en Ensenyament, res de retirar la llei Wert, res de cedir la última paraula en infrastructures, res de reconèixer Catalunya com a nació i molt menys fer un pacte fiscal. No cal patir: es pensen que donant peixet, Mas picarà. Però ni Mas picarà ni qui va el dimecres vinent a la Moncloa és només Mas. És Mas, és Junqueras, és Espadaler, és Rovira, és Herrera, és Nuet, és Fernández, és Arrufat, és Forcadell, és Casals, és Álvarez, és Gallego, és Reyes, és Rigol, és Vila d’Abadal, és Abad, és González, és Puigdemont, és Trias, és De Gispert, és Vinarós-El Pertús ple de gent que ja no volen el peix al cove. Volen el cove i el peix”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es van reunir durant dues hores i mitja a La Moncloa. El president espanyol va sortir a rebre Mas prop d’una porta flanquejada per les banderes catalana, espanyola i europea. Van encaixar la mà primer amb rostre seriós i van intercanviar alguns comentaris abans d’encaixar les mans de nou a petició dels fotògrafs.
Mas va compareixer al Centre Cultural Blanquerna, la seu de la Generalitat a Madrid, per explicar com havia anat la trobada. El president Mas va anar a Madrid disposat a escoltar i a parlar de tot. Va anar-hi carregat de propostes sobre economía, estat del benestar i finances publiques.
Mas va afrontar la trobada després de dos fets importants dins el seu grup polític: la dimissió del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, i la confessió de l’ex-president de la Generalitat i fundador de CDC, Jordi Pujol, sobre l’existència de diners amagats a Andorra durant més de trenta anys.
En conferencia de premsa, va explicar que Pujol renunciava a tots els càrrecs honorífics de CD i CiU, i a les prerrogatives que tenia per haver ocupat la presiència. Mas assegura que el cas Pujol “no resta força” al país, tot i que admet que “potser sí que li resta ànim”. Mas va afirmar: “Un país és més fort i té més actius que els que pugui representar una persona concreta”.
L’última reunió feta pública entre Mas i Rajoy va ser el dia 29 d’agost de l’any passat, poc abans de la Via Catalana, el president de la Generalitat hi va anar per sondar la posició de Rajoy sobre la consulta. La reunió que sí que va deixar fotografia i conferència de premsa posterior, és la del setembre de 2012, després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Mas hi anava a negociar el pacte fiscal, amb el suport d’una àmplia majoria parlamentària (CiU, ERC i ICV-EUiA). ‘Això no ha anat bé’ és la frase que en va transcendir. La conseqüència en fou la convocatòria d’eleccions el 25 de novembre.
Tanmateix, aquesta vegada el president va dir que res no ha acabat, que el diàleg segueix obert i que tornarà a insistir i fer el que calgui per aconseguir que la celebració de la consulta del 9N sigui legal i si fos posible d’acord amb l’estat. Això mentre la dirigent del PP a Catalunya, Alícia Sànchez Camacho, explicava que el president de la Generalitat ha lliurat a Rajoy un document amb propostes, però Rajoy ha traslladat a Mas que la consulta “no és legal” i no es realitzarà.
Oriol Junqueras es reafirma en la idea que “no hi ha altra sortida” que mantenir el full de ruta cap al 9-N. El líder d’ERC assegura que “una vegada més s’ha posat de manifest que l’estat espanyol no escolta els catalans”. Tenia molta raó el col·lega Jofre Llombart: No només Mas va anar a Madrid, també hi eren els que no en tenen prou amb el peix, volen EL PEIX I EL COVE.
Sebastià Barrufet Rialp, periodista
