Martí Fernández: ‘No saps quan serà l’última vegada a l’escenari’

🔊 Escoltar la notícia

Martí Fernández Paixà és una jove promesa de terres tarragonines. Procedent de Montbrió, aquest jove va debutar en el món del ballet quan tenia tan sols 16 anys i actualment treballa al el ballet d’Stuttgart, la ‘Masia dels ballarins’, com ell mateix el defineix durant l’entrevista. D’ençà va començar no han deixat de ploure les ofertes per importants representacions en una de les escoles del ballet més importants del món.

Com vas començar en el món de la dansa?

Després de veure un festival quan tenia 3 anys me’n vaig adonar que era el que volia fer. Als 4 anys ja començava a ballar a l’escola de Montbrió fins als 12 anys que vaig marxar a Tarragona amb ganes de dedicar-me a nivell professional. Als 16 en un dels concursos on participava em van oferir dues beques, una per Zurich i l’altre a Stuttgart. Vaig escollir Stuttgard on em vaig formar fins als 19 anys. Ara hi treballo.

Què significa per un ballarí professional treballar a Stuttgart?

Allí hi ha una de les millors companyies del món. Ha guanyat dos vegades el premi de la companyia de l’any. Per molts ballarins és un somni.

Com és el teu dia a dia?

Assajo unes vuit hores al dia. Des de les 10,30h del matí fins les 18h de la tarda, això sí, parem per dinar. Però inverteixo més hores sempre que necessiti reforçar una coreografia, o entrenar al gimnàs o també si he d’ anar al fisioterapeuta.

Quin ha estat el moment més complicat de la teva carrera?

En concret m’encordo de quan estava a Espanya i començava a ballar, a l’escola no estava ben vist que els nois ballin dansa clàssica, com en molts altres llocs. Però jo vaig veure que sinó ballava no sabia que fer amb la meva vida. En ciutats grans s’està treballant molt aquest estigma.

Què és el que més trobes a faltar?

Trobo a faltar el clima però he de reconèixer que el fred em va bé per treballar.

Quin és el teu ballarí de referència?

Soc un gran admirador de la Tamara Rojo.

I el teu repte com a ballarí?

Òbviament poder arribar a lo més alt d’ una companyia. Però jo el que vull fer és ballar, el que m’ agrada. Jo ballant és com expresso els meus sentiments i com em sento bé. El meu objectiu és poder ballar les màximes actuacions possibles.

En quins projectes estàs?

Ara estic amb la Bella Durment, una de les millors representacions que tenen i també estic treballant amb una producció que combina el ball i la interpretació.

Quan et veurem actuar a Catalunya?

Vaig actuar fa poc a una gala benéfica per la leucemia, però no tinc previst tornar tot i que hi ha projectes puntuals de cara al juliol del 2016.

Com combines la carrera professional amb la vida personal?

No tens molta vida social en aquesta professió. Però si realment estimes la dansa et compensa.

Quina ha estat l’obra que més t’ha marcat?

Una obra que li vaig dedicar al meu avi quan va morir i una altre on em va tocar el paper principal de noi. L’obra explica la història d’una noia que està en un centre psiquiàtric. Combina l’alegria i el plor.

Una vegada a Stuttgart t’han sortit oportunitats?

Hem tingut una producció que era La Nit d’ Stravinski i en una de les 2 representacions em van donar l’oportunitat de fer-ho amb la protagonista principal. No tenia cap experiència com a solista i tan sols vaig tenir dos setmanes per preparar-me. Va sortir molt bé es van sorprendre molt els directors i m’han donat més oportunitats.

Has tingut una carrera molt ràpida. Et fa por?

Considero que no has de tenir por a la vida. Com més coses facis millor. Puc acabar als 25 o als 40 anys. No saps quan serà la teva última vegada a l’escenari.

Tens algun ritual abans d’entrar a l’escenari?

Molts ballarins en fan però per mi es fonamental relaxar-me. M’agradar que compensi el meu esforç. Respiro i sobretot repaso tots els passos una hora abans a lescenari. Deixar la ment en blanc.

Brigitte Urzaiz