A poc més de mig any perquè se celebrin les eleccions municipals anem veient com es produeixen els primers moviments en el tauler polític de Salou, i el que era un secret a veus s’oficialitza: Formació Units per Salou (FUPS) i el Partit Socialista de Catalunya (PSC) acorden presentar una candidatura unitària.
Sense entrar a qüestionar les estratègies que lliurement poden adoptar els partits polítics, és evident que la decisió adoptada llança dues veritats.
La primera d’elles és que l’actual FUPS no té res a veure amb aquell partit que va fundar Esteve Ferran, el que fora alcalde de Salou entre 1990 i el 2007. Ferran va deixar Convergència, el que havia estat el seu partit de tota la vida, decebut per la posició de la formació nacionalista en el procés de segregació, creant una plataforma electoral, sota les sigles Ferran Units per Salou (FUPS), i guanyant tots els comicis als quals es va presentar com a líder d’aquest partit.
No obstant això Pere Granados, actual alcalde de Salou, mai ha tingut el coratge de presentar-se en solitari sota aquestes sigles (que van perdre la seva naturalesa quan l’any 2010 va eliminar la referència al fundador del Partit, Esteve Ferran i va passar a denominar-se “Formació Unitat per Salou”) a uns comicis locals, sinó que sempre ho ha fet en coalició, sota el paraigua de CiU i Junts, fins que ha donat per esgotat aquest “matrimoni de conveniència”, decidint substituir-los per altres sigles en les quals acollir-se, les del PSC.
Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions, jo tinc la meva, i és que ens trobem davant un camaleó polític, que representa a la perfecció aquella frase de “el fi justifica els mitjans”, un polític capaç de canviar de color sense immutar-se, que ha sabut aprofitar-se de les sigles d’altres partits per a aconseguir mantenir-se en l’alcaldia, sota la matraca que és el candidat d’un partit municipalista, però que mai s’ha presentat en solitari a unes eleccions sota les sigles del partit al qual diu representar.
La segona veritat és que el PSC busca desesperadament marcar una xinxeta en el mapa de la província de Tarragona per a poder “presumir” que ha aconseguit l’alcaldia de Salou (està per veure), i curiosament coincideix amb Granados en allò de “el fi justifica els mitjans”, perquè no li ha tremolat el pols a crear una gestora que dirigeixi aquest “nou destí”, sense importar-li gens ni mica les conseqüències dels seus actes.
En aquesta ocasió, igual que en l’anterior, que cadascú extregui les seves pròpies conclusions, la meva és que el PSC va deixar de ser alternativa real de govern a Salou fa molt temps, i avui prefereixen diluir-se en coalicions electorals, perdent la seva identitat pròpia a costa d’aquesta xinxeta en el mapa.
Sé que molts veïns de Salou no veuen amb bons ulls tot el que està esdevenint, i a ells em dirigeixo per a dir-los que a Salou no tots els partits pensem que “el fi justifica els mitjans”. En política no tot val, i qui així opini ens té a la seva sencera disposició.
Mario Garcia és portaveu municipal del PP a Salou
Equip de redacció
