Imatge d’arxiu de la platja Costa Daurada de Roda de Berà. Foto: Cedida.
Demà dimecres, 10 de juliol, el secretari de Polítiques Sectorials de la UGT de Catalunya, José Antonio Pasadas; el secretari general de la UGT Comarques de Tarragona, Joan Llort; i representants de la plataforma SOS Socorristes, impulsada per la UGT oferiran una roda de premsa per denunciar la situació que viu actualment el col·lectiu que ha de garantir la seguretat de les platges catalanes.
El sindicat afirma que “des de l’any passat denunciem que no es pot entendre que Catalunya, capdavantera en nombre d’arribades turístiques anuals, reguli el sector del socorrisme mitjançant una llei de 1972 que preveu uns mínims perquè després cada ajuntament -des de l’àrea consistorial que cregui oportuna- ha de fer valer per crear els seus dispositius de seguretat”.
Quaranta-set anys més tard, aquests mínims “han quedat evidentment desfasats”, i cada consistori regula el servei de socorrisme a les seves platges “amb un criteri més o menys encertat”, pel que fa als efectius i la durada del servei tant per temporada com per horari, com de mitjans tècnics, el que provoca resultats molt dispars, sosté la UGT.
En aquest sentit, reivindiquen una normativa catalana actual, que reguli aquests mínims exigibles: pel que fa a efectius, a la Costa Daurada “haurien d’incorporar-se almenys 90 socorristes més dels que actualment hi ha per garantir la màxima seguretat de les seves platges”; i l’obligatorietat que els plecs municipals per licitar el servei de socorrisme siguin per a, com a mínim, 4 mesos. A més, pel que fa a les condicions laborals del personal, “el nostre sindicat denuncia que cap dels plecs de condicions per licitar el servei de socorrisme a les platges de la demarcació compleix actualment les condicions econòmiques del conveni col·lectiu sectorial”, exposen des de l’UGT.
La falta de recursos econòmics destinats pels ajuntaments al servei de socorrisme en platges “provoca la precarització de les condicions dels treballadors i treballadores, als quals no se’ls aplica el conveni col·lectiu sectorial, i això es tradueix en menor salari, llargues jornades de treball, alta taxa de temporalitat i inestabilitat laboral, etc”.
Equip de redacció
