Fortificacions i trinxeres de la línia de defensa republicana al coll de Balaguer. Foto: Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
L’Hospitalet de l’Infant commemora, aquest 2018, el 80è aniversari de l’arribada del camp de presoners a la vila, els treballs a les fortificacions militars del Coll de Balaguer i els bombardeigs massius sobre la població costanera. L’any 1938 fou també l’any de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament en què es va decidir el desenllaç final de la guerra civil espanyola. Per tots aquests motius, el Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant (CELHI) ha organitzat, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, les Jornades sobre la guerra civil espanyola 1936-1939 per aquest mes de març.
Aquestes jornades inclouen un cicle de tres xerrades i una exposició. Tots els actes se celebraran a la Sala Ferrer Malet de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou de l’Hospitalet de l’Infant i les conferències, a les 19.30 hores, exactament.
La primera xerrada, prevista per al dilluns 12 de març, duu per títol ‘La guerra civil espanyola a l’Hospitalet de l’Infant 1936-39’ i anirà a càrrec de l’expert en història local Alfons Tejero Farnós. Tejero tractarà en aquesta conferència dels primers dies de guerra, dels hospitalencs que van anar al front, dels bombardejos, del camp de presoners, de la construcció de les fortificacions del coll de Balaguer, de la caiguda de la vila i de la retirada . La seva presentació anirà acompanyada de més de vuitanta imatges, la majoria de l’època, i es podran veure les fotografies aèries realitzades per l’Aviazione Legionaria italiana durant el bombardeig de l’Hospitalet de l’Infant.
La segona xerrada, programada per al dilluns 19 de març, es titula ‘La defensa de costes a l’Hospitalet de l’Infant durant la guerra civil espanyola 1936-1939’. Tal com explicarà Adrià Cabezas Sánchez, doctor en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB), a l’Hospitalet de l’Infant s’hi van construir un bon nombre d’emplaçaments artillers i posicions defensives com trinxeres i nius de metralladores. Aquesta població va ser, a més, l’única de tot Catalunya, on es va projectar veritablement un desembarcament de tropes franquistes, després que l’aviació i fins i tot un submarí vigilessin durant un cert temps el poble per recopilar tota la informació possible per realitzar l’anomenada operació, tal com destacarà Cabezas.
A la darrera xerrada, que s’oferirà el dilluns 26 de març, Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), parlarà de la batalla de l’Ebre, l’episodi bèl·lic més important de la guerra civil espanyola, perquè va acabar marcant el final del conflicte.
El dia 19 de març a les 19.30h, a més, s’inaugurarà l’exposició ‘Ruixats de foc: els bombardeigs a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre’, cedida pel Centre d’Estudis Vila-secans (CEVS), que es podrà veure fins a finals de març. En aquesta mostra, s’hi expliquen, a través d’un seguit de plafons, tots els aspectes relacionats amb aquests bombardejos aeris a la població civil, una tàctica militar que es va implantar per primer cop a la guerra civil espanyola i que sols entre les comarques tarragonines i ebrenques va provocar unes mil tres-centes víctimes. S’hi parla de l’aviació i dels avions, de les estratègies i tàctiques dels atacants i de les que van prendre les diferents ciutats bombardejades per a defensar-se i que han deixat abundant patrimoni material i immaterial, com puguin ser els refugis antiaeris. Així mateix, s’hi fa l’anàlisi i descripció de diferents fets a cadascuna de les comarques estudiades.
Equip de redacció
