‘L’escut dels Pallaresos surt al costat del de ciutats com Hèlsinki, Brussel·les i París’

🔊 Escoltar la notícia

Els pobles petits poden encabir grans projectes. Com per exemple les segones jornades modernistes Els Pallaresos 1900, que aquest dissabte ha posat en escena tot el seu potencial atraient a centenars de visitants al nucli històric gràcies a l’acció combinada del llegat de Jujol i a la capacitat de seducció demostrada pel comitè organitzador, capaç de convèncer a municipis com Tarragona, Reus, la Secuita, Roda de Berà, la Canonja i Constantí a estar presents a la cita per configurar un producte turístic competitiu de primer ordre. De fet, els ressons han arribat a ciutats com Alcoi i Lleó, que també han volgut estar presents a les jornades.

Prop de 200 persones s’han caracteritzat d’època i han participat en el passacarrer pel centre del poble lluint vestits de classe alta amb el màxim rigor històric, mostrant la classe treballadora en ebullició permanent, un grup de dones desitjoses de fer safareig en els rentadors privats dels senyors Bofarull i les reivindicacions d’un grup de sufragistes disposades a tot per a reclamar el vot per al gènere femení. La seva lluita era portada de ‘La Veu dels Pallaresos’, un setmanari regionalista efímer editat expressament per les jornades i que destacava precisament com el 1920 les dones dels Estats Units havien accedit per fi al dret al vot. Una representació que ha anat a càrrec del grup de teatre social Veus de Dones, del Baix Gaià. “El que fem avui -relatava la Danina Martínez, acompanyada de la Lídia Coromines i la Blanca Guillén- és recrear un grup de dones sufragistes estatunidenques i angleses, i demà es comptarà amb un míting d’una sufragista americana que animarà a les catalanes a defensar el seu dret al vot. Vam formar-nos el Dia de la Dona de l’any passat, i des de llavors hem fet performances tant en aquesta fita o en el Dia contra la Violència de Gènere. Enguany hem volgut representar la lluita de principis del segle passat pel reconeixement dels drets de les dones perquè vam ser conscients que hi havia encara grans temes que no s’havien aconseguit en una època tan propera”. La seva és una actuació fidel als detalls, encara que no estava previst que es llencessin damunt dels cavalls com la sufragista anglesa que es va convertir en icona del moviment. Amb tot i això, reconeixien que “vam tenir una representació a l’Arboç que va ser bastant heavy. Els homes es van posar molt en el paper, i la veritat és que ens va agradar molt la interacció amb el públic”.

L’experiència s’ha completat amb la representació multitudinària d’una boda del mateix any, basada en personatges reals i una història d’amor de les d’abans, dins de l’església de Sant Salvador. Amb el recinte ple a vessar de família (de teatre) i curiosos, el calidoscopi que es veia fora del temple sumava l’obertura, per part dels seus propietaris, dels baixos dels habitatges amb empremtes modernistes gràcies a la inestimable col·laboració d’un poble bolcat i fins a quaranta activitats que permeten reproduir un duel a espasa; integrar a la canalla en el món dels jocs tradicionals; degustació de vins de la DO Tarragona i la bodega Vives Ambrós i complementar la visita amb espais per gaudir d’un bon vermut de Casa Padró o una graellada de carn ucrònica però agraïda a l’hora de dinar, que completava l’oferta de restauració local. Tot plegat embolicat en mercats d’antiquaris i d’entitats i espectacles i música en viu.

“Les primeres jornades van ser un èxit i teníem la responsabilitat i el compromís de fer-ho millor”. El regidor de Cultura, Samuel Urbano, destacava que enguany “s’han incrementat la varietat i el nombre de les activitats”, posant èmfasi “en la implicació del poble i de les entitats. També tenim la sort que ens acompanyen diferents ajuntaments, entre els quals es troba Reus, ciutat modernista per excel·lència, i d’altres com Tarragona que ens permeten fer territori per potenciar tots junts el modernisme”.

En aquesta mateixa línia s’expressava la regidora reusenca responsable de l’àrea de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. “Enguany tenim presència amb estand propi. Sempre he estat defensora de treballar per aportar no només a Reus sinó al conjunt del nostre territori. Per tant, quan membres de l’organització i el mateix regidor de Cultura em van venir a veure per explicar-me el projecte i proposar-nos participar-hi no vaig tenir cap dubte. La temàtica ens uneix molt, perquè a Reus també tenim molt de patrimoni modernista. Tenia tot el sentit ser-hi present. Cal fer pinya i sumar”, afirmava.

L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, refermava aquesta visió metropolitana. “Nosaltres ja vam participar l’any passat en la inauguració d’aquestes jornades. I com també disposem de patrimoni de Jujol, vam elaborar una sèrie de publicacions que les donaven a conèixer i les tenim aquí muntades en una carpa feta des de l’ajuntament per fer-ne divulgació. Sabem que des de l’any passat aquestes jornades han agafat una força impressionant i, per tant, Constantí hi havíem de ser presents. Som ajuntaments que tenim molta història i quan col·laborem els projectes agafen més embranzida”.

Per la seva banda, el director de les jornades, Xavier Marcos, es mostrava  més que satisfet per la resposta popular. “Només cal veure la nombrosa participació de gent caracteritzada d’època. Sobrepassem amb escreix el nombre de gent de l’any passat, i demà encara n’esperem més. A més, cal tenir en compte que el poble s’ha fet seva la festa. Portem vora de tres mesos en els quals hem fet taller perquè la gent que ho vulgui es pugui confeccionar els seus vestits i l’acolliment ha estat brutal”. Als 40 estands presents enguany se li ha de sumar l’increment de l’espai destinat a acollir-los: “Fixeu-vos que hem augmentat en un 50% respecte a l’any anterior les zones del poble que acullen activitats”, explicava Marcos, que aprofitava per ressaltar “la quantitat de municipis que han volgut estar presents en aquestes jornades. Des de Tarragona fins a Reus, passant fins i tot per ciutats com Alcoi i Lleó. Afortunadament, aquest projecte s’està escampant i ens ha permès situar-nos al mapa. Entre altres coses perquè aquest equip, que ha treballat des del mes de febrer de l’any passat intensament, ha aconseguit fer entrar els Pallaresos en la Ruta Europea del Modernisme. L’escut dels Pallaresos surt al costat del de ciutats com Hèlsinki, Brussel·les i París”, exclamava amb orgull.

I de cara al futur, cal comptar amb l’embranzida que ha suposat la catal·logació per part del govern de la Generalitat de la Casa Bofarull com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Un nomenament que “incrementa el prestigi del nostre poble. Tot va lligat amb el patrimoni que tenim, herència de l’arquitecte Jujol, i que ens donarà a conèixer per tot el món”.

Només han calgut dues jornades perquè les entitats dels Pallaresos fessin seves el projecte. . Aleix Poblet és l’excap de la Colla Gegantera i actualment militant de base disposat a anar on faci falta si la feina li ho permet. Com els prop de cinquanta membres que composen l’entitat i que s’encarreguen de donar vida als quatre gegants vuit capgrossos i la Mulassa. Mentre es preparava per formar part del passacarrer, deixava clara la “importància de participar en unes jornades que estan agafant molta envergadura. Sempre col·laborem en totes les festes i en una així no hi podíem faltar. A més, al local nostre hem posat una barra per servir menjar i begudes com a manera d’implicar-nos encara més en la festa”, assenyala.

El viatge al passat es reprodueix arreu. Els membres del club de petanca es vesteixen per a l’ocasió i mostren el seu joc sota la llum de les regles de llavors, i l’associació de jubilats treia a passejar un alambí similar a una màquina de vapor que destil·lava un alcohol que podria passar perfectament com a combustible per a un Fokker biplà. Els que tampoc han volgut faltar a la festa són els membres de la Penya del Nàstic dels Pallaresos. El seu president, Joan Pere, explicava com enguany han volgut recrear, en forma d’homenatge, el Cafè del Centre on es va fundar el Club Gimnàstic. Nosaltres l’hem rebatejat com a Cafè Major, en referència al carrer on tenim la seu, i honorar d’aquesta manera el club que ens estimem”. La sorpresa per aquesta edició és “la inauguració de l’escut amb trencadís que ens ha fet un artista local”, que vindrà acompanyat d’un esmorzar popular per als socis, que vindrà acompanyat d’un sopar o dinar depenent de la seva disponibilitat, així com un vermut rumbero que sempre és un èxit. Intentem donar el màxim de vida possible al poble i que la gent vegi que estem vius”, afegia.

Els visitants no només podran visitar Casa Bofarull (cinc euros l’entrada, amb inscripció prèvia a la Casa), sinó que podran accedir gratuïtament a zones obertes gratuïtament al públic que recreen l’atmosfera modernista i rutes guiades (amb codi QR inclòs) que permeten apreciar els detalls. Una d’elles és Ca l’Andreu, ubicada davant mateix de l’església i encara habitada pels descendents dels que van encarregar Jujol tot un seguit de millores. Els baixos de l’habitatge mostren la seva empremta, amb l’ajut d’un muntatge audiovisual que ajuda a no perdre’s ni un detall. El Josep Maria Fortuny Miró és la sisena generació. “El meu pare, que era l’hereu directe, va morir i ara hi viu la meva mare. La veritat és que és una casa on hi he passat tots els estius d’ençà que hi vaig néixer i que m’ha permès veure la transformació d’un poble de 400 habitants a un de vora 5.000. Estem molt contents de poder ensenyar part d’aquesta casa privada on encara s’hi fa vida”. La cura en els detalls és pròpia d’una hibernació en el temps. “L’any 1991 els meus pares van fer una reforma molt important perquè temes com el de les bigues estava molt deteriorat. Al capdavall, és una casa molt antiga que cada any necessita reformes”, comentava. És el premi que suposa tenir cura del passat. És a dir, tenir futur.

Podeu consultar el programa complet clicant aquí

J.S.