Tots els nastiquers han entrat en èxtasi quan Barreiro ha marcat el gol que acabava amb el tortuós patiment d’un partit que mai no hauria d’haver arribat. Però ningú ho ha expressat de manera tant profunda com el delegat de l’equip grana, Josep Maria Grau. Ha arrencat a plorar desconsoladament amb el gol i ja no ha pogut aturar el moment.
Aleshores, uns quants jugadors reserves han envaït la gespa sabedors de la trascendència del gol, acompanyats del cos tècnic. Grau ha implosionat, ha desbordat la seva enorme humanitat amb un gest expressiu, instintiu, ple de coratge, infinit. El seu Nàstic havia jugat amb el diable durant una hora i mitja i l’havia arribat a reptar amb un penal en contra que el portava directament a Segona B.
Grau ha estat inconsolable i volcànic. Llàgrimes eternes. S’ha abraçat als que l’envoltaven, un rere l’altre, mostrant el dolor del cor grana. Quan ha acabat el partit amb la invasió de camp, seguia plorant de peu a la banqueta, cobrint-se aquell rostre que tot home vol amagar, traduint amb extrema sensibilitat el que es fa difícil d’explicar, en un dels finals de lliga més dramàtics que recordaran els temps, una tarda que ordenava infàmia i es rendia a la glòria.
Jaume Garcia
Fotos: Tarragona21
Equip de redacció
