L’editorial tarragonina Lo Diable Gros publica, aquest setembre, el llibre Salvador Seguí, el colós de l’anarquisme, que recull l’edició actualitzada i en català de tots els textos de Seguí feta pel filòleg Jordi Martí Font. Es tracta del primer recull exhaustiu, amb voluntat de reunir en un volum, l’obra completa escrita de Salvador Seguí.
El llibre, el segon de la col·lecció La Tramuntana dedicada al pensament contemporani, recull un aplec de textos de diverses procedències i formats, escrits, dictats i atribuïts al Noi del Sucre. S’hi inclouen conferències, ressenyes i cròniques de mítings, articles, cartes al director, cartes privades fetes públiques en algun mitjà, assajos teòrics, cròniques, ponències i dictàmens de comicis sindicals, entrevistes i la novel·la curta Escola de rebel·lia publicada pòstumament. La seva gran majoria van ser publicats en la premsa militant de la CNT o del seu voltant ideològic, però també en diaris i revistes generalistes.
Salvador Seguí ha estat un dels màxims dirigents de la CNT, una de les organitzacions més transcendentals de la història de Catalunya, peça fonamental en la seva creació i en la seva posada al dia com a alternativa llibertària i sindical. Amb la seva lluita, la classe obrera catalana i la de tot l’Estat aconseguiren la jornada de vuit hores i defensar els seus drets laborals i a la vida com poques vegades més s’ha aconseguit fer. En temps de pèrdua constant i diària de drets individuals i col·lectius, recórrer als textos de Seguí és no només conèixer de primera mà el pensament d’un dels referents inexcusables de la història de Catalunya del segle xx sinó, també, entendre com les lluites del segle passat són, en molts casos, les d’avui mateix.
El pròleg del llibre és escrit per l’historiador Xavier Diez i en ell hi diu que “no es tracta només que Seguí fos un bon coneixedor de l’obra teòrica de Luigi Fabbri (1877–1935), Émile Pouget (1860–1931) o, sobretot, de Cristiaan Cornelissen (1864–1942), a banda dels clàssics anarquistes o sociòlegs coetanis com Robert Michels, sinó que és aquest pintor de Tornabous qui estableix els principis teòrics que regeixen l’anarcosindicalisme tal com analitzem els historiadors de les idees i els moviments socials”.
Redacció
Equip de redacció
