Al llarg de l’estiu, les gosseres experimenten un increment en l’abandonament dels animals de companyia. És el cas, com en d’altres espècies, dels gossos llebrers. Des de fa més de 2.000 anys, tradicionalment s’han emprat aquest tipus de cans per caçar: és un animal seleccionat genèticament perquè només crien els ‘bons caçadors’. Un cop han deixat de tenir utilitat per als propietaris caçadors, el seu destí és –massa sovint– cruel.
“Se’ls castiga molt, pegant-los si no cacen ben, deixant-los d’alimentar, penjant-los, tirant-los de dalt a baix d’un pou…” i un sense fi de desagradables situacions. Ho explica el nou alcalde de Torredembarra, Enric Grangel, que juntament amb la seva dona es dediquen a salvar gossos llebrers abandonats i maltractats. Des de fa vuit anys, col·laboren amb SOS Galgos Espanya, una de les moltes associacions que treballen per protegir aquesta raça de gossos. A Catalunya, sosté l’alcalde, “si veus algun problema amb algun animal truques a la policia i ràpidament t’atenen”. Grangel descriu que “la llei de protecció d’animals és molt clara a Catalunya, i protegeix més els animals que no pas a Andalusia, Castella la Manxa o Extrmadura”.
D’aquests indrets, precisament, “ens arriben animals que venen amb por i costa treure’ls aquest sentiment de sobre”. Són gossos, afegeix, que “no han rebut mai una carícia i per això són molt agraïts quan veuen que tenen menjar segur, aigua a disposició, que no els hi aixeques la veu”. Per tot plegat, defensa Grangel, “són uns animals de companyia magnífics: a casa dormen molt i quan se’ls treu al descampat es fan un fart de córrer, o s’estiren a la gespa”.
Tres llebrers a casa
Grangel i la seva dona tenen tres llebrers a casa seva. Però, a més a més, cada cert temps acullen un nou company que tenen en condició de passada mentre li troben una casa d’adopció. És, davant de tot, un procés de solidaritat. “Portar un llebrer de Sevilla cap aquí és car: cal pagar el desplaçament, el protocol i tota la paperassa, desparasitar-lo, posar-li el xip, les vacunes…”. Per tot plegat, adoptar un dels llebrers rescatats per Grangel i les persones que col·laboren amb SOS Galgos té un cost aproximat de 300 euros.
El procés d’adopció requereix que tant la família que se’n farà càrrec com les condicions de la llar encaixin: “Hi ha llebrers que s’adapten molt bé amb altres gossos o gats, però n’hi ha que no. N’hi ha que surten dominants i d’altres que no tant”, resumeix Grangel. Per tot plegat hi ha una tasca prèvia d’estudi de la família i les circumstàncies, que analitzen tant Grangel com SOS Galgos, i que serveixen per determinar la idoneïtat o no de l’adopció.
En els anys que fa que desenvolupen aquest servei de salvament de llebrers, Grangel explica que ja n’han pogut recol·locar una vuitantena. “Quan portes un gos durant un temps, el cuides i aconsegueixes que es refaci, no hi ha il·lusió més gran que veure com s’adapta a una nova família, t’envien fotos i veus que són feliços”.
Joan Marc Salvat