Pla general de l’accés principal a l’Hospital Sant Joan de Reus. Foto: Roger Segura
El ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat la venda de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Generalitat pel preu simbòlic d’un euro. Aquest és un pas més per al traspàs de la gestió del centre que passarà a assumir el Govern mitjançant una Entitat de Dret Públic, en la qual el consistori mantindrà presència en el consell d’administració.
Està previst que el procediment es completi a finals de juliol. Amb el canvi de titular, la Generalitat assumirà el deute de l’hospital. L’aprovació ha comptat amb el suport del govern municipal (JxReus, ERC i Ara Reus) i Ciutadans, el vot en contra del PSC i l’abstenció de la CUP. Abans del plenari, la Junta General de l’hospital també s’hi ha mostrat favorable.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que ha estat l’economia la que ha fet que hi hagi un canvi en la governança de l’hospital. Però ha assegurat que serà l’única cosa que canviarà per als ciutadans perquè “es manté un servei de salut de qualitat i competitivitat”. Segons Pellicer, la Generalitat s’ha compromès a “mantenir i ampliar” la cartera de serveis. “L’hospital Sant Joan continuarà sent un hospital de referència”, ha remarcat.
L’alcalde ha recordat que el procés es va iniciar fa tres anys i que ha estat “llarg i complex”. De fet, està previst que finalitzi el proper 22 de juliol. “No tenim cap dubte que és la millor solució atesa la situació” de deute del centre, ha indicat el batlle, que ha manifestat que “l’actual situació d’emergència ha posat de manifest la necessitat d’avançar els tràmits”.
Deute i passos a fer
La situació econòmica de l’hospital l’ha explicada el regidor de Salut, Òscar Subirats, que ha apuntat que el centre va tancar el 2019 amb un patrimoni net, en negatiu, de 3.188.000 euros, mentre que l’exercici del 2019 va registrar un dèficit de 142.000 euros. “Aquest patrimoni net és el que va situar la societat en causes de dissolució. És llavors quan es va optar per la venda de la societat”, ha apuntat.
L’aprovació de la venda per part del plenari i el consell d’administració és el primer dels quatre passos que falten per completar el procés. Un primer punt que finalitzarà “a finals de maig o principis de juny” amb la signatura davant notari per part del consistori i de la Generalitat, tal com ha concretat Subirats en roda de premsa. El segon és “l’assumpció de l’activitat sanitària” per part de les noves Entitats de Dret Públic (EDP) creades pel CatSalut. D’una banda, Salut Sant Joan de Reus Baix Camp, que gestionarà l’hospital, i de l’altra Salut Terres de l’Ebre, que s’encarregarà de dirigir l’hospital comarcal de Móra d’Ebre, que actualment també està sota la influència de l’Ajuntament de Reus.
El tercer pas serà que la Generalitat adquireixi el deute a llarg termini que el consistori té amb els bancs pels crèdits per la construcció de l’edifici de l’hospital. Finalment, caldrà traspassar l’immoble a l’EDP. Subirats ha concretat que aquests dos darrers punts està previst que es facin simultàniament el 22 de juliol.
Crítiques al ple
En el ple telemàtic, PSC i CUP han estat crítics amb la gestió del traspàs que ha fet l’equip de govern. La regidora del PSC, Sandra Guaita, ha afirmat que era “un dia trist” per a la ciutat. “No és només un tema econòmic, és un tema del model de gestió. Fins ara el teníem integrat i això ho perdem”, ha apuntat. També ha defensat la gestió que s’ha fet històricament de l’hospital i ha lamentat que la Generalitat no fes aportacions suficients per garantir-ne l’equilibri pressupostari. “L’Ajuntament sí que pot gestionar l’hospital, el que no pot fer és gestionar-lo amb un dèficit per part de la Generalitat. El problema és el mal pagament per part del CatSalut”, ha comentat.
Des de la CUP, Marta Llorens, ha lamentat que qui gestionarà l’hospital serà una EDP i no l’ICS, tal com defensaven. Llorens també ha denunciat “el joc de trilers” de les empreses de salut municipals i ha afirmat que el dèficit de l’hospital “ha estat fruit d’intentar organitzar el desgavell” de societats. La cupaire també ha criticat que el personal sanitari no hagi cobrat la Direcció Per Objectius (DPO) dels anys 2017, 2018 i 2019, fruit del conveni laboral que marcava que si l’hospital tancava l’exercici econòmic en negatiu, el personal no rebia els diners.
Finalment, la portaveu de Ciutadans, Débora García, ha indicat que “el canvi no és cap pèrdua de serveis per als ciutadans”, i ha defensat un model sanitari igual per a tot l’Estat, “no amb disset compartiments amb barreres d’accés al servei”.
ACN
Equip de redacció
