L’aigua del Consorci d’Aigües, lliure de microplàstics

🔊 Escoltar la notícia

L’aigua captada i subministrada pel Consorci d’Aigües de Tarragona està lliure de microplàstics. Així ho certifiquen els resultats preliminars de l’estudi en les aigües de consum de l’estat espanyol impulsat per l’Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento (AEAS) i que avui ha fet públic el Consorci, que ha reiterat la seva oposició a la interconnexió de xarxes per subministrar aigua a Barcelona.

“Es tracta d’una notícia molt rellevant per al Consorci, ja que aquestes conclusions reforcen la garantia de la qualitat de l’aigua que subministrem”, assegura Joan Alginet, president de l’ens. En el procés d’estudi, s’han analitzat mostres representatives de diversos punts de la xarxa de distribució del CAT en diferents períodes temporals.

Aquesta és una de les novetats més destacades que els responsables del Consorci d’Aigües de Tarragona han exposat aquest dimecres al matí durant el balanç anual del CAT davant els mitjans de comunicació. En xifres globals, els 69 municipis i les 26 empreses consorciades han consumit un total de 77,7 hm³ d’aigua durant el 2023, un 64% dels quals s’han destinat als municipis i el 36% restant a la indústria. Una dada semblant a la de l’exercici anterior que mostra, de nou, un notable increment en el consum d’aigua a la demarcació durant la campanya d’estiu, amb pics màxims registrats durant els mesos de juliol (8 hm³) i agost (8,4 hm³).

‘La indústria química, aliada del riu Ebre’

Els responsables del CAT han subratllat el paper de la indústria química del Camp de Tarragona a l’hora de reduir la dependència del riu Ebre: “Són uns aliats nostres”, han subratllat, de manera que han arribat a incrementar fins a un 18% l’autoconsum d’aigua regenerada: “Crec que la indústria és una gran aliada del riu. Si no hagués hagut aquesta recuperació d’aigua, el 2023 hagués estat el de més consum del CAT. Estem desaprofitant molta aigua de les depuradores en no donar-li un altre ús. Repsol té per objectiu el 2027 usar el 40% d’aigua regenerada, un objectiu molt ambiciós”, ha declarat el president.

El consum mensual fixa una mitja de 2,46 metres cúbics per segon. A l’estiu el consum augmenta (agost marca 8,4). “La llei que crea CAT el 1981 parla d’un màxim de 4 metres cúbics per segon i a Tortosa passen 300. Molts cops es parla des del desconeixement”, ha subratllat el president per visualitzar el poc impacte que té el minitrasvassament.

La sequera

Pel que fa a la situació de sequera, els responsables de l’ens han definit el 2023 com un “any de contrastos”. I, és que, en pocs mesos, el Comitè d’Emergència per Sequera del CAT ha activat en diferents fases el seu pla d’emergència (actualment, en fase de normalitat).

“L’eficiència hidràulica del CAT és del 99,3%, que contraresta amb el 50% de mitjana a Catalunya, una dada que hem de corregir de manera ràpida”, ha destacat el president del CAT. “Li donem molta importància al tema, i a Catalunya l’hem de treballar molt més”.

En aquesta línia, el president del Consorci ha recordat de nou que “no es planteja la interconnexió de xarxes. Si, finalment, d’aquí a uns mesos, es requereix transportar aigua en vaixell, des del CAT ho gestionarem i explicarem amb total transparència. Malgrat això, cal posar el focus en estratègies eficients i realment efectives com la inversió en recursos per incrementar l’índex d’aigua regenerada”, detallant la necessitat de dessaladores.

Al respecte ha subratllat: “Estem fent anàlisi i diagnosi de la infraestructura: la del CAT no arriba al Port de Tarragona, sinó que és la canonada d’Ematsa qui ho fa. Cal fer un treball compartit amb el Port, Ematsa i el CAT. Estem en fase de diagnosi de les inversions que cal fer si cal enviar aigua a través de vaixells a la zona de Barcelona. Em refirmo: el CAT actuarà amb máxima transparència, cal claredat i seguretat jurídica. El CAT subministra només al Camp de Tarragona, qualsevol canvi ha de comportar canvis normatius. El treball no és fàcil, la urgència demana actuar amb plenes garanties i màxima transparència, si l’aigua ve de l’Ebre s’ha de dir així. Serem exigents en tota la traçabilitat i que es faci amb totes les garanties”.

I ha abundat: “El debat sobre la interconnexió no és nou. Reitero que no respon a les necessitats que avui té l’àrea metropolitana de Barcelona malgrat la pressió que hi ha. No respon a un model d’equilibri territorial, sinó al contrari, fomentaria el desequilibri. Si a Barcelona o Girona hi hagués un riu com l’Ebre ja estarien interconnectats. Hem de plantejar fórmules de futur, com la dessaladora del Foix a Cubelles, per revertir en part l’aportació de l’Ebre, i dessaladora de Tarragona seria molt necessària”.

Projectes presents i futurs

El director-gerent, Josep-Xavier Pujol, ha detallat les inversions fetes. Durant els últims dotze mesos, el CAT ha finalitzat tres grans projectes que, plegats, sumen una inversió total de prop de 14 milions d’euros. A començaments d’any s’inauguraven les instal·lacions de desinfecció per llum ultraviolada a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla. Un equipament únic a Catalunya que ha permès ampliar i reforçar el procés de potabilització a través d’un mètode respectuós amb el medi ambient.

Així mateix, a mitjan any entrava en funcionament la variant de l’Ametlla de Mar. Una intervenció que va consistir en la substitució de 400 metres de tram crític de la canonada principal que es va impulsar amb la voluntat d’evitar futurs col·lapses com els registrats el 2020 i 2021. Aquesta nova infraestructura es va equipar amb fibra òptica per monitorar el seu estat a temps real. De la mateixa manera, s’ha desplegat fibra a través de més de 13.000 tubs i 85 quilòmetres de traçat de canonada i s’han realitzat dos diagnòstics integrals. El cost global del projecte s’ha enfilat fins als 8,3 milions d’euros.

Pel que fa a inversions a executar durant el 2024, el CAT preveu posar en marxa dos parcs fotovoltaics ubicats als dos centres de treball de Constantí i l’Ampolla. En total, es posaran en funcionament més de 8.500 plaques solars que generaran un 40% de l’energia necessària en les dues instal·lacions del Consorci.

Alhora, després de la seva adjudicació a finals de l’any passat, durant aquest 2024 s’iniciaran les obres de construcció dels dos dipòsits reguladors de Vila-seca i Cunit que han de dotar de més garanties la zona litoral del Tarragonès i el Baix Penedès. Aquesta serà una actuació destacada d’execució pròpia del CAT que requerirà una inversió global de 15 milions d’euros, cofinançats al 50% amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

Pobles necessitats de l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca

Finalment, es preveuen avenços importants en la connexió definitiva de l’Espluga de Francolí amb la xarxa del Consorci, així com en la redacció dels estudis encarregats pels consells comarcals de l’Alt i el Baix Camp que, en materialitzar-se, permetran l’arribada del servei del Consorci cap a municipis com les Borges del Camp, Alforja o Vila-rodona.

Es doblen les visites al CAT

Al llarg del 2023, han visitat l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla un total de 2.934 persones, el que suposa un increment del 130% respecte a les dades del 2022. En aquest sentit, les previsions per al present curs escolar són molt positives. En paraules de Joan Alginet, president del CAT, “si es compleixen les expectatives, entre els mesos de setembre i juny podrien acabar visitant el CAT més de 4.000 infants, joves i adults. Això, més enllà de representar un nou rècord en la història de l’ens, significaria sobretot que cada vegada més veïns i veïnes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre venen a conèixer en primera persona el funcionament dels engranatges del Consorci”.

35 anys del minitrasvassament

El 2024 serà un any destacat per al Consorci d’Aigües de Tarragona, ja que se celebra el 35è aniversari de l’inici del servei de subministrament d’aigua al territori. El CAT commemorarà l’efemèride amb un acte central a l’estiu i també es preveuen activitats complementàries per apropar la tasca del Consorci a tota la població beneficiària. El CAT vol implicar especialment els alcaldes joves, aquells que no van viure la creació del CAT.

Jaume Garcia