Lluís Ridao, al centre, conversant amb els alcaldes del Morell i Perafort, dissabte passat en una plantada d’arbres al Francolí. Foto: Tarragona21
Un dels grans problems que presentens rius, rieres i barrancs de Tarragona és la gran quantitat de brutíssia que acumulen. És una clara preocupació per part dels alcaldes. Alguns d’ells, consultats per Tarragona21, afirmen que el cas és ‘greu’. Justament aquest mes d’octubre s’ha commemorat els vint-i-cinc anys de la riuada del 10 d’octubre de 1994.
L’alcalde de Porrera d’aleshores, Sebastià Alvarez, avisava a aquest digital que la situació dels rius i barrancs ‘és pitjor’ que la d’aleshores, quan la riuada es va endur de tot i va provocar desbordaments.
L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, municipi que té cinc quilòmetres de terme discorrent en paral.lel al riu Francoí, ha titllat de ‘pèssim’ l’estat del riu quant a brutíssia i canyissam, fet que es complica perquè ‘ens dificulten molt poder fer nosaltres mateixos la neteja, com a Ajuntament’. La queixa és general entre consistoris. La responsabilitat de la neteja dels rius i rieres és de l’Agència Catalana de l’Aigua, que durant una dècada ha viscut una situació financera de col.lapse i dèficit continuat i no ha pogut fer les inversions necessàries.
En aquest context, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, afirmava a Tarragona21 el passat dissabte, abans de la llevantada,que la millora del riu Francolí es durà a terme ‘els pròxims deu anys’. L’ACA disposarà de cinc milions d’euros per fer front a les millores a Catalunya. Ridao ha reclamat també que els ajuntaments col.laborin no permetent que es construeix en zones de lleres, un altre dels problemes que l’ACA ha detectat.
Ridao manifestava que ‘després de molts anys de crisi econòmica, l’ACA torna a trobar-se en la situació de poder invertir diners de forma efectiva per poder recuperar els ecosistemes, també el del Francolí. Així mateix també farem una aposta pel sanejament, acabant les depuradores que queden i ampliant les que han quedat obsoletes, com la de la Pobla de Mafumet. Raonablement, en deu anys, la situació del riu Francolí haurà millorat molt quant a ecosistema i quant a seguretat’.
En conques internes es començarà a actuar en rius i rieres en zones no urbanes i properament començaran les neteges. ‘Seran una constant que es vagin netejant, per això dic que raonablement en deu anys tindrem espais més nets on l’aigua pugui laminar’. Davant uns aiguats com els recents a Múrcia i Alacant ‘poca cosa podem fer, però sí en els propers anys, actuant en els entorns dels rius perquè tinguin més seguretat’.
Pressió urbanística sobre els rius
El director ha destacat que el Consell d’Administració de l’ACA ‘aprovarà properament una línia de subvenció de cinc milions d’euros per endegaments en murs, esculleres i proteccions’. El més significatiu ‘és que l’ACA s’ha de centrar molt en la planificació urbanística. Els rius han estat pressionats per l’urbanisme i a conseqüència d’això vénen les desgràcies. Haurem de fer actuacions de correcció, però també de prevenció. Potser en llocs on hem urbanitzat haurem de tornar a posicions com quan el riu hi passava amb tota normalitat. Quan se’ns acusa d’entorpir les planificacions urbanístiques és per això. Ara vindrà l’època que prohibirem que la pressió afecti als rius’.
Ridao ha subratllat la feina que durant anys s’ha fet de millora de la qualitat de l’aigua del riu, una qualitat que no té res a veure amb els sovintejats episodis de contaminació que vivia el Francolí anys enrere.
J. Garcia
Equip de redacció
