Luis del Olmo a Roda de Berà. Foto: Cedida
“La ràdio va arribar a la meva vida en tren”, així va iniciar Luis del Olmo la xerrada-col·loqui que va celebrar el passat divendres a la tarda, recordant que el seu avi i el seu pare van ser ferroviaris. L’escenari escollit va ser un cop més el Museu de la Ràdio ‘Protagonistas Luis del Olmo’, impulsat per ell mateix i per l’Ajuntament de Roda de Berà, al 2012. El seu amor per la ràdio el va portar per tot el món a col·leccionar durant molts anys peces radiofòniques úniques, les quals, moltes d’elles, més de sis-centes, s’exposen en aquest museu rodenc, únic a Catalunya.
A la taula, al seu costat, va seure el seu bon amic Pere Virgili, director del Museu de la Ràdio. Ell va ser una de les persones que, l’any 1972, encapçalades per l’alcalde Fèlix Martorell, el van anar a buscar a la seva casa de la Via Augusta barcelonina per demanar-li que organitzés a Roda de Berà un festival semblant al de Benidorm. I ho va fer, va aconseguir organitzar catorze edicions del festival de l’Expo-Cançó, ubicant al mapa una Roda de Berà de tan sols 1.900 habitants. “Donaria la meva vida per tornar a reviure aquells anys. Roda de Berà va complir tots els meus somnis; esperava amb ànsia que arribés el cap de setmana per venir a Roda”, va dir del Olmo, parlant de la que ell considera la seva segona “patria chica”.
També va tenir paraules per recordar el seu descobridor, Ernesto Fernández Vázquez, qui en 1952 va fundar Radio Juventud de Ponferrada, i que recentment va morir als 101 anys. Com també les va tenir per Rodolfo Mosquera, les filles del qual es trobaven divendres entre el públic, “el culpable que jo m’apuntés per primer cop a un micròfon”. La seva carrera va continuar a Radio Asturias, on en aquell moment guanyava tres mil pessetes, i a la Voz de León, emissora que va deixar després de guanyar dues oposicions a Radio Nacional de España i marxar cap a Madrid. Pensant que viuria sempre a la capital va arribar-li de mans de Jorge Arández una oportunitat de treball a Barcelona. “I Barcelona m’atrapa”, va assegurar el periodista, “aquí he tingut tres fills i nou néts amb la meva gallega”, fent referència al que ha estat l’amor de la seva vida, l’encantadora Merche González.
Les seves intervencions van estar salpebrades amb diferents talls de so dels seus programes, com el que va emetre, amb tan sols 24 anys, des de l’edifici de la Voz de América de Nova York, o els inoblidables “Debates sobre el estado de la Nación”, amb els quals cada dimecres feia riure a tota Espanya. Aquestes cintes, més de 2.000, es troben també al Museu de la Ràdio, amb milers d’hores gravades amb els programes de Luis del Olmo des de l’època franquista fins els seus últims ‘Protagonistas’.
“Estan tots aquests moments feliços que vaig passar a la ràdio, immensament feliços. Tot i que també va haver-hi d’amargs”, va dir, referint-se a la banda terrorista ETA. “En vuit ocasions van venir a buscar-me per matar-me, una d’elles a Roda de Berà”. Episodi que es va saldar amb la mort de dos Guàrdia Civils. Va comptar amb catorze escoltes al llarg de la seva vida “gràcies a ells avui estic amb vostès aquí”.
També va dedicar unes paraules en memòria de Juan Miguel Gervilla, agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va perdre la seva vida a mans d’ETA l’any 2000. “Jo havia d’estar a Barcelona aquell dia però vaig marxar a Madrid el dia anterior per entrevistar al jutge Baltasar Garzón. Sobre les deu del matí va arribar una nota d’EFE que deia que ETA havia assassinat a Barcelona. Era al costat de casa meva. Venien a matar-me i Gervilla els va descobrir, va impedir que col·loquessin aquell cotxe bomba i va perdre la seva vida”.
En acabar la seva intervenció, Luis del Olmo va donar pas als assistents, els quals van fer-li preguntes molt diverses i li van demostrar que el continuen estimant i que Luis ha format part de les seves vides durant molts anys. “Els meus oients són tan bones persones que només recorden les meves pàgines blanques”, va dir davant tanta estima rebuda.
Equip de redacció
