El segon dia de la Setmana de l’Hidrogen del Port Tarragona se centra en la descarbonització de la indústria. Foto: Cedida
La Vall de l’Hidrogen de Catalunya i Enagas han presentat el projecte que pot impulsar Tarragona com a Hub de l’Hidrogen de Catalunya. La Vall i Enagas han proposat una iniciativa pública provada per construir una xarxa confinada d’hidrogen que uneixi els polígons nord i sud i el Port de Tarragona. Una infraestructura per donar servei a les necessitats futures de les empreses tarragonines i del Port a l’horitzó 2030 amb possibilitats de créixer amb una connexió a la xarxa troncal d’hidrogen Barcelona-Marsella.
L’anunci s’ha fet en el marc de, la segona sessió de la Setmana de l’Hidrogen que organitza el Port de Tarragona conjuntament amb la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, la xarxa d’innovació H2Cat, Acció de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), la URV, Apportt i el centre tecnològic de Catalunya, Eurocat. Es tracta d’una iniciativa per promoure l’hidrogen verd a Catalunya, aquest vector estratègic i energètic cridat a ser un element imprescindible per la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic.
En la seva intervenció, Isaac Justícia, director de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, i Jesús Gil, representant de l’empresa pública Enagas, han presentat la construcció d’una xarxa tancada d’hidrogen per donar servei al clúster petroquímic de Tarragona i al Port en la que han convidat a participar a tots els agents públics i privats per formar un ecosistema industrial al voltant del vector energètic de l’hidrogen verd.
|
Altres notícies: |
Els dos ponents han proposat la creació d’una xarxa confinada que uneixi els dos polígons Nord i Sud i el Port per afavorir la transició energètica cap a l’hidrogen i assegurar el futur de les empreses i dels llocs de treball de la industria química tarragonina. El projecte planteja en dues fases. Una a curt, amb horitzó 2030, per construir una xarxa que doni servei al clúster químic tarragoní i, un altra a llarg, que consistiria en la connexió d’aquesta xarxa tancada a la xarxa troncal que està previst que connecti Barcelona amb Marsella.
Els ponents basen la viabilitat del projecte en unes estimacions de les necessitats d’hidrogen molt importants: 41.225 tones de producció a l’any i 34.250 tones a l’any de demanda, només Tarragona. “Unes xifres que podrien ser encara més optimistes si aquesta infraestructura es fa”, ha explicat Justícia. “La creació d’aquesta infraestructura per part d’una entitat com Enagas, ha explicat Gil, és garantir que estigui “oberta a tothom”, primer a les empreses de l’AEQT i al Port i a zones limítofes, i després més enllà, la qual cosa contribuiria a crear un ecosistema que es podria autoabastir i exportar aquest element energètic estartègic.
El desenvolupament del projecte passaria per un procés comercial vinculant per detectar necessitats; per la firma d’un acord entre productors, consumidors i administracions; per l’impuls d’un estudi de viabilitat de la infraestructura; i per la cerca de finançament. En aquest darrer cas, els ponents confien en aconseguir finançament a través del proper Perte de descarbonització industrial. Segons Jesús Gil, a Tarragona “hi ha un alt grau de maduresa i hi ha altes possibilitats d’aconseguir el finançament per construir la xarxa confinada d’hidrogen”.
Potencial de Tarragona i descarbornització de Catalunya
El Tinglado 1 del Moll de Costa ha obert les portes a les 9h del matí per donar continuïtat a la segona edició de la Setmana de l’Hidrogen. El subdelegat del Govern, Santigo Castellá ha estat l’encarregat de donar la benvinguda en aquesta segona sessió a totes les persones assistents. Castellà ha remarcat l’enorme potencial que posseeix Tarragona per liderar la transició energètica Seguidament el director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Oril Alcoba ha exposat la seva ponència sobre la visió dels avanços a la indústria catalana en matèria de descarbonització.
A continuació s’ha donat pas a la primera taula rodona del dia sobre els grans projectes i l’impacte econòmic al territori dels projectes de l’hidrogen. Hi han participat el representant de Terrus Energy, Vijay Gopal, el representant d’Enagas, Jesús Gil, el representant d’Elysee, Carlos del Prestamo, la representant de Repsol, María Molina i el representant de Dow, Antonio Logroño.
En aquesta taula rodona s’ha constatat que “Tarragona té les condicions per ser proveïdora d’hidrogen del terç superior de la península”, però per assolir aquest objectius “cal una legislació clara perquè els inversors que volen produir, emmagatzemar i distribuir H2 facin el pas”. “Aquesta legislació europea, han acordat els ponents, ha de protegir la indústria local de la competència xinesa i dels EEUU i també ha d’ajudar a crear el mercat de h2 perquè les inversions vinguin a Tarragona”.
Segons els participants a aquesta taula, “actualment no hi ha les condicions per a introduir l’hidrogen en els processos industrials. “Cal que s’implementi una regulació a la UE i la seva transposició a la legislació espanyola, cal reduir els costos d’energia elèctrica, cal suplir la manca de producció d’energies renovables tant perquè es un mandat que cal complir i també per reduir el preu; i finalment, falta una xarxa de distribució forta i amb mes capacitat. A més a més, també cal saber la fiscalitat que tindran aquest nous vectors i de la descarbonització.
La taula ha conclós que es tracta “d’un repte comú i cal treballar conjunta per a la seva posada en marxa”. La petroquímica de Tarragona competeix a nivell global (exporta el 70 % de la producció) i està compromesa amb ciutadans, països i empreses amb el greendeal, però “cal col.laborar públic, privats i comunitat per saber que volem ser en el futur per al nostre ecosistema petroquímic”. Segons els ponents “hi ha diners disponibles per a invertir, però els inversors necessiten seguretat i que els ‘gaps’ estiguin clars com es resolen per tal que l’ecosistema sigui més estable, segur i confiat”.
Continguts de la segona jornada
La descarbonització dels ports és una iniciativa clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la millora de la sostenibilitat ambiental. El Port de Tarragona no és una excepció i ha emprès diverses accions per reduir les seves emissions de carboni, amb especial èmfasi en l’ús de l’hidrogen com a font d’energia neta. D’aquí l’existència d’aquesta segona edició de les jornades. L’hidrogen verd, produït a partir d’energies renovables, és vist com una solució prometedora per a la descarbonització del transport marítim i les operacions portuàries.
El Port de Tarragona està explorant diverses aplicacions de l’hidrogen com la producció i emmagatzematge que pot consistir en la creació de plantes de producció d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisi de l’aigua utilitzant energia solar o eòlica. Això inclou també el desenvolupament d’instal·lacions per a l’emmagatzematge segur de l’hidrogen. També infraestructura per al subministrament amb el desenvolupament d’infraestructures per al subministrament d’hidrogen als vaixells, incloent-hi estacions de càrrega i sistemes de distribució eficients o, el foment de l’ús d’hidrogen en transport i indústria.
Iniciatives de descarbonització al Port de Tarragona
1. Electrificació de les Instal·lacions Portuàries | Es treballa en la millora de les infraestructures elèctriques per permetre que els vaixells connectin a la xarxa elèctrica quan estan atracats, reduint així les emissions derivades de l’ús de generadors dièsel.
2. Energies Renovables | La instal·lació de plaques solars i altres fonts d’energia renovable per abastir el consum energètic del port és una prioritat. Això no només redueix la petjada de carboni, sinó que també contribueix a una economia més verda.
3. Eficiència Energètica | S’han implementat mesures per augmentar l’eficiència energètica dels edificis i equips del port. Això inclou la modernització de sistemes d’il·luminació i climatització, així com l’optimització dels processos operatius.
Equip de redacció
