.

Enric Batalla i Josep Maria Rosselló. Foto: Mayo Lorda

“Que ningú entre aquí si ha passat un sol dia a l’abric de l’estupor”, deia Cioran. En un racó de la Part Alta farcit d’història i bellesa arquitectònica medieval floreix una galeria d’art que senyoreja una gran exposició de Josep Maria Rosselló. L’estupor hi és present.

Situada just a l’esquerra de la Catedral, l’edifici Casa Balcells és la Casa del Cambrer, que fou residència del cambrer de la Seu, el segon càrrec en importància del Cabildo de la Catedral. Allí hi han dormit alguns dels personatges més rellevants de les èpoques medieval i modernes, com el Papa Lluna o la reina Joana Enríquez, mare de Fernando el Catòlic, que va morir en la seva estada a la ciutat l’any 1468.

En tan noble espai fa estada des de fa un any la Galeria d’Art La Catedral, que dirigeix Enric Batalla, una proposta d’una empresa privada de Barcelona que té un any de recorregut i que comença a desplegar-se amb exposicions. Ho va fer amb dues individuals, i una col.lectiva posterior amb 17 pintors de Tarragona.

Ara, i amb la imprescindible col·laboració amb el Capítol de la Catedral de Tarragona presenta dues importants col·leccions de Josep Maria Rosselló.

El director, amb Mayo Lorda, en un moment de l’entrevista, davant la cinquena versió de ‘La Batalla d’Anguiari’.  Foto: Jaume Garcia

Es tracta de ‘La Suite Ponciana‘, amb 29 obres que es mostren a la sala principal de la galeria, i l”Experimental Da Vinci‘, amb 14 obres, moltes d’elles de gran format, que es poden seguir a l’exhuberant pati gòtic del Palau del Cambrer.

Un espai inèdit a l’hora de proposar mostres artístiques, però que no pot ser més adient donada la combinació d’arquitectura medieval, gòtica i mobiliari antic. Un pati que recorda els grans espais homònims barcelonins o italians, un palauet que habitualment es troba tancada al públic i que es completa amb dues petites sales de construcció medieval amb bòveda de canó, que són pròpiament el Museu. En la primera es mostra una col.lecció d’obres seleccionades de grans mestres de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis i mitjans del segle XX. Trobem un Modest Cuixart, un Jesús Casaus, un Agustín Río, un Josep Maria Mallol o Josep Puigdengoles, pet citar-ne alguns.

 

La Galeria d’Art

Enric Batalla Colomer, nascut a Tarragona, resident a Sant Cugat del Vallès i de professió enginyer, ha apostat per la seva ciutat, un lloc on justament han anat tancant galeries d’art: Per què han tancat? “Per què a Tarragona no es compra art. Un dels nostres objectius principals és concienciar la gent a tenir estima per l’art, pel que suposa tenir un quadre dins a casa, que és una finestra oberta al món de l’artista, al seu esperit. No compres l’obra sinó que aquesta t’acompanya”.

“L’observació i la companyia d’un quadre o una escultura pot facilitar fins i tot canviar en positiu l’estat anímic de les persones. La decoració d’un entorn pot ser modificada simplement amb la incorporació o el canvi de lloc dels objectes d’art que, amb la seva llum i la seva posició dins d’una casa, cada dia es pot veure diferent”, argumenta Balsells.

Una experiència sensorial

La Galeria ha fet un esforç per crear un ambient sensorial concret: un acurat joc de llums que arriba a l’extrem de fixar una intensitat diferent per a cada obra, de marcar el seu contorn exacte sense sortir d’ella; t’acompanyen peces de música escollides per l’artista que exposa i durant la visita també vas captant un joc d’aromes. La disposició lumínica es basa en un sistema tècnic reconegut com “un dels millors del món”. Es tracta de viure una experiència sensitiva, sensorial, de contacte amb l’art, on l’artista transmet poesia, sensacions, serenitat i benestar espiritual. L’Enric i un Comitè Artístic s’encarregaran d’escollir els autors que exposaran obra.

Batalla desitja que amb motiu d’aquest gran esdeveniment artístic “poder tenir com a espectadors tots els ciutadans, col·leccionistes i a totes les persones especialment sensibles que gaudeixin i comuniquin amb la bellesa i la poesia que mostra i transmet aquest tant especial recull d’obres d’art”. La Galeria s’obre a mostrar obra d’autors consagrats, però també de joves i el seu caminar és de llarga mirada, sense presses, pausat, reflexiu, com ho és l’entorn que s’emmarca a la Casa Balsells.

A la Galeria d’Art La Catedral, una iniciativa que no té afany de lucre, s’hi succeiran exposicions d’artistes de renom, tant en l’art clàssic, com en el més actual, es realitzaran homenatges i exposicions antològiques d’artistes, exposicions d’art alternatiu i experimental, vídeos, curtmetratges, fotografia i especialment exposicions d’artistes emergents i novells que sense necessitat de disposar de recursos però amb talent, tindran l’oportunitat de presentar la seva obra al públic. A més a més, La Galeria promocionarà també la labor de descobrir nous talents en nens i nenes, facilitant una exposició col·lectiva per a ells, amb la finalitat que desenvolupin la sensibilitat i s’iniciïn en l’estima per l’art.

 

La Galeria esdevindrà a més un centre cultural, amb presentacions d’actes, conferències i seminaris per a la reflexió, la investigació i la discusió sobre l’art i la cultura.

Així, a l’espai museístic es podrà veure i gaudir de les millors obres seleccionades dels millors artistes, sempre sota el criteri segons el qual “la qualitat d’un autor no es mesura necessàriament pel seu preu, sinó per la capacitat de transmetre poesia, sensacions, serenitat i benestar espiritual mitjançant la seva obra. Cada obra allí exposada serà com una finestra oberta al mon oníric de l’artista”, subratlla Batalla.

El Club d’Art

Altrament, la Galeria establirà un Club d’Art en el que els clients s’hi podran inscriure, per així poder adquirir qualsevol obra d’art de les que s’exposin i estiguin a la venda, amb unes condicions molt avantatjoses. El client també podrà aportar una quota mensual per a futures adquisicions, la quantitat que s’acumuli es destinarà sempre i exclusivament a l’adquisició d’obres d’art de la Galeria. En el Club d’Art, el client tindrà sempre a la seva disposició l’assessorament dels experts del Comitè Artístic.

Josep Maria Rosselló

Entrem en el recorregut de l’obra de Rosselló, que es podrà veure fins al 29 de setembre. Amb una poximitat i calidesa poc habitual en els grans artistes en el seu tracte amb els interessats, aquest explica a DiariTots21 que els treballs pertanyen a diferents èpoques de l’artista.

Josep Maria Rosselló, davant l’obra ‘Waltz’. Foto: Mayo Lorda

L’obra de Rosselló és definida pels experts com a pura poesia i mística, dins d’una personal i molt característica figuració expressionista que voreja el surrealisme, té molt d’onírica i en la que vol copsar els secrets no revelats de la vida. Mitjançant els seus personatges i paisatges enigmàtics i misteriosos, intenta portar a l’espectador al punt de partida de la seva particular màgia personal.

La pintura de Rosselló capta sens dubte l’atenció dels espectadors, els quals reben percepcions més complexes del que a primera vista puguin semblar.

Gran seguidor de Joan Ponç, la mostra situada a la sala 2, ‘La Suite Ponciana‘, arrenca amb un dels pocs autoretrats de l’autor, executat l’any 1978. La peça central, ‘Waltz‘, té una història molt particular. Va estar perduda durant 37 anys i va ser el propi Rosselló qui la va localitzar en una subhasta i la va poder adquirir: “L’obra, prevista per  a ser exposada a Madrid i Nova York, estava inacabada, però només ho va descobrir un crític, Santiago Amón“. El quadre va restar en un domicili de Madrid fins que la vídua del posseïdor, que mai li havia volgut tornar el quatre a Rosselló, va morir. Aleshores, els seus fills el van subhastar.

Rosselló, davant la tercera recreació de La Batalla d’Anghiari’. Foto: Mayo Lorda

La sèrie inclou una mena d’epifania: un seguit de quadres d’una imatge rellevant que va veure per terres de Ponent als anys 80 amb el seu amic Joan Burguet i Ardiava: “En el crepuscle, sortien espurnes i clarors de soldadures autògenes d’un caseta llunyana. Ambdós vam exclamar: ‘Sembla Joan Ponç‘. És un dels records més potents que guardo al calaix la memòria”, recorda Rosselló. A la sèrie la caseta amb les espurnes de soldadura sortint per dues finestres en són el motiu central.

‘La porta orba’ és una obra singular, provocada pels problemes de visió de Rosselló, representats en un vidre del visor trencat d’una porta antiga. “És un treball dedicat al tacte i a la sensibilitat”, explica, amb peces incrustades en relleu que es poden tocar amb les mans: “Un petit dragó radiant és el desig de recuperació que s’esmuny entre els dits d’unes mans primitives que mostren l’evidència del tacte en els ulls vigilants a les puntes dels dits”.

Imatge del pati de Casa Balsells, amb una obra de l’artista amagada sota l’escala. Foto: Mayo Lorda

Ja al pati gòtic, el primer espai entrant a Casa Balcells, contemplem a les seves parets la proposta que recorda a Leonardo Da Vinci a partir de ‘La Batalla d’Anguiari‘. Un enigma que recupera Rosselló d’una gran obra al fresc perduda de l’artista italià a partir de diverses variants de la mateixa. Aquestes recreacions han estat executades a partir dels dibuixos preliminars del mestre italià i de la còpia de petit format sobre paper que en va fer Rubens i que es conserva al Museu del Louvre. I també sota la llum de la Tavola Doria dels Uffici a Florència, obra de pintor desconegut i sovint atribuïa a Leonardo.

Rosselló usa la tècnica de les teles penjades com ho estaven els tapissos medievals afegint com podria ser el fresc en el seu estat actual a partir d’una fusta trobada -com usaven els surrealistes-, mostrant en ella una batalla a cops de radial.  Finalment, la peça ‘Cerca-Trova‘ es basa en una obra del gran Giorgio Vasari, a qui li van encarregar realitzar un fresc sobre el mateix mur on hi havia el de Leonardo Da Vinci al Palazzo Vecchio de Florència. Per què calia cobrir, pintar al damunt d’una obra de Leonardo da Vinci? Perquè va fer fallida en quedar aigualida.

Rètol de La Galeria d’Art la Catedral. S’hi accedeix per dues entrades: el Pla de la Seu, 5, i pel carrer del Claustre, 7. Foto: Mayo Lorda

Mayo Lorda / Jaume Garcia