El rector de la URV, Josep Pallarès, entregant el birret a Dolors Comas d’Argemir, la padrina de Lagarde. Foto: URV
Marcela Lagarde és la 51ena doctora honoris causa per la URV, la tretzena dona. Aquest dilluns ha estat investida a distància, en un acte híbrid que ha servit per posar en valor les aportacions de l’antropològa i política mexicana en la lluita contra els feminicidis. Però no només això. En aquesta investidura s’ha tornat a constatar l’estreta vinculació entre el coneixement científic i els canvis polítics. Així ho personalitza Lagarde, que en el seu discurs ha fet un al·legat del moviment feminista per crear mentalitats, drets, llibertats, consciència crítica i concepcions del món que permetin viure millor
Dolors Comas d’Argemir, catedràtica i professora emèrita d’Antropología Social, ha glossat la figura de Lagarde com a “excel·lent acadèmica, que ens ha deixat un llegat analític sobre les condicions d’opressió de les dones”, com a “política al seu país, Mèxic, especialment per la seva aportació a la lluita contra el feminicidi, que ha marcat història”, i alhora com a activista social, col·laboradora de xarxes feministes i divulgadora. Les tres dimensions conflueixen i es complementen, tal i com ha exposat Comas.
En la dimensió acadèmica ha ressaltat la tesi doctoral: Los cautiverios de las mujeres, “un text absolutament pioner en l’Antropologia de les dones feta des d’una perspectiva feminista” en què elles no són objecte d’estudi sinó subjecte. La recerca tracta de “conèixer les condicions d’opressió i dominació” amb “la mirada feminista que s’afegeix a la simple perspectiva de gènere”. En la seva carrera ha analitzat les relacions de poder que generen la invisibilitat de les dones, les formes d’opressió però també les seves lluites i consecucions.
Lagarde és coneguda per la seva actuació en l’àmbit polític i social, per denunciar la violència contra les dones i els instruments per eradicar-la i sensibilitzar la societat, aconseguint, per exemple, que el feminicidi entrés en la legislació mexicana i es tipifiqués com a delicte al codi penal mexicà. Com a diputada va posar el focus en la lluita contra la violència contra les dones, especialment a Ciudad Juárez, on el món descobria amb horror les violacions i assassinats de dones que hi tenien lloc i també que això mateix es produïa en realitat en altres llocs de Mèxic i del Món.
Lagarde és la propulsora del concepte sororitat, per posar nom al compromís entre les dones com a base de la seva lluita contra els fenòmens d’opressió, ha explicat Comas. És una des les seves contribucions com a activista, la difusió d’un terme transformador perquè “possibilita la creació d’espais propis en què les dones poden crear noves possibilitats de vida”.
La mirada feminista és el que ha fet possible contribuir amb força a avançar en l’eradicació de la violència contra les dones, en el seu sentit més ampli. Sobre aquesta violència i opressió exercida sobre les dones ha tractat Lagarde en el seu discurs partint de l’escenari que ha propiciat la darrera pandèmia, que ha accentuat les desigualtats i injustícies de gènere.
“Des de la causa de les dones -ha argumentat- hi ha una similitud entre pandèmia i violència. Si s’analitzen articulades, comparteixen característiques, es potencien, les dones es fragilitzen i també es fan més fràgils els avenços positius construïts entre dones i homes per a la igualtat en democràcia”. Així, per exemple, “s’ha tornat a l’oposició binària antagònica sobre la base de la doble jornada per a les dones”. En canvi, canvis proposats per afrontar la pandèmia són els que el moviment feminista ja havia “enarbolat fa segles per abolir l’opressió i la privació de gènere, com la creació d’un sistema integral de cures, el desenvolupament d’una economia solidària sostenible i és urgent descarregar les dones de càrregues laborals”.
Per això Lagarde ha fet una defensa ferma del feminisme, que “ha mostrat que és urgent posar fi a un ordre social depredador del medi ambient, l’economia i el patrimoni sociocultural”. En aquest sentit ha assegurat que, des de la mirada antropològica, “la més gran aportació de les dones com a gènere al món, és el feminisme, en crear mentalitats, valors, drets, llibertats, consciència crítica, concepcions del món i modes de vida per viure millor”. De fet així ho planteja el grup d’intel·lectuals que va crear el paradigma del Desenvolupament Humà Sostenible: Mrta Nussbaum, Mahbub-ul-haaq i Amartya Sen, de qui la darrera doctora honoris causa per la URV, Lourdes Beneria, havia fet una glossa per la seva contribució a l’economia feminista precisament i qui va quantificar en 100 milions el nombre de nenes, noies i dones víctimes del feminicidi a l’Àsia.
Marcela Lagarde ha recordat finalment que el feminisme formula i forja el paradigma cultural dels drets humans, “és la noció de què totes i tots som equivalents i iguals”, ha conclòs.
Com a signe de l’acolliment de la nova doctora honoris causa a la comunitat científica de la URV, el rector li ha lliurat a la padrina, Dolors Comas d’Argemir, el títol que acredita la més alta distinció de la Universitat per a Marcela Lagarde, la medalla i el birret, així com els atributs que acompanyen la distinció: el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell que es lliurava com a emblema del privilegi de segellar els dictàmens de la ciència i la professió, i els guants blancs.
Pallarès ha posat de relleu com les darreres tres noves doctores honoris causa per la URV, Marcela Lagarde, Lourdes Beneria i Esperanza Martínez, han reivindicat des de tres àmbits del coneixement diferents (l’Antropologia, l’Economia i el Dret) l’eradicació de l’androcentrisme i la necessitat de trobar solucions interdisciplinàries.
Equip de redacció
