Sessió de les Jornades sobre Emergència Climàtica que van tenir lloc l’octubre de 2019 a la URV. Foto: URV
El Consell de Govern de la URV de dilluns 26 de juliol va fer el primer pas per a la creació del nou Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT) aprovant l’informe que el Govern de la Generalitat haurà d’avaluar per autoritzar la creació d’aquest institut. La iniciativa neix de setze grups de recerca consolidats de la URV, i dels centres de recerca en què alguns d’ells s’integren, que abasten tots els àmbits de coneixement necessaris per abordar la recerca des de la transdisciplinarietat i la multidisciplinarietat. Es preveu que les línies de recerca siguin: ciència bàsica del canvi climàtic; economia ambiental i climàtica; anàlisi territorial; governança, el dret ambiental i de la transició energètica; justícia ambiental i climàtica; riscos sobre la salut, anàlisi del comportament humà, impactes de la contaminació sobre les persones i els ecosistemes; solucions tecnològiques; desenvolupament de sistemes de monitorització i anàlisi ambiental.
En l’informe, el grup promotor valora que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són espais especialment sensibles al canvi climàtic i fortament implicats en la transició energètica i per això el territori del sud de Catalunya, i especialment el Delta de l’Ebre, constitueix un laboratori d’experimentació idoni per desenvolupar recerques en l’àmbit d’aquest institut. Així ho ha explicat un dels investigadors del grup promotor, Enric Aguilar. El grup vol dotar-se del personal i les infraestructures necessàries per desenvolupar eficientment els objectius de l’IU-RESCAT i arribar-lo a consolidar com a referent científic, social i de transmissió de coneixement i convertir-lo en un centre de referència nacional i internacional. Tant Aguilar com la rectora, Maria José Figueras, van argumentar al Consell de Govern que aquesta nova estructura, el primer institut universitari de la URV, permetrà optar a convocatòries competitives amb més èxit i assolir reconeixements externs a mig termini.
Liquidació definitiva del pressupost de 2020
El nou institut universitari comptarà d’entrada amb el romanent de 29.093 euros que s’ha generat en la liquidació del pressupost de 2020, que també es va aprovar al mateix Consell de Govern, on s’hi va presentar l’auditoria favorable de l’any pressupostari 2020. Aquest romanent prové especialment de la despesa no executada a causa de la COVID-19.
Desglossat per ingressos i despeses, al 2020 va haver-hi una desviació positiva de la subvenció de la Generalitat i la compensació del 100% dels increments retributius. Si bé hi va haver un increment considerable d’estudiants de grau i, especialment, de màster, hi va haver un dèficit en els ingressos de matrícula de 2020 fruit de l’ampliació dels terminis de fraccionament al llarg del curs 2020-21, que fa que el 50% s’hagi recaptat i comptabilitzat com a ingressos a l’any 2021.
Pel que fa a les despeses de personal, es va executar pràcticament la totalitat del pressupost, i pel que fa a les despeses estructurals centralitzades i de funcionament, va quedar despesa no executada a causa de la COVID.
Identificació dels estudiants i comunicació d’incidències tècniques durant els exàmens en línia
El Consell de Govern va aprovar una modificació de la normativa acadèmica de grau i màster que fa referència al sistema d’identificació dels estudiants en proves avaluatives en línia i la comunicació de possibles incidències tècniques. També s’estableix la necessitat de conservar les evidències avaluatives en diferents formats audiovisuals.
Així, en el cas de les proves a distància a través d’una plataforma virtual, el professorat comunicarà amb antelació la forma en què s’hauran d’identificar els estudiants, mitjançant un document identificatiu vàlid abans de començar l’activitat avaluativa, i també del sistema de comunicació en cas de possibles incidències tècniques. En el cas de proves amb format electrònic o audiovisual, el professor o professora responsable de l’assignatura ha de conservar el material lliurat per l’estudiant. Així mateix, en el cas de proves síncrones realitzades mitjançant una plataforma virtual el professor responsable gravarà la sessió i la conservarà fins que acabi del curs acadèmic següent.
També s’introdueix una nova modalitat de reclamació de les qualificacions en relació a una incidència tècnica en les proves en línia. Si la reclamació de l’estudiant és sobre incidències tècniques produïdes en la realització de la prova mitjançant l’ús d’una plataforma virtual, aquesta s’haurà d’adreçar al vicerector o vicerectora competent en la matèria, que demanarà els informes tècnics pertinents i resoldrà la instància.
Recerca i transferència
Durant el Consell de Govern els vicerectors de Recerca i Planificació Científica, Francesc Díaz, i d’Innovació i Transferència del Coneixement, Francisco Medina, han donat compte de les xifres assolides pel que fa a la recerca i la transferència. Entre d’altres qüestions, destaca la tendència consolidada a incrementar poc a poc els ingressos per projectes de transferència de tecnologia; ajuts, convenis i donacions i gestió d’espais, dels 4,7 milions d’euros l’any 2016 a 5,4 al 2020. L’any 2020 també s’han captat 32,2 milions d’euros per part del personal de la universitat per a recerca i innovació, l’any amb més finançament extern per aquest concepte dels darrers cinc anys.
Pel que fa a les empreses de base tecnològica de la Universitat (spin-offs), fins al 2020 hi havia 11 empreses actives participades per la URV, són el 42% de les empreses creades des de 2005. El valor al mercat de les participacions de les onze spin-offs actives és de 22 milions d’euros, 1,2 dels quals són de la URV.
La catedràtica emèrita de Química Inorgànica, Maria Vallet Regí, propera doctora Honoris Causa
El Consell de Govern va aprovar la proposta de nomenament de doctora honoris causa per al curs 2021-22 en el marc de la celebració dels 50 anys de la implantació dels estudis de Química Maria Vallet Regí, catedràtica emèrita de Química Inorgànica de la Universitat Complutense de Madrid. Vallet Regí és una reconeguda pionera en el camp de l’ús de materials ceràmics mesoporosos inorgànics aplicats a la biomedicina, que ha teixit lligams amb el sector clínic que han permès que la seva recerca científica hagi aportat importants innovacions terapèutiques.
Ha estat guardonada amb premis nacionals i internacionals i membre de les Reials Acadèmies de Farmàcia i Enginyeria, de l’International College of Fellows of Biomaterials Sicenece and Engineering i de l’American institute for Biomedical and Biological Engineering. Premi Nacional d’investigació el 2008, Premis Jaume I d’Investigació Bàsica el 2018 i Medalla al Mérito en Investigación y en Educación Universitaria el 2019.
Redacció
Equip de redacció
